Terra agrícola
La terra agrícola (en anglès:Agricultural land o agricultural area) identifica la terra adequada per a la producció agrícola, tant de cultius com de ramaderia. La classificació estàndard usada per la FAO divideix la terra agrícola en els següents components,[1][2] amb la superfície mundial respectiva per a 2009:[3][4]
- Terra llaurable (13.812.040 km²) - la terra sota conreus anuals, com els cereals, cotó i d'altres; també inclou la terra deixada temporalment en guaret.
- Cultius permanents (1.484.087 km²) - vergers i vinyes (p.e. plantacions de fruiters).
- Pastues permanents (33.556.943 km²) - superfícies de prats i pastures usades per la ramaderia.
Els dos primers components — terra llaurable i terra de cultius permanents — constitueix l'anomenada terra cultivable.
Depenent de l'ús o no d'irrigació artificial, la terra agrícola es divideix en terra de regadiu i terra de secà.
La terra agrícola constitueix només una part del territori d'un país, el qual a més inclou zones no adequades per l'agricultura com els boscos, les lates muntanyes i les masses d'aigües interiors.
La terra agrícola cobreix aproximadament un 33% de la superfície de terres emergides de la Terra, mentre que la terra llaurable representa menys d'un terç de la superfície agrícola (9,3% de les terres emergides del món).
Referències
[modifica]- ↑ Definition of agricultural land in FAOSTAT Glossary Arxivat 2013-05-27 a Wayback Machine. (clique en la lletra "A" per la definició d'"Agricultural area").
- ↑ Definition of agricultural land in OECD Glossary of Statistical Terms.
- ↑ «FAOSTAT data on land use». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 9 febrer 2013].
- ↑ WDI –World Development Indicators online database Arxivat 2010-04-08 at the Library of Congress, retrieved on July 18, 2008 (may require subscription for access; print edition Arxivat 2013-12-16 at the Library of Congress from the World Bank).