Terra dels homes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreTerra dels homes
(fr) Terre des hommes
Terre des hommes, de Antoine de Saint Exupéry, aux éditions Gallimard, 1939.JPG
Tipus obra escrita
Fitxa tècnica
Autor Antoine de Saint-Exupéry
Llengua francès
Publicació França, 1939
Data 1938
Edicions Q58879128 Tradueix
Detalls de l'obra
Gènere memòries i novel·la
Nominacions i premis
Premis Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa
Premi Nacional del Llibre
Sèrie
Modifica les dades a Wikidata

Terra dels homes —en francès original, Terre des hommes— és una novel·la autobiogràfica d'Antoine de Saint-Exupéry, en què descriu un grapat de vivències personals que el van ajudar a entendre el millor de la humanitat en conjunt, lluny d'aglomeracions i burocràcia.[1] Va ser publicada per primer cop el 1939 a França[2] i va rebre el Grand prix du roman de l'Acadèmia Francesa;[3] el mateix any va ser traduïda a l'anglès i publicada als Estats Units, on va rebre també altre premi, el National Book Award.[4]

Saint-Exupéry va dedicar el llibre a Henri Guillaumet, amic i company seu com a aviador a Latécoère, que, després d'estavellar-se a les geleres dels Andes, caminà cinc dies sense abric ni aliments.[3] En l'obra, Saint-Exupéry descriu un seguit d'esdeveniments de la seva vida de quan va treballar per a la companyia francesa d'aerotransport postal «Lignes Aérienes Latécoère». Narra diversos episodis dels seus anys de pilot en rutes a través del Sàhara africà i els Andes sud-americans; fa una descripció detallada de l'accident aeri de 1935 al desert del Sàhara entre Bengasi i El Caire on, amb el seu mecànic André Prévot, amb prou feines van sobreviure. Sense aigua ni menjar, i exhaurint-se les possibilitats de trobar un oasi o ajuda des de l'aire a mesura que passava el temps, els dos homes gairebé van morir de set abans de ser salvats per un beduí a camell.

De l'accident al desert fa una anàlisi sobre la grandesa i puritat, però també inhumanitat, de la natura i d'ella destaca la humanitat, heroica, dels qui l'estimen; Saint-Exupéry descriu l'ésser humà proper a la moral de Nietzsche, i també figura un existencialisme proper a Sartre: «l'angoixa de la llibertat com a definició humana, el compromís i la responsabilitat sobre la humanitat, i el no-res com a horitzó i destí».[3] En general, els capítols del llibre s'ocupen de temes centrats en l'amistat, la mort, l'heroisme i solidaritat entre companys, la humanitat i la recerca del sentit de la vida. El llibre il·lustra l'opinió de l'autor del món i la seva conclusió: «la vida val la pena viure-la».[3][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Royo, Mariano. «Terra dels Homes». Senderi, Educació en Valors. [Consulta: 31 maig 2015].
  2. «Antoine de Saint Exupéry: A Bibliography». The French Review. American Association of Teachers of French. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Terre des Hommes (1939)». Fondation Antoine de Saint Exupéry pour la Jeunesse (FASEJ). [Consulta: 31 maig 2015].
  4. "1939 Book Awards Given by Critics: Elgin Groseclose's 'Ararat' is Picked as Work Which Failed to Get Due Recognition", The New York Times (14 de febrer de 1940),ProQuest Historical Newspapers The New York Times (1851-2007)

Enllaços externs[modifica]