Termos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Vas Dewar.
Un termos i els seus components
TermosWeinhold,1881

Un termos, en anglès:vacuum flask, Dewar flask, Dewar bottle o Thermos, és un recipient d’emmagatzematge aïllat tèrmicament que va ser inventar per Sir James Dewar l’any 1892, el flascó de buit consta de dos flascons ficats un dins de l’altre i unit pel seu coll. L’espai entre els dos flascons presenta un buit parcial el qual crea gairebé el buit que evita la transferència de la calor per conducció o per convenció.

Els termos es fan servir de manera domèstica per a mantenir begudes calentes o fredes durant cert temps o bé de forma industrial.

Història[modifica]

El termos va ser dissenyat i inventat pel científic escocès James Dewar l’any 1892 com un resultat de la seva recerca en el camp de la criogènia. Quan efectuava experiments per a determinar la calor específica de l’element pal·ladi, Dewar formà una cambra de bronze que va tancar en una altra càmera per tal de mantenir el pal·ladi a la temperatura desitjada.[1] Va treure l’aire entre les dues cambres i va crear un buit parcial per mantenir la temperatura estable del seu contingut. Va desenvolupar el termo com un flascó amb vidre i alumini. dewar va refusar patentar el seu invent.[1]

Abans de l’invent de Dewar, Adolf Ferdinand Weinhold inventà la seva pròpia versió el 1881.[2]

Ja el 1904 el vidrers alemanys (com Reinhold Burger) van descobrir l’aplicació domèstica dels termos per mantenir les begudes fredes o calentes.[3][4] Aquests vidres alemanys sí que van patentar aquest invent. L’ampolla del termo va ser millorada i tornada a patentar pel vienès Gustav R. Paalen, i el nom "thermos" va esdevenir una marca registrada genèrica.[3]


El principi del flascó al buit és ideal també per a emmagatzemar certs tipus de combustible de coet i la NASA el va fer servir en dipòsits de propel·lents dels vehicles de llançament dels Saturn de la dècada de 1960 i 1970.

Descripció[modifica]

Esquema d'un termos

En lloc de confiar només en un termos per aïllar l'interior de l'exterior, l'envàs segellat, de fet, conté el buit . El buit no condueix calor en absolut per conducció o convecció , i la radiació , l'altra forma de traspàs tèrmic, és mantinguda al mínim cobrint les superfícies internes del buit amb plata o un altre metall reflexiu. El termos comú consta de dues ampolles de vidre, una dins de l'altra separades per un espai totalment estanc en què s'ha fet un buit total. La superfície interior del termos s'ha emmirallat, aprofitant la propietat que aquest té per impedir el pas de la calor per radiació. La resta de calor que passa a través del mirall per conducció i convecció es troba amb el buit d'aquesta cambra i en el buit no hi ha transmissió de calor per aquests mecanismes (excepte per radiació). D'aquesta manera, la temperatura no té manera de sortir a l'exterior. El punt feble del conjunt és el tap. Però, en termes generals, el grau de fiabilitat d'un termos està donat per la separació entre les dues ampolles i el grau de buit que s'hagi aconseguit.

En teoria, un termos podria, per tant, ser una aproximació a un aïllant perfecte per al seu contingut, per exemple, mantenint una tassa de cafè calent durant una dècada. A la pràctica, però, la paret interior del recipient s'uneix a la paret exterior, generalment a la boca del envàs , en la qual passa una lleu conducció de la calor entre les parets interiors i exteriors (encara que quedi el buit al mig).

Els termos s'han fet històricament de vidre tot i que ara també es fan de metall, que els fa més duradors i menys propensos a la fractura.

Termos de nitrogen[modifica]

Termos de nitrogen

El termos de nitrogen és un envàs cilíndric d’una mida d’uns 70 x 20 centímetres. El seu interior és ple de nitrogen líquid, que es congela a una temperatura de −190 °C. És molt utilitzat en la inseminació artificial en humans i en animals.

Seguretat[modifica]

Termos típic.

Els termos tenen perill d’implosió i es poden trencar els vidres quan s’afegeix el líquid calent o fred ràpidament. A més els aparell criogènics dewars normalment estan pressuritzats i poden explotar si no es fan servir vàlvules de pressió.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Soulen, Robert «James Dewar, His Flask and Other Achievements». Physics Today, 49, març 1996, pàg. 32–37. Bibcode: 1996PhT....49c..32S. DOI: 10.1063/1.881490.
  2. «Life and works of Weinhold». Chemnitz University of Technology. [Consulta: 8 maig 2013].
  3. 3,0 3,1 «Our History». Thermos, LLC, 2011. [Consulta: 31 març 2013].
  4. http://www.bbc.co.uk/history/0/21835405

Bibliografia[modifica]

  • Burger, R., Termos a l'USPTO (anglès), "Double walled vessel with a space for a vacuum between the walls," December 3, 1907.
  • Sella, Andrea «Dewar's Flask». Chemistry World, agost 2008, pàg. 75 [Consulta: 30 agost 2008].


Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termos Modifica l'enllaç a Wikidata