Teresa Solana i Mir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTeresa Solana i Mir
Biografia
Naixement15 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la negra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresUn crim imperfecte (2006)
Obres destacables
Negres tempestes (2010)
Premis
Premi Brigada 21 amb Un crim imperfecte (2006)
III Premi Crims de Tinta amb Negres tempestes (2010)
19è Premi Roc Boronat amb Matèria grisa (2017)

Teresa Solana i Mir (Barcelona, 15 de maig de 1962)[1] és una escriptora catalana de novel·la negra. És llicenciada en Filosofia i en Filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.[2] La seua obra ha estat traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'esperanto,[3] l'italià i el castellà.[2]

La seua carrera professional ha estat la traducció, majoritàriament del francès i de l'anglès. En aquest àmbit ha estat directora de l'única casa de traducció de l'Estat espanyol, a Tarassona, entre els anys 1998 i 2004.[4] També és autora de diversos articles i assaigs sobre traducció.

L'any 2006 va publicar la seua primera novel·la, Un crim imperfecte, obra amb què va guanyar el Premi Brigada 21. És la primera història on hi apareixen els investigadors bessons, Eduard i Borja Masdéu. Posteriorment, també ha publicat Drecera al paradís, amb els mateixos protagonistes. El 2010 publicava el seu primer i, fins al moment, únic recull de contes, Set casos de sang i fetge i una història d'amor. L'any 2013 va participar en el Premi Edgar Allan Poe amb el conte Natura quasi morta 41.[5] També ha publicat la novel·la Negres tempestes, on apareix per primer cop la investigadora Norma Forester i amb què va guanyar el III Premi Crims de Tinta. El 2011 va publicar L'hora del zen, novament amb l'editorial Edicions 62 i amb Eduard i Borja com a protagonistes. A principis del 2014 es va publicar la seua setena novel·la, La casa de les papallones, protagonitzada per Norma Forester. Campanades de boda (2016) torna a tenir els bessons investigadors com a protagonistes. Matèria grisa, també enquadrada en el gènere negre, va guanyar el 19è premi Roc Boronat.[6]

La seva darrera novel·la és Octubre i es va editar el 12 d'octubre de 2019 essent la protagonista de nou la investigadora Norma Forester.

Obra[modifica]

Referències[modifica]

  1. Teresa Solana i Mir al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Maria Teresa Solana Mir». Grup 62. [Consulta: 23 gener 2014].
  3. Teresa Solana, La unua seria murdisto de la (pra)historio, Beletra Almanako, núm. 19, februaro 2014, Novjorko, Mondial. ISBN 9781595692771, ISSN 1937-3325.
  4. «Solana, Teresa». lletrescatalana.cat. [Consulta: 23 gener 2014].
  5. «Teresa Solana explica la crisi en clau de novel·la negra». Diari Ara, 23-01-2014. [Consulta: 22 gener 2014].
  6. Llort, Lluís. «Teresa Solana guanya el premi Roc Boronat - 09 març 2017». [Consulta: 21 març 2021].