Termonatrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Termonatrita

Villiaumita i termonatrita (capa de pols)
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química Na2CO3·H2O
Nickel-Strunz 05.CB.05
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí acicular rarament en cristalls, sovint com a crostes de pols
Estructura cristal·lina a = 10.72 Å, b = 5.24 Å, c = 6.46 Å; Z = 4
Simetria piramidal ortoròmbica
H-M symbol: (mm2)
Space group: P ca21
Color incolora a grisa, groga, blanca
Exfoliació pobre a indistint
Fractura sèctil
Duresa 1 a 1,5
Lluïssor vítria
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,255 (mesurat en un cristall sintètic)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.420 nβ = 1.506 nγ = 1.524
Birefringència δ = 0.104
Angle 2V 48° (mesurat)
Solubilitat soluble en l'aigua
Altres característiques ràpidament es deshidrata
Referències [1][2][3]

La termonatrita és un mineral dins la classe dels carbonats que es troba de forma natural en la natura. És un carbonat de sodi, Na2CO3·H2O.[1][2]

Va ser descrita per primera vegada el 1845.[3] El seu nom deriva del grec θερμός, "thermos", calor, i natron (sodi), perquè pot ser un producte de la deshidratació del natró.[2]

Típicament es troba al fons dels llacs salins secs i en incrustacions del sòl. També es troba en fumaroles olcàniques i associat amb la carbonatita. Els minerals comuns associats inclouen la trona, el natró i l'halita.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termonatrita Modifica l'enllaç a Wikidata