Termoresistència

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les termoresistències o RTD (de l'anglès Resistance Temperature Detectors) són resistències el valor de les quals varia en funció de la temperatura.[1] Així, són sensors passius, ja que necessiten una alimentació. Es basen en el principi que tots els metalls tenen una resistència que depèn de la temperatura. L'augment de temperatura provoca un augment de la resistència elèctrica dels RTD. Aquest augment ve determinat per la fórmula matemàtica:

on:

R és la resistència a una temperatura de T °C
R0 és la resistència a 0ºC
T és la temperatura

Els sensors RTD (Resistance Temperature Detector), basats en un conductor de platí, or, plata, coure, niquel, tungstè o altres metalls, s'utilitzen per mesurar temperatures per contacte o immersió, i en especial per a un rang de temperatures elevades, linealitat i estabilitat; on no es poden utilitzar semiconductors o altres materials sensibles. perquè tenen un bon rang. El seu funcionament està basats en el fet que en un metall, quan puja la temperatura, augmenta la resistència elèctrica.

Hi ha diversos models matemàtics per al càlcul de les RTD, com ara el model linealitzat Rt=Rº(1+αT), encara que el més precís és l'equació Callendar-Van Dusen.

Funcionament[modifica]

  • Variació de resistència en un conductor (sondes de resistència).
  • Variació de resistència d'un semiconductor (termistors).
  • FEM creada en la unió de dos metalls diferents (termoparells).
  • Intensitat de la radiació total emesa pel cos (piròmetre de radiació).
  • Altres fenòmens utilitzats en laboratori (velocitat del so en un gas, freqüència de ressonància d'un vidre, etc.).

Referències[modifica]

  1. Definició (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termoresistència Modifica l'enllaç a Wikidata