Terratrèmol de Xile de 2010

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Terratrèmol de Xile del 2010)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Terratrèmol de Xile de 2010
Zones danyades
Zones danyades
Data 27 de febrer de 2010, 3:34 UTC-3[1]
Durada 4 minuts
Magnitud 8,8 MW[1][2]
Profunditat 30,1 km[2][2]
Coordenades 35° 54′ 32″ S, 72° 43′ 59″ O / 35.90889°S,72.73306°O / -35.90889; -72.73306Coord.: 35° 54′ 32″ S, 72° 43′ 59″ O / 35.90889°S,72.73306°O / -35.90889; -72.73306
Tipus Falla inversa interplaques (Nazca, Sud-americana)
Zones afectades Regions de Valparaíso, Metropolitana, O'Higgins, Maule, Biobío i La Araucanía, Xile
Víctimes 525 morts i 25 desapareguts.[3]
Modifica dades a Wikidata

Terratrèmol de Xile de 2010, altrament conegut amb el numerònim 27F, va ser un sisme ocorregut a les 03:34:08 hora local (UTC-3) del 27 de febrer de 2010, que va registrar una magnitud de 8,8 Mw.[1][2] L'epicentre es va situar en el mar xilè, davant les localitats de Curanipe i Cobquecura,[nota 1] a uns 150 quilòmetres al nord-oest de Concepción i a 63 quilòmetres al sud-oest de Cauquenes, i a 30,1 quilòmetres de profunditat sota l'escorça terrestre.[2] El sisme va tenir una durada màxima de 4 minuts a les zones properes a l'epicentre i de més de 2 minuts a la capital.[1][4] Es va fer sentir en bona part del Con Sud amb intensitats variables, entre elles, ciutats molt habitades com Buenos Aires i São Paulo.[5][6][7]

Les zones més afectades pel terratrèmol van ser les regions xilenes de Valparaíso, Metropolitana de Santiago, O'Higgins, Maule, Biobío i La Araucanía, que sumen més de 13 milions d'habitants, prop del 80% de la població del país.  A les regions de Maule i de Biobío, el terratrèmol va marcar una intensitat de IX en l'escala de Mercalli i va arrasar amb gran part de les ciutats com a Constitución, Concepción, Cobquecura i el port de Talcahuano. Gran part del centre de les ciutats de Curicó i Talca es van col·lapsar i el seu casc històric va quedar destruït totalment. A les regions de l'Araucanía, O'Higgins i Metropolitana, el sisme registrar una intensitat de VIII i va provocar grans destrosses a la capital, Santiago, a Rancagua i a les localitats rurals. Les víctimes mortals van ascendir fins als 525 morts.[3] Prop de 500 mil habitatges van quedar amb danys servers i s'estima que hi hagué un total de 2 milions de damnificats. Es va convertir en la pitjor tragèdia natural viscuda a Xile des de 1960.[8] La presidenta Michelle Bachelet va declarar l'«estat d'excepció constitucional per catàstrofe» a les regions del Maule i del Biobío.[9]

A més a més, un fort tsunami va impactar contra les costes xilenes com a reacció del terratrèmol i va destruir diverses localitats ja greument devastades per l'impacte tel·lúric. A causa d'errors i indecisions per part dels organismes encarregats d'enviar l'alarma de tsunami, no es va alertar a la població sobre l'esdeveniment que va ocórrer 35 minuts després del terratrèmol. El tsunami va impactar contra l'arxipèlag Juan Fernández, malgrat no haver-se fet sentir el sisme, i va amb l'únic poblat San Juan Bautista. El Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va generar pocs minuts després del terratrèmol una alerta de tsunami per a l'oceà Pacífic que es va estendre posteriorment a 53 països situats al llarg de gran part de la seva conca com Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, l'Antàrtida, Nova Zelanda, la Polinèsia Francesa i les costes de Hawaii.[10]

El sisme és considerat com el segon més fort en la història del país i el sisè més fort registrat a tot el món. Aquest només és superat a nivell nacional pel cataclisme del terratrèmol de Valdivia de 1960 que va ser registrat per l'ésser humà mitjançant sismòmetres. El sisme xilè de 2010 va ser 31 vegades més fort i va alliberar prop de 178 vegades més energia que el devastador terratrèmol d'Haití succeït el mes anterior, i l'energia alliberada equival a prop de 100.000 bombes atòmiques com l'alliberada a Hiroshima el 1945.[11]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hi ha divergència d'opinions respecte la localització exacta de l'epicentre. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, l'hipocentre se va localitzar a 35° 54′ 32″ S, 72° 43′ 59″ O / 35.90889°S,72.73306°O / -35.90889; -72.73306, a 3 km al nord de la costa de Curanipe, amb una profunditat de 35 km.[1] Per altra banda, el Servei Sismològic de Xile fixa l'hipocentre a 30,1 km de profunditat i en el punt ubicat a 36° 17′ 23″ S, 73° 14′ 20″ O / 36.28972°S,73.23889°O / -36.28972; -73.23889, a quilòmetres de la costa i a 43 km de Cobquecura, a la regió del Bío-Bío.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terratrèmol de Xile de 2010 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 U.S. Geological Survey. «Magnitude 8.8 - Offshore Maule, Chile/» (en anglès), 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sistema Sismológico Nacional de la Universidad de Chile. «Informe de sismo», 27 de febrer de 2010. [Consulta: 15 febrer 2011].
  3. 3,0 3,1 Subsecretaría del Interior de Chile. «Informe final de fallecidos y desaparecidos por comuna», 31 de gener de 2011. [Consulta: 27 febrer 2011].
  4. Sawer, Patrick. «Huge earthquake hits Chile». The Daily Telegraph, 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  5. Infobae. «Confirman que el sismo de Chile se sintió en Buenos Aires», 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  6. Infobae. «En la región de Cuyo se sintó muy fuerte el temblor de Chile», 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  7. Terra. «Terremoto no Chile é sentido em São Paulo», 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  8. La Tercera. «Peor tragedia natural de los últimos 50 años deja huella de destrucción en zona centro sur», 28 de febrer de 2010. [Consulta: 28 febrer 2010].
  9. Gobierno de Chile. «"Estamos frente a una emergencia sin parangón en la historia de Chile"», 28 de febrer de 2010. [Consulta: 28 febrer 2010].
  10. Sky News. «Tsunami After Major Earthquake Hits Chile» (en anglès), 27 de febrer de 2010. [Consulta: 27 febrer 2010].
  11. Christensen, Axel y Escobar, Javiera. «Así se gestó el megaterremoto, el más intenso en Chile desde 1960». La Tercera, 28 de febrer de 2010. [Consulta: 28 febrer 2010].