Teresita de Barbieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:58, 19 juny 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaTeresita de Barbieri

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Martha Teresita de Barbieri García Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de la dona i estudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòloga, investigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitute for Social Research (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Martha Teresita de Barbieri García (Montevideo, 2 d'octubre de 1937) és una sociòloga feminista uruguaiana, investigadora en Ciències Socials i en estudis de gènere, pionera en les recerques sobre la condició de les dones a Amèrica Llatina des de l'Institut de Recerques Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Militant socialista, va sobreviure al cop d'estat de Xile i, en 1973,  es va exiliar a Mèxic on ha desenvolupat la seva carrera d'investigadora.[1][2] Sociòloga de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), ha investigat sobre la vida quotidiana de les dones, el moviment feminista llatinoamericà, la salut reproductiva, el laïcisme i marcadament la població i el desenvolupament. Ha estat articulista en diversos periòdics i revistes com són el cas de la revista "Fem" o el suplement La Doble Jornada del diari La Jornada així com en Cimacnoticias.[3]

Biografia

Va néixer a Montevideo (Uruguai) i mentre els seus pares i germans van viure en Colònia ella, entre els dos i sis anys va viure a casa de la seva àvia a la capital a causa dels seus problemes de salut -va estar malalta de tuberculosi-. A sis anys va tornar amb els seus pares a Colònia on va realitzar els seus estudis de primària.

Va iniciar la seva carrera universitària a la Universitat de la República (UDELAR). Els seus primers estudis els realitza en Dret i Història de l'Art.[4] A 21 anys va entrar a l'Escola de Treball Social on es va titular com a Assistent Social. També va començar a militar políticament en el socialisme. Va viatjar en diverses ocasions a Cuba, en el 59, durant la Revolució Cubana.

Va arribar a la sociologia a través d'un seminari en la Facultat d'Humanitats de recerca sociològica.

En 1968 es trasllada a Santiago de Xile per iniciar un Mestratge en Sociologia en la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), de Santiago de Xile. És allí on comença a estudiar el tema de la dona. En 1972 publica el seu treball de mestratge amb el títol: L'accés de la dona a les carreres i ocupacions tecnològiques de nivell mitjà (Santiago de Xile, 1972).[1]

Entre els seus primers treballs de recerca sobre la dona està un projecte de la UNESCO per avaluar un programa d'educació mitjana per a dones: tria les escoles per a nenes en Valparaíso, Talca i Valdivia. Llavors va descobrir -explica Teresita en una entrevista en CIMAC- que gairebé no existia bibliografia "que tingués a veure sobre dones o el sexe femení", reflexionà sobre el fet que les dones havien d'assumir tot el treball de càrrega domèstica, de la cura dels fills, etc.[1] Va residir a Xile durant el govern de Salvador Allèn i després del cop d'estat es va dirigir a Buenos  Aires i un mes després va viatjar amb la seva família a Mèxic on es va establir en 1973.[1][4]

A Mèxic va iniciar el contacte amb el moviment feminista: Lourdes Arizpe, antropòloga i historiadora feminista, Marta Llepis, Antonieta Rascón, Carmen Lugo i en 1979 va començar a col·laborar en Fem, revista feminista fundada per Alaíde Foppa en 1976.[1]

Amb motiu de l'Any Internacional de la Dona realitza un document sol·licitat per la CEPAL referit a la participació social de les dones a Amèrica Llatina. Juntament amb el document preparat per Teresita van sortir també altres quatre o cinc documents publicats al Fondo de Cultura Econòmica amb el títol: Mujeres en América Latina. Aportes para una discusión (1975).[4]

Després de ser assistent de recerca, en la Divisió de Desenvolupament Social de la CEPAL comença a treballar amb Raúl Benitez Zenteno en l'Institut de Recerques Socials de la UNAM, a les àrees de Sociologia de la població i Demografia.

Professora amb més de 33 anys d'exercici a la Universitat Nacional de Mèxic (UNAM). També és consultora en organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball (OIT), la CEPAL i la UNICEF.[5]

Recerca sobre la categoria del gènere

Entre les seves investigacions es troben qüestions teòric-metodològiques sobre la categoria del gènere, en què fa l'anàlisi i sistematització dels coneixements al voltant de la diferenciació social a partir de les construccions socials que organitzen i determinen als éssers humans en tant éssers sexuats .[3]

« ... els sistemes de sexe i gènere són els conjunts de pràctiques, símbols, representacions, normes i valors socials que les societats elaboren a partir de la diferència sexual anatomo fisiològica i que donen sentit a la satisfacció dels impulsos sexuals, a la reproducció de les espècie humana i en general a l'relacionamiento entre les persones ... són, per tant, l'objecte d'estudi més ampli per a comprendre i explicar el parell subordinació femenina-dominació masculina ". »
— Teresina de Barbieri

L'aposta per estudiar aquests sistemes d'acció social i el sentit de l'acció en relació amb la sexualitat i la reproducció, una categoria -considera Barbieri- que deixa oberta la possibilitat d'existència de diferents formes de relació entre dones i homes, entre el femení i el masculí.[3]

També assenyala que els problemes de gènere estan en tota la societat i que, per tant, correspon a diputades i diputats introduir els problemes del gènere en tots els temes i en tots els àmbits de la Cambra de diputats. I els recomana a les legisladores "no fer del llenguatge de la reivindicació de gènere un llenguatge pesat que, de molt usar-ho, de repetir-ho i de sempre estar amb el mateix, avorreixi, cansi i generi rebuig". Cal usar la imaginació, consultar un diccionari de sinònims per tractar d'alleugerir i canviar el llenguatge, això en el seu document, Relacions de Gènere en el Treball Parlamentari.[3]

Les seves recerques han abastat diverses àrees, entre elles: dones camperoles i obreres, el treball domèstic i la vida quotidiana, les polítiques de població, els drets reproductius i de la salut, el gènere, les esferes i els àmbits d'acció, etc. Els seus treballs més recents s'han centrat en la participació de la dona en l'esfera estatal.[4]

Reconeixements i guardons

  • 2006. Reconeixement Sor Juana Inés de la Cruz atorgat per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM)[6]
  • 2012. Homenatjada per l'Institut de Recerques Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per "sembrar les bases a Mèxic dels estudis de gènere" en el marc del Dia Internacional de la Dona.[7]
  • Reconeixement de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (Flacso) a Xile de "personatge il·lustre".[1]

Publicacions

  • L'accés de les dones a les carreres i ocupacions tecnològiques de nivell mitjà. (1972)
  • La dona obrera xilena: una aproximació al seu estudi. Amb Lucía Ribeiro en: Quaderns de la realitat nacional 16, (1973), p. 167-201.
  • Dones a Amèrica Llatina. Aportacions per a una discussió. Mèxic, Fons de Cultura Econòmica, (1975).
  • El treball domèstic entre obreres i esposes d'obrers. Mèxic, Institut de Recerques Socials, UNAM, Mimeo, (1980).
  • Les unitats agrícoles industrials per a la dona camperola a Mèxic (1983).
  • Polítiques de població i la dona: antecedents per al seu estudi, en: Revista mexicana de sociologia, vol. 45, (1983), Nr. 1, p. 293-308.
  • Del fet d'haver de ser i el fer de les dones: 2 estudis de cas a Argentina. Pròleg. Catalina Wainerman, Elizabeth Jelin i María del Carmen Feijoó (eds.) Mèxic, El Col·legi de Mèxic/PISPAL, (1983), p. 9-14.
  • Dones i vida quotidiana. Mèxic, Conafe, (1984).
  • Les dones, menys mares: control de la natalitat: control de la dona? En: Nova Societat 75, (1985), p. 105-113.
  • Dones a Amèrica Llatina: anàlisi d'una dècada en crisi amb Orlandina d'Oliveira. Madrid, IEPALA Ed, (1989).
  • Sobre la categoria de gènere: una introducció teòric-metodològica. En: Debats en Sociologia 18, (1993), p. 145-169.
  • Geschlechterverhältnis zwischen Modernisierung und Krise. Amb Marianne Braig En: Mexiko heute. Frankfurt am Main, Vervuert, (1996), p. 388-408.
  • Els àmbits d'acció de les dones. En: Narda Henríquez (ed.). Cruïlles del saber: els estudis de gènere en les ciències socials. Llima, Pontifícia Univ. Catòlica del Perú, (1996), p. 107-132.
  • Els àmbits d'acció de les dones.  En: Marianne Braig, Ursula Ferdinand, Martha Zapata (ed.s). Begegnungen und Einmischungen: Festschrift für Renate Rott zoom 60. Geburstag. Stuttgart, Heinz, (1997), p. 213-233.
  • Canvi sociodemogràfic, polítiques de població i drets reproductius a Mèxic. En: Adriana Ortiz-Ortega (comp.). Drets reproductius de les dones: un debat sobre justícia social a Mèxic. Mèxic, Edamex, (1999), p. 101-145.
  • Gènere en el treball parlamentari: la legislatura mexicana a la fi del segle XX. Buenos Aires, CLACSO, Consell Llatinoamericà de Ciències Socials, (2003)
  • Una mirada des del gènere a les comissions legislatives.  Revista Cimacnoticias 9, núm. 29 (2003)
  • Més de tres dècades dels estudis de gènere a Amèrica Llatina. Revista Mexicana de Sociologia 66. Nombre d'aniversari (octubre, 2004): 197-214
  • Públic, domèstic i privat en la Cambra de diputats. En Imatges de la família en el canvi de segle: univers familiar i processos demogràfics contemporanis, coordinat per Marina Ariza i Orlandina d'Oliveira. Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic-Institut de Recerques Socials, 2004.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Teresita de Barbieri: precursora de la investigación feminista» (en castellà), 27-04-2016. [Consulta: 30 abril 2016].
  2. ↑ «Población y Estudios Demográficos» (en castellà). Instituto Investigaciones Sociales, Universidad Nacional Autónoma de México, 23-12-2010. [Consulta: 6 maig 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Teresita de Barbieri, la ciencia social y el feminismo» (en castellà). Cimacnoticias, 26-12-2007. [Consulta: 11 maig 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Teresita de Barbieri: Biografía» (en castellà). Frei Universität Berlin. [Consulta: 18 març 2016].
  5. ↑ «Teresita de Barbieri» (en castellà). Flacso Chile. [Consulta: 11 maig 2016].
  6. ↑ «Galardona la UNAM a la feminista Teresita de Barbieri, Sara Lovera. - 18/03/06» (en castellà). Paginadigital, 18-03-2006. [Consulta: 11 maig 2016].
  7. ↑ «UNAM rinde homenaje a la académica Teresita de Barbieri» (en castellà). Cimacnoticias, 08-03-2012. [Consulta: 11 maig 2016].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresita_de_Barbieri&oldid=17105123»