Terme (arquitectura)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Figures terminals copiades dels llibres de patrons manieristes del segle XVI francesos i anglesos .

En arquitectura Clàssica un terme o figura terminal (plural: termes) és un cap humà amb el seu bust, que continua amb forma de pilar quadrat

El nom deriva de Terminus, el déu Romà de fronteres i marques de frontera. En la cultura grega antiga, si el bust és d'Hermes com protector de fronteres, amb els genitals mascles que interrompen una base senzilla a l'alçada apropiada, se l'anomena herma. El delicte de Alcibiades i el seus companys de beguda, pel que Sòcrates finalment va pagar indirectament amb la seva vida, va ser la profanació de les figures d'Hermes per tota Atenes, en plena nit.[1]

Variants[modifica]

Al Temple d'Àrtemis a Efes, la Dama d'Efes, que els grecs identificaven amb Artemisa, era una deessa de molts pits encaixada sobre un terme, del que sobresortien els seus peus. (Vegeu il·lustració al Temple d'Àrtemis).[2]

En l'arquitectura i la decoració arquitectònica pintada del Renaixement europeu i els successius estils Clàssics, les figures de termes són bastant comuns. Sovint representen deïtats menors associades a camps i vinyes i les vores de boscos, sobretot amb pans, faunes i Mènades que poden estar envoltats de garlandes de fruites i flors. Les figures de terme van ser un tret particularment característic de l'estil del segle XVI en el mobiliari i decoració interior tallada que es denomina Manierisme d'Anvers. Els seus gravats van difondre l'estil a través d'Alemanya i Anglaterra.[3]

Els termes van ser utilitzats tant com candelers, com emprats en lloc de potes de taula, p.e.: en els guéridon francesos, propis de l'estil barroc tardà de Lluis XIV a França, als Països Baixos i a Anglaterra, estil ressuscitat en el mobiliari "Neo-Palladian" dissenyat per William Kent i emprat novament en l'estil de l'Imperi francès de principis del segle XIX.[4]

Referències[modifica]

  1. Plutarc, Alcibíades, 14
  2. Plinio el viejo - Historia Natural libro 36, capítulo V-[18, nota del Mausoleo]
  3. Janson, H.W.; Janson, Anthony F.. History of Art. 5.ª, rev.. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., 1997. ISBN 0-8109-3442-6. 
  4. «Gueridon – definition». Internet Antique Gazette. [Consulta: 21 febrer 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Cyril M. Harris (1977). Illustrated Dictionary of Historic Architecture. Courier Dover Publications, ISBN 0486132110; p. 528
  • George L. Hersey (1988). The Lost Meaning of Classical Architecture. MIT, ISBN 0262580896; p. 129

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terme