Terra dels homes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreTerra dels homes
(fr) Terre des hommes
Terre des hommes, de Antoine de Saint Exupéry, aux éditions Gallimard, 1939.JPG
Tipus obra escrita
Fitxa
Autor Antoine de Saint-Exupéry
Llengua francès
Publicació França, 1939
Creació 1938
Edició Q58879128 Tradueix
Dades i xifres
Gènere memòries i novel·la
Premis
Premis Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa
Premi Nacional del Llibre
Sèrie
Modifica les dades a Wikidata

Terra dels homes —en francès original, Terre des hommes— és una novel·la autobiogràfica d'Antoine de Saint-Exupéry, en què descriu un grapat de vivències personals que el van ajudar a entendre el millor de la humanitat en conjunt, lluny d'aglomeracions i burocràcia.[1] Va ser publicada per primer cop el 1939 a França[2] i va rebre el Grand prix du roman de l'Acadèmia Francesa;[3] el mateix any va ser traduïda a l'anglès i publicada als Estats Units, on va rebre també altre premi, el National Book Award.[4]

Saint-Exupéry va dedicar el llibre a Henri Guillaumet, amic i company seu com a aviador a Latécoère, que, després d'estavellar-se a les geleres dels Andes, caminà cinc dies sense abric ni aliments.[3] En l'obra, Saint-Exupéry descriu un seguit d'esdeveniments de la seva vida de quan va treballar per a la companyia francesa d'aerotransport postal «Lignes Aérienes Latécoère». Narra diversos episodis dels seus anys de pilot en rutes a través del Sàhara africà i els Andes sud-americans; fa una descripció detallada de l'accident aeri de 1935 al desert del Sàhara entre Bengasi i El Caire on, amb el seu mecànic André Prévot, amb prou feines van sobreviure. Sense aigua ni menjar, i exhaurint-se les possibilitats de trobar un oasi o ajuda des de l'aire a mesura que passava el temps, els dos homes gairebé van morir de set abans de ser salvats per un beduí a camell.

De l'accident al desert fa una anàlisi sobre la grandesa i puritat, però també inhumanitat, de la natura i d'ella destaca la humanitat, heroica, dels qui l'estimen; Saint-Exupéry descriu l'ésser humà proper a la moral de Nietzsche, i també figura un existencialisme proper a Sartre: «l'angoixa de la llibertat com a definició humana, el compromís i la responsabilitat sobre la humanitat, i el no-res com a horitzó i destí».[3] En general, els capítols del llibre s'ocupen de temes centrats en l'amistat, la mort, l'heroisme i solidaritat entre companys, la humanitat i la recerca del sentit de la vida. El llibre il·lustra l'opinió de l'autor del món i la seva conclusió: «la vida val la pena viure-la».[3][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Royo, Mariano. «Terra dels Homes». Senderi, Educació en Valors. [Consulta: 31 maig 2015].
  2. «Antoine de Saint Exupéry: A Bibliography». The French Review. American Association of Teachers of French. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Terre des Hommes (1939)». Fondation Antoine de Saint Exupéry pour la Jeunesse (FASEJ). [Consulta: 31 maig 2015].
  4. "1939 Book Awards Given by Critics: Elgin Groseclose's 'Ararat' is Picked as Work Which Failed to Get Due Recognition", The New York Times (14 de febrer de 1940),ProQuest Historical Newspapers The New York Times (1851-2007)

Enllaços externs[modifica]