Terrerola
Calandrella brachydactyla  | |
|---|---|
 Calandrella brachydactyla brachydactyla | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 3,5 |
| Incubació de l'ou | 12 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Calandrella |
| Espècie | Calandrella brachydactyla (Leisler, 1814) Calandrella brachydactyla |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La terrerola o calandreta[1] (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.[2] En alguns indrets també és coneguda com a terrerol, terrola, terrolot.
Morfologia
[modifica]Fa 14 centímetre i és de color bru amb llistat més fosc per sobre i totalment blanca per sota. Mostra dues taques fosques a banda i banda del coll. Les terciàries són molt llargues i pràcticament tapen les primàries. Les potes són color carn i el bec, bastant gruixut i punxegut, color de vori. No presenta dimorfisme sexual.
Reproducció
[modifica]
Els cants que anuncien l'etapa reproductiva comencen l'abril. Nien al terra i és pel maig-juny quan la femella pon entre 3 1 4 ous que, ella mateixa, haurà de covar durant 12-13 dies.[2] Els petits seran alimentats per ambdós pares. El niu on ha tingut lloc tot aquest procés està bastant endreçat amb herbes seques, plomes, arrels, llana i pèls, i està situat en una petita depressió, de vegades al costat dels nius de la terrerola rogenca.
Alimentació
[modifica]Menja llavors i insectes i ho pot fer en comunitat, perquè, fora de l'estació reproductiva, és gregària.
Hàbitat
[modifica]Ocupa hàbitats una mica arreu de les zones càlides i seques del Principat de Catalunya; al País Valencià perviu a zones de l'Alt Vinalopó, l'Alacantí, la Plana d'Utiel, l'Horta Nord o el Camp de Morvedre.[3] Si es tracta de l'interior viu en terrenys oberts amb poca vegetació, i si es tracta del litoral ho fa en platges i dunes, igualment amb vegetació esparsa.[4] A les Balears està ben repartida encara que en densitats no molt altes. Canta sovint en sobrevolar el seu domini a molta altura, amb un cant característic.[2]
Distribució territorial
[modifica]Es distribueix per la conca mediterrània i l'Àfrica del Nord (llevat de Líbia i Egipte). Cap a l'est arriba fins a Mongòlia, el Tibet i la Xina central al nord de l'Himàlaia. És un migrant transaharià que arriba als Països Catalans cap al final de març i se'n va a l'inici d'octubre. Hiverna al Sahel encara que n'hi ha poblacions magribines que són sedentàries.
Subespècies
[modifica]- Calandrella brachydactyla artemisiana
- Calandrella brachydactyla brachydactyla
- Calandrella brachydactyla cinerea
- Calandrella brachydactyla dukhunensis
- Calandrella brachydactyla eremica
- Calandrella brachydactyla hermonensis
- Calandrella brachydactyla hungarica
- Calandrella brachydactyla longipennis
- Calandrella brachydactyla orientalis
- Calandrella brachydactyla rubiginosa
- Calandrella brachydactyla woltersi
Referències
[modifica]- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=calandreta&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
- 1 2 3 Ferrer, Xavier; Martínez Vilalta, Albert; Muntaner, Jordi. «Terrerola vulgar». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Terrera común» (en castellà). SEO Birdlife. [Consulta: 8 juny 2023].
- ↑ El llibre dels ocells de Catalunya. Barcelona: Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, 1987, plana 78. ISBN 84-315-0434-X.
