Terratrèmol de Shaanxi
| |||||
| Tipus | terratrèmol  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Data | 23 gener 1556 | ||||
| Lloc | Hua County (RP Xina) (en)  , Shaanxi (RP Xina) | ||||
| Estat | Ming | ||||
| Magnitud de moment sísmic | 8 | ||||
| Magnitud a l'escala de Richter | 8 | ||||
| Escala d'intensitat de Mercalli | XI en l'escala de Mercalli | ||||
| Profunditat | 32 km | ||||
| Morts | màxim 830.000 mínim 100.000 | ||||
El terratrèmol de Shaanxi, també anomenat el terratrèmol del comtat de Hua, és el terratrèmol més mortífer de la història, en què van morir aproximadament 830.000 persones.[1] Es va produir al matí del 23 de gener del 1556 a Shaanxi (Xina). En foren afectats més de noranta-set comtats de les províncies de Shaanxi, Shanxi, Henan, Gansu, Hebei, Shandong, Hubei, Hunan, Jiangsu i Anhui.[2] En va resultar destruïda una àrea de més de 900 km d'amplària, i en alguns comtats hi va morir el 60% de la població. Fins aleshores, la població vivia majoritàriament en coves artificials, fetes de loess (roques de quars, feldespat i mica que s'engrunen fàcilment), que es van ensorrar durant el desastre.
Les estimacions modernes de les publicacions de l'Administració de Terratrèmols de la Xina indiquen que les morts directes del terratrèmol van ser aproximadament de 100.000, mentre que 730.000 van emigrar o van morir de fam i plagues, cosa que va suposar una reducció total de 830.000 persones en el registre de hukou imperials.[3][4][5] Tanmateix, la CEA no va explicar com va estimar que el nombre de morts directes era de 100.000.
Geologia
[modifica]Les estimacions modernes, basades en dades geològiques, donen al terratrèmol una magnitud d'aproximadament M 8,0 a l'escala de magnitud de moment i XI (danys catastròfics) a l'escala de Mercalli, tot i que descobriments més recents han demostrat que era més probable que fos Mw 7.9. Després del terratrèmol, les rèpliques van continuar diverses vegades al mes durant mig any.[6]
La tremolor es va sentir amb força a tota la regió de la conca de Weihe. La intensitat sísmica màxima a la Xina va ser de la XI a la XII, i es va produir a Huaxian i Weinan. Això donaria suport a la teoria de la ruptura del terratrèmol al llarg de les falles de Huashan i Weinan. Es va observar una intensitat VIII a tota la conca i la zona d'intensitat X+ va ser 100 km de llarg.[7]
Els estudis sobre el terratrèmol publicats entre 1998 i 2017 van presumir escarpats al llarg de les falles de Huashan i Weinan, alguns de més de 8 m, van ser produïts pel terratrèmol de 1556. La zona de falla es troba al nord-est de Xi'an. Aquesta falla generalment tendeix d'est a oest i s'enfonsa cap al nord. Un estudi de 1995 va dir que els escarpats al llarg de la falla de Huashan eren de 3–8 m d'alçada. A prop de la ciutat de Huashan, la terrassa de falla contenia artefactes de la cultura Yangshao que tenien 4.000 anys d'antiguitat. En un estudi separat de 1998, els escarps de falla tenien uns 4–7 md'alçada. Els escarpats de la falla de Weinan són menys detallats en els treballs publicats, i la majoria se centren al voltant de la zona del riu Chishui. Dos estudis del 1992 i el 2010 van estimar els escarpats de falla en 2–4 m i 7–8 m respectivament. No hi ha hagut cap investigació per confirmar que aquests escarps van ser produïts pel terratrèmol o formats per múltiples esdeveniments. Suposant que ambdues falles es van trencar durant el terratrèmol, que té una extensió total 90 km, el Mw seria de 7,0 a 7,5, segons les relacions d'escalat empíriques entre la magnitud i la longitud de ruptura de la falla. Això suggereix que els valors anteriors de la magnitud del terratrèmol estaven sobreestimats.[7]
Zona afectada
[modifica]Més de 97 comtats de les províncies de Shaanxi, Shanxi, Henan, Gansu, Hebei, Shandong, Hubei, Hunan, Jiangsu i Anhui van resultar afectats. Els edificis van patir danys lleus a les ciutats de Pequín, Chengdu i Shanghai.[8] En alguns comtats, fins a un 60% de la població va morir.[9] El cost dels danys causats pel terratrèmol és gairebé impossible de mesurar en termes moderns.
Nombre de morts
[modifica]Les estimacions modernes de les publicacions de l'Administració de Terratrèmols de la Xina indiquen que les morts directes del terratrèmol van ser aproximadament de 100.000, mentre que 730.000 van emigrar o van morir de fam i plagues, cosa que va suposar una reducció total de 830.000 persones en el registre dels hukou imperials.[3][4][5] Tanmateix, la CEA no va explicar com va estimar que el nombre de morts directes era de 100.000.
Com que la CEA no va estimar el total de morts (incloses les posteriors fams i plagues), un grapat de científics de la CEA van donar les seves pròpies estimacions, com ara 450.000[10] o 530.000. Sigui quina sigui la xifra, és un dels terratrèmols més mortals de la Xina, cosa que el converteix en un dels principals desastres de la Xina per nombre de morts.
Milions de persones en aquell moment vivien en yaodongs —coves artificials de loess— en alts penya-segats de l’altiplà de Loess. Gran part de la població d'algunes de les zones afectades vivia en yaodongs. Aquest va ser un factor important que va contribuir a l'elevat nombre de morts. El terratrèmol va fer col·lapsar moltes coves i va provocar esllavissades que en van destruir moltes més.[11][12]
El terratrèmol
[modifica]L'epicentre es trobava a prop de la muntanya Hua a la vall del riu Wei, a prop de les ciutats de Huaxian, Weinan i Huayin, a Shaanxi. El Wei està en una falla important on es troben quatre sistemes tectònics, el Qilu-Qin-ling, la direcció latitudinal, el Cathaysian i el Longxi, propera a la placa índia, la placa euroasiàtica i la placa del Pacífic.[13] El terratrèmol va tenir lloc durant el regnat de l'emperador Jiajing, de la dinastia Ming. Segons les estimacions actuals, basades en dades geològiques, es creu que va assolir una magnitud aproximada de 8 en l'escala de Richter. Si bé fou el terratrèmol més mortífer i el cinquè desastre natural amb més morts de la història, de terratrèmols n'hi ha hagut de magnitud més gran. Les rèpliques que se'n van derivar foren nombroses durant els següents sis mesos.[2] Va haver destrucció i danys greus fins a uns 500 km de distància de l'epicentre, i les esllavissades de terra també van contribuir a l'important nombre de morts.[14]
Als annals de la Xina es va descriure així:
- L'hivern del 1556, hi hagué un terratrèmol catastròfic a les províncies de Shanxi i Shaanxi. Al nostre comtat de Hua, s'esdevingueren tot de desgràcies. Les muntanyes i els rius canviaren de lloc i els camins foren destruïts. En alguns indrets, emergí la terra i formà nous turons, o bé s'enfonsava de manera abrupta i apareixien noves valls. En altres indrets, sorgia un rierol de sota terra, o els camps s'esquerdaven en torrentades i barrancs. Les cabanes, les cases, els temples i les muralles de la ciutat s'ensorraren en un tres i no res.
El terratrèmol va danyar greument el bosc de Pedra. De les 114 esteles, 40 es van trencar durant el terratrèmol.[15]
L'erudit Qin Keda va sobreviure al desastre i en va enregistrar els detalls. Concloïa que al començament del terratrèmol, la gent que és dins de casa no n'ha de sortir corrents. Cal que s'estirin a terra i esperar que hi hagi sort. Fins i tot si el niu cau a terra, alguns ous poden quedar intactes. Aquestes paraules poden donar a entendre que moltes persones van morir quan tractaven de fugir, algunes de les quals haurien pogut sobreviure si s'haguessin quedat quietes a casa.
La sacsejada va reduir l'alçada de la Petita pagoda de l'Oca Silvestre de Xi'an, dels 45 metres originaris als 43,4 posteriors.
Les coves de loess
[modifica]En aquella època, milions de persones vivien en yaodongs, en forma de cavernes excavades en el loess el terra sorrenc susceptible a la força del vent que porta la sorra del desert del Gobi i de l'aigua[16] que les tempestes de vent van dipositant amb el pas del temps a l'altiplà de Loess que cobreixen gairebé la totalitat de les províncies de Shaanxi, Shanxi i Gansu i part de les altres.
Aquesta fou la causa de la gran quantitat de persones mortes, ja que el terratrèmol va causar esllavissades que van destruir les coves que es beneficiaven de les fresques temperatures estiuenques i de les moderades temperatures hivernals del sòl, i també protegien del sol i de la pols, però en ensorrar-se amb el terratrèmol van atrapar milers de persones.[17]
Cost
[modifica]| Els terratrèmols amb més quantitat de víctimes | ||||
|---|---|---|---|---|
| Posició | Terratrèmol | Territori | Any | Víctimes |
| 1 | Shaanxi | Xina | 1556 | 830.000 |
| 2 | Oceà Índic | Indonèsia | 2004 | 283.100 |
| 3 | Tangshan | Xina | 1976 | 242.000 |
| 4 | Alep | Síria | 1138 | 230.000 |
| 5 | Gansu | Xina | 1920 | c. 200.000 |
El cost dels danys provocats pel terratrèmol és gairebé impossible de determinar en termes moderns. La quantitat total de morts, tanmateix, tradicionalment s'ha xifrat en 830.000. Els danys ocasionats en les propietats degueren ser tan grans que són impossibles de calcular, ja que en va resultar destruïda una regió sencera de l'interior de la Xina, regió on va morir aproximadament el 60% de la població. El cost dels danys devia haver estat l'equivalent a les destruccions causades per l'explosió d'una bomba nuclear (si bé sense els efectes posteriors derivats).
Comparació
[modifica]El terratrèmol de Shaanxi, malgrat tot, no ha estat el pitjor desastre de la història de la Xina. De fet, desenes de milions de xinesos van morir durant els tres anys de desastres naturals que van del 1959 al 1961.
Reacció estrangera
[modifica]El frare dominic portuguès Gaspar da Cruz, que va visitar Canton més tard el 1556, va sentir a parlar del terratrèmol i més tard en va informar a l'últim capítol del seu llibre A Treatise of China (1569). Considerava el terratrèmol com un possible càstig pels pecats de la gent, i el Gran Cometa de 1556 com, possiblement, el signe d'aquesta calamitat (així com potser el signe del naixement de l'Anticrist).[18]
Referències
[modifica]- ↑ ; Li, Dunpeng; Wang, Yufang; Ma, Yinsheng«Late Quaternary Activity of the Huashan Piedmont Fault and Associated Hazards in the Southeastern Weihe Graben, Central China» (en anglès) p. 76–92, 01-02-2017. Arxivat de l'original el 2018-10-09. DOI: 10.1111/1755-6724.13064. [Consulta: 14 setembre 2021].
- 1 2 «Ruins of Hua County Earthquake (1556)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-06-14. [Consulta: 30 setembre 2021].
- 1 2 高东旗; 王常有; 杜玉萍; 王晓燕 «Còpia arxivada». 华北国防医药, 3, 2008. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2024 [Consulta: 10 abril 2024].
- 1 2 China Earthquake Administration. 地震知识百问百答. 地震出版社, 2008. Arxivat 2009-05-09 a Wayback Machine.
- 1 2 颤抖的地球—地震科学 Arxivat 2023-11-13 a Wayback Machine. (2005).
- ↑ Kepu.ac.cn Arxivat 2006-06-14 a Wayback Machine., China virtual museums quake
- 1 2 Feng, X.; Ma, J.; Zhou, Y.; England, P.; Parsons, B. «Còpia arxivada». Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 125, 12, 2020. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2022. Bibcode: 2020JGRB..12517848F. DOI: 10.1029/2019JB017848 [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Science Museums of China Arxivat 2006-06-14 a Wayback Machine. Museum of Earthquakes, Ruins of Hua County Earthquake (1556)
- ↑ George Pararas-Carayannis. «Historical Earthquakes in China». DISASTER PAGES, 23 març 2013. Arxivat de l'original el 7 maig 2018.
- ↑ 中国新闻网, 11 maig 2020. Arxivat de l'original el 27 desembre 2021.
- ↑ Paul, Bimal Kanti. Disaster Deaths: Trends, Causes and Determinants. Routledge, 30 desembre 2020. ISBN 978-0-429-51197-4.
- ↑ Bolt, B. A.. Geological Hazards: Earthquakes – Tsunamis – Volcanoes, Avalanches – Landslides – Floods. Springer, 21 desembre 2013. ISBN 978-3-642-86820-7.
- ↑ Peyton Tuel, Tyler Vance. «How Does the earthquake of Shaanxi, china in 1556 relate to the plate tectonics ?» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 de setembre 2021. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ «Deadliest earthquake in history rocks China» (en anglès). History. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2021. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ Arxivat 2004-08-16 a Wayback Machine.
- ↑ Gale Eaton. A History of Civilization in 50 Disasters (History in 50). Tilbury House Publishers, 23 octubre 2015, p. 65. ISBN 978-0-88448-407-3.
- ↑ «Shaanxi China, 23 de gener de 1556» (en anglès). Climate Policy Watcher. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ Cruz. «South China in the sixteenth century: being the narratives of Galeote Pereira, Fr. Gaspar da Cruz, O.P. [and Fr. Martín de Rada, O.E.S.A. (1550–1575)]». Printed for the Hakluyt Society, 1953. [Consulta: 5 juny 2011].
Bibliografia
[modifica]- Annals de la Xina, citats a 30 Years' Review of China's Science and Technology, 1949-79. en Google Books.
- «Geomorphological observations of active faults in the epicentral region of the Huaxian large earthquake in 1556 in Shaanxi Province, China». Journal of Structural Geology. DOI: 10.1016/S0191-8141(97)00112-0..
Enllaços externs
[modifica]