Terra (exogeologia)
 Terra | |
|---|---|
  |
En astrogeologia, terra (plural terrae, abr. TA) és una paraula llatina que significa «sòl» o «terreny» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar continents o vastes regions presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.[1]
A Mart, les formacions que s'anomenen terra són en realitat les àrees de l'hemisferi sud que es troben més amagades; la nomenclatura utilitzada reflecteix en gran part a la proposada originalment per l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli, un dels primers observadors del planeta vermell.
El nom terra també s'ha assignat a continents o extenses extensions de terra presents a Venus, Plutó, Jàpet, Tità, i a (4) Vesta.
Terrae de Venus[modifica]
Les terrae de Venus porten el nom de les deesses de l'amor de diferents cultures del món.
| Terra | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Aphrodite Terra | 5,8 S | 104,8 E | 10000 | Afrodita, deessa grega de l'amor | 317 |
| Ishtar Terra | 70,4 N | 27,5 E | 5610 | Ixtar, deessa babilònica de l'amor | 2733 |
| Lada Terra | 62,5 S | 20 E | 8615 | Lada, deessa eslava i bàltica de l'amor | 3222 |
Terrae de Mart[modifica]
Les terrae de Mart porten el nom de característiques d'albedo.
| Terra | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Aonia Terra | 60,2 S | 262,95 E | 3873,48 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 311 |
| Arabia Terra | 21,25 N | 5,72 E | 4851,74 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 336 |
| Margaritifer Terra | 1,85 S | 335,08 E | 2733,22 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 3701 |
| Noachis Terra | 50,41 S | 354,84 E | 5519,45 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 4319 |
| Promethei Terra | 64,37 S | 97 E | 3244,3 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 4835 |
| Tempe Terra | 38,69 N | 289,39 E | 1954,94 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5916 |
| Terra Cimmeria | 32,68 S | 147,75 E | 5855,87 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5930 |
| Terra Meridiani | 7,12 S | 4 E | 1622 | Nomenclatura abolida quan es van definir els nous límits per a les característiques regionals al juliol de 2001 |
6912 |
| Terra Sabaea | 2,72 N | 51,3 E | 4688,44 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5931 |
| Terra Sirenum | 39,49 S | 205,85 E | 3635,18 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5932 |
| Tyrrhena Terra | 11,9 S | 88,84 E | 2470,14 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6175 |
| Xanthe Terra | 1,6 N | 311,95 E | 1867,65 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6600 |
Terrae de Plutó[modifica]
Les terrae de Plutó porten el nom de sondes espacials.
| Terra | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Hayabusa Terra | 46,07 N | 229,88 E | 1115 | Sonda espacial Hayabusa | 15677 |
| Voyager Terra | 60,08 N | 153,52 E | 843 | Sondes espacials Voyager 1 i Voyager 2 | 15678 |
Terrae de Jàpet[modifica]
Les terrae de Jàpet porten el nom de personatges i llocs de l'obra La Cançó de Rotllan.
| Terra | Latitud | Longitud[3] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Roncevaux Terra | 37 N | 239,5 W | 1284 | Roncesvalls, pas on Rotllan i les seves forces van ser emboscades pels sarraïns | 5181 |
| Saragossa Terra | 45 S | 180 W | 2300 | Saragossa, ciutat del rei Marsil, eventualment presa pels francesos | 14499 |
Terrae de Tità[modifica]
Les terrae de Tità porten el nom de llocs encantats, celestials o paradisíacs de diferents cultures del món.
| Terra | Latitud | Longitud[3] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Garotman Terra | 13,5 S | 348 W | 970 | Garotman, paradís iranià on viuen les ànimes dels homes fidels | 14919 |
| Tollan Terra | 6,4 N | 322,7 W | 800 | Tollan, paradís asteca on els cultius mai s'esvaeixen | 14920 |
| Tsiipiya Terra | 2,83 N | 340,12 W | 573,24 | Tsiipiya, nom Hopi per a Mount Taylor, com una muntanya sagrada | 15654 |
| Yalaing Terra | 19,5 S | 324 W | 980 | Yalaing, esperit de la terra australià amb molta caça i aigua neta per a bones ànimes | 14921 |
Terrae de (4) Vesta[modifica]
Les terrae de (4) Vesta porten el nom de festivitats romanes o llocs associats a les vestals. L'única terra identificada ha sigut durant la missió de la sonda Dawn, l'única que ha aconseguit arribar fins a (4) Vesta.
| Terra | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Vestalia Terra | 3,73 S | 33,47 E | 335,56 | Vestalia, festivitat romana en honor de Vesta | 14914 |
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sistema de coordenades: Planetocèntric, +E (+Est, 0 - 360)
- ↑ 3,0 3,1 Sistema de coordenades: Planetogràfic, +W (+Oest, 0 - 360)
Estructures exogeològiques | |
|---|---|
Àmplia estructura anul·lar (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI) | |
