Terratrèmol de Catalunya de 1428
El terratrèmol del 2 de febrer de 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la candelera, tingué l’epicentre situat prop de Camprodon. El moviment va assolir una intensitat de 9 i una magnitud de 6.5.[1] , ocasionant danys per tot Catalunya i també a França. És el darrer d'una sèrie que començà al març de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot[2] i aquest del 1428 què es considerà el més intens que ha patit Catalunya des del primer documentat el 1373. Causà més de mil morts entre: Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.[3]
Entre els danys documentats apareixen:
- Campanar i cimbori del monestir de Sant Joan de les Abadesses
- Danys al monestir de Ripoll
- Danys a la rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona[4]
- Destrucció de l'alberg i la capella de Núria
- Destrucció total dels municipis de Tortellà i Queralbs
- Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, derruït parcialment.
- Campanar d'Arles.
- Abadia de Sant Martí del Canigó
- Monestir de Fontclara a Banyuls dels Aspres
- Santa Margarida de Sacot, al fons del cràter del volcà de Santa Margarida
| Anterior: 1373 |
Terratrèmol de Catalunya 1428 |
Posterior: 1448 |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Mapa d'epicentres dels terratrèmols que han causat danys a Catalunya. Susagna i Goula, 1999.
- ↑ Olivar, Alexandre «Sobre els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 a Catalunya». Medievalia, 8, 1989, pàg. 287-294 [Consulta: 26 octubre 2013].
- ↑ «El terratrèmol de Catalunya de 1428». Sàpiens, març 2011. [Consulta: 13 març 2011].
- ↑ Santa Maria del Mar a BCN.CAT
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Olivera, Carmen; Redondo, Esther; Lambert, Jérôme; et al.. Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006. ISBN 84-393-6961-1.
Coord.: 42° 22′ N, 2° 09′ E / 42.37°N,2.15°E
