Vés al contingut

Terrassa (edifici)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Terrassa (arquitectura).
Dona i nena en una terrassa.

La terrassa és la zona de la casa oberta a l'aire lliure, l'extensió exterior habitable d'un habitatge per sobre de nivell del terreny, proveïda de baranes o murs baixos. Ès una zona externa, elevada, oberta i plana, ja sigui en un paisatge (com ara un parc o jardí) a prop d'un edifici,[1] o com una terrassa sobre una teulada plana.[2]

Característiques

[modifica]

Les terrasses s'utilitzen principalment per a activitats d'oci com ara seure, passejar o descansar.[3][4] El terme sovint s'aplica a una zona elevada davant d'un edifici o estructura monumental, a la qual s'hi arriba normalment per una gran escala i està envoltada per una balustrada.[4] Una terrassa pot estar sostinguda per un terraplè o una base sòlida, ja sigui natural o artificial.[3] Però les terrasses sempre estan obertes al cel i poden estar pavimentades o no.[5]

Història

[modifica]
Una terrassa a la vora del llac Purgatsi a la parròquia d'Anija, Estònia

Les terrasses agrícoles es remunten a la prehistòria, però les terrasses arquitectòniques són igualment antigues. S'han trobat exemples de terrasses arquitectòniques primerenques a l' Orient Mitjà a Nahal Oren (un jaciment cultural natufià ocupat entre el 13000 i el 9834 aC ), a Tel Yarmut (2700 a 2200 aC) i a Tel el-'Umeiri (600 aC).[6] Les terrasses arquitectòniques estaven molt esteses a tot el món. Per exemple, també es van construir terrasses arquitectòniques (en lloc d'agrícoles) a l'illa de Babeldaob, a l'actual Palau, a l'oceà Pacífic.[7]

Les terrasses es troben arreu del món, al llarg de la història. Les terrasses es van utilitzar àmpliament a tota Grècia tant en l'arquitectura pública com privada, i es poden trobar terrasses a les teulades de Knossos ja l'any 1700 aC.[8] Les terrasses també es van construir àmpliament a l' Imperi Romà, amb terrasses davant d'estructures monumentals (com ara temples) comunes al llarg de la història imperial.[9] Els temples es van construir aterratges a l'illa de Java com a mínim cap al 800 dC, i la pràctica es va estendre a Cambodja. El primer temple de pedra de terrassa a Cambodja es va construir a Bakong l'any 881 dC.[10]

Les terrasses s'utilitzen sovint per a residències privades. A les cases tradicionals tailandeses (o "cases en grup"), l'habitatge es construeix al voltant d'una terrassa central, o chaan. Una o més "cabanes" (habitacions petites i tancades) es col·loquen al voltant de la vora de la terrassa, i es disposen a uns 40 centimetres (16 in) més alta que la terrassa per proporcionar bancs integrats. La terrassa sovint està perforada al centre per un arbre, que juntament amb els sostres i les parets de les cabanes de la casa proporciona ombra, i pot estar decorada amb grans bols plans de ceràmica amb peixos i nenúfars o amb plantes en test.[11]

Les teories arquitectòniques per a l'ús i el disseny de terrasses varien molt geogràficament i històricament. A principis del segle xx, els arquitectes Henry i Theodore Hubbard van argumentar que la funció bàsica d'una terrassa era com a base interessant d'un edifici encara més interessant. Com que la terrassa no era el punt central de l'estructura, el seu disseny havia de ser senzill i havia de dominar una bona vista.[12] Més recentment, l'arquitecta Catherine Dee ha assenyalat que la terrassa s'utilitza més habitualment per vincular l'estructura amb el paisatge i com a extensió de l'espai habitable.[13] Segons l'arquitecta Sophia Psarra, la terrassa és una de les formes d'arquitectura més utilitzades al segle XXI, juntament amb els vestíbuls, les escales i els passadissos.[14]

L'arquitecte paisatgista Russell Sturgis ha observat que les terrasses tendeixen a utilitzar-se només en jardins més grans i cars.[15]

  • Franciscan friars look at the sea and city landscape from a terrace in Rio de Janeiro, Brazil, c. 1816
    Frares franciscans contemplen el mar i el paisatge urbà des d'una terrassa a Rio de Janeiro, Brasil, c. 1816
  • A terrace with balustrade in Baden, Austria
    Una terrassa amb balustrada a Baden, Àustria
  • A photo of a terrace with annexed pool in Ginoles, France at Villa de Fleur.
    Una foto d'una terrassa amb piscina annexa a Ginoles, França, a Villa de Fleur.
  • A setback terrace outside a 19th floor apartment on East 57th Street in New York.
    Una terrassa enrere a l'exterior d'un apartament a la planta 19 del carrer East 57 de Nova York.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Harris, Cyril M. Illustrated Dictionary of Historic Architecture. New York: Dover Publications, 1977, p. 529.
  2. ↑ Davies, Nicholas and Jokiniemi, Erkki. Dictionary of Architecture and Building Construction. New York: Routledge, 2008, p. 379.
  3. ↑ 3,0 3,1 Harris, Cyril M. Illustrated Dictionary of Historic Architecture. New York: Dover Publications, 1977, p. 529.
  4. ↑ 4,0 4,1 Davies, Nicholas and Jokiniemi, Erkki. Dictionary of Architecture and Building Construction. New York: Routledge, 2008, p. 379.
  5. ↑ Ching, Frank. A Visual Dictionary of Architecture. Hoboken, N.J.: Wiley, 2012, p. 17.
  6. ↑ Gibson, Shimon. "Agricultural Terraces and Settlement Expansion in the Highlands of Early Iron Age Palestine: Is There Any Correlation Between the Two?" In Studies in the Archaeology of the Iron Age in Israel and Jordan. Amihay Mazar and Ginny Mathias, eds. Sheffield, England: Sheffield Academic Press, 2001, p. 129-130.
  7. ↑ Morgan, William N. and Morgan, Newton. Prehistoric Architecture in Micronesia. Austin, Tex.: University of Texas Press, 1988, pp. 4–13.
  8. ↑ Dinsmoor, William Bell and Anderson, William J. The Architecture of Ancient Greece: An Account of Its Historic Development. New York: Biblo and Tannen, 1973, pp. xxix–xxx.
  9. ↑ MacDonald, William Lloyd. The Architecture of the Roman Empire: Volume 3, An Urban Appraisal. New Haven, Conn.: Yale University Press, 1986, p. 135.
  10. ↑ Le, Huu Phuoc. Buddhist Architecture. Lakeville, Minn.: Grafikol, 2010, p. 260.
  11. ↑ Athapitanonda, Nithi and Mertens, Brian. Architecture of Thailand: A Guide to Tradition and Contemporary Forms. Singapore: Editions Didier Millet, 2012, p. 64.
  12. ↑ Hubbard, Henry Vincent and Hubbard, Theodore Kimball. An Introduction to the Study of Landscape Design. New York: Macmillan Co., 1917, p. 198.
  13. ↑ Dee, Catherine. Form and Fabric in Landscape Architecture. Florence, Ky.: Taylor & Francis, 2012, p. 60.
  14. ↑ Psarra, Sophia. Architecture and Narrative: The Formation of Space and Cultural Meaning. New York: Routledge, 2013, p. 87.
  15. ↑ Sturgis, Russell. Sturgis' Illustrated Dictionary of Architecture and Building. Vol. 2. Mineola, N.Y.: Courier Dover Publications, 2011, p. 177.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrassa_(edifici)&oldid=35292850»