Vés al contingut

Terratrèmol de Riobamba de 1797

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmol de Riobamba de 1797
Map
 1° 36′ S, 78° 36′ O / 1.6°S,78.6°O / -1.6; -78.6
Tipusterratrèmol Modifica el valor a Wikidata
Data4 febrer 1797 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiobamba (Equador)
Guaranda (Equador)
Ambato (Equador)
Latacunga (Equador)
Saquisilí (Equador)
Baños (Equador) Modifica el valor a Wikidata
EstatEquador Modifica el valor a Wikidata
Magnitud de moment sísmic8,3 Modifica el valor a Wikidata
Morts6.000 Modifica el valor a Wikidata
Vista general de la ciutat de Riobamba el 2014.
El volcà Tungurahua a la zona de Riobamba.

El terratrèmol de Riobamba de 1797 es va produir a les 12:30 UTC del 4 de febrer de 1797. Va devastar la ciutat de Riobamba, i moltes altres ciutats a la vall interandí, i va causat fins a 40.000 morts. S'estima que les intensitats sísmiques a la zona epicentral van atènyer almenys XI en l'escala de Mercalli, i que el sisme va tenir una magnitud de 8.3, sent el sisme més poderosa conegut a Equador.[1][2] El terratrèmol va ser estudiat per Humboldt, quan va visitar la zona el 1801-1802.[3]

Geologia

[modifica]

La tectònica de l'Equador està dominada pels efectes de la subducció de la Placa de Nazca per sota de la Placa sud-americana. El sistemes principal de falles té una tendència NNE-SSO i mostren una mescla de falles dextrals de rumb (lateral dret) i falles inverses. A més d'aquestes falles que corren paral·leles als Andes a Equador, hi ha dos sistemes SO-NE de tendència dextral importants: La falla Pallatanga i la falla Chingual.[4] La falla Pallatanga pasa prop de l'epicentre i s'ha suggerit que el moviment d'aquesta falla com la causa del terratrèmol, encara que no hi ha una ruptura clara en la superfície tingui suport tal moviment últimament.[5]

Danys

[modifica]

La zona de danys significatius (intensitat ≥ VII) es va estendre des de Quito, al nord, fins a més de 60 km al sud de Riobamba, incloent les ciutats de Guaranda, Ambato, Latacunga i les ciutats de Saquisilí i Baños.[5] Riobamba i la ciutat de Quero van ser completament destruïdes per lliscaments de terra. Als peus del volcà Tungurahua, el riu Pastaza va ser represat per lliscaments per fins a vuitanta dies.[6]

L'anàlisi de Humboldt del terratrèmol es va basar en relats anecdòtics que va recollir durant la seva visita. Algunes de les observacions no són creïbles, per exemple «els cossos de molts dels habitants es consta que van ser llançats fins a la lloma de Cullca, un pujol a diversos centenars de metres d'altura i en el costat oposat del riu Lican».[7] Va donar una xifra de trenta a quaranta mil víctimes, mentre que algunes estimacions més recents estimen xifres de sis mil.[8]

Característiques

[modifica]

El tremolor va durar de tres a quatre minuts.[9] La longitud estimada de la ruptura del terratrèmol és de 70,3 quilòmetres, amb l'azimut de la falla de 067°.[10]

Seqüeles

[modifica]

La ciutat de Riobamba va ser reconstruïda a gairebé 20 km al nord-est del seu lloc original, que ara ocupa el petit poble de Cajabamba.[11]

Referències

[modifica]
  1. NGDC. «Comments for the Significant Earthquake». [Consulta: 20 agost 2010].
  2. Chunga, K. «Seismic Hazard Assessment for Guayaquil City (Ecuador): Insights from Quaternary Geological Data». Arxivat de l'original el 2012-03-01. [Consulta: 22 agost 2010].
  3. Lavilla, E.O. «Under the Southern Cross: Stories around Humboldt and Bonpland's trip to the New Continent». Latin American Applied Research, 34, 2004, pàg. 203–208 [Consulta: 22 agost 2010].
  4. Eguez, A.; Alvarado A., Yepes H., Machette M.N., Costa C. & Dart R.L. «Database and Map of Quaternary faults and folds of Ecuador and its offshore regions». USGS Open-File Report 03-289 p. 2–3. [Consulta: 22 agost 2010].
  5. 5,0 5,1 Winter, T.; Avouac J-P. & Lavenu A. «Late Quaternary kinematics of the Pallatanga strike-slip fault (Central Ecuador) from topographic measurements of displaced morphological features». Geophysical Journal International, 115, 1993, pàg. 905–920. Arxivat de l'original el 2013-09-26. Bibcode: 1993GeoJI.115..905W. DOI: 10.1111/j.1365-246X.1993.tb01500.x [Consulta: 22 agost 2010].
  6. Lyell, Charles. «XXIII». A: Principles of Geology. 1a edició. John Murray, 1830, p. 410 [Consulta: 22 agost 2010]. 
  7. Wood, H.O. «The observation of earthquakes: A guide for the general observer». Bulletin Seismological Society of America, 1, 2, 1911, pàg. 65–67 [Consulta: 22 agost 2010].
  8. IISEE. «Catalog of Damaging Earthquakes in the World - Search parameters», 25-12-2008. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2010. [Consulta: 22 agost 2010].
  9. Amodio, E. «Las furias del temblor. Análisis comparativo de dos sismos históricos: Quito, febrero 1797 y Cumaná, diciembre 1797» (en castellà). Revista Geográfica Venezolana, 2005, pàg. 119–141 [Consulta: 20 agost 2010].
  10. Giesecke, A.; Capera A.A.G., Leschiutta I., Migliorini E. & Valverde L.R. «The CERESIS earthquake catalogue and database of the Andean Region: background, characteristics and examples of use». Annals of Geophysics, 47, 2/3, 2004, pàg. 421–435 [Consulta: 22 agost 2010].
  11. Kunstaetter, R.; Kunstaetter, D. Footprint Ecuador and Galápagos. 6. Footprint Travel Guides, 2007, p. 244. ISBN 978-1-904777-93-9 [Consulta: 20 agost 2010].