Terres altes de Guiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaTerres altes de Guiana
Kukenan Tepuy at Sunset.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusTerres altes Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNormandia (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
 5° 08′ 36″ N, 60° 45′ 45″ O / 5.143333°N,60.7625°O / 5.143333; -60.7625Coord.: 5° 08′ 36″ N, 60° 45′ 45″ O / 5.143333°N,60.7625°O / 5.143333; -60.7625
Dades i xifres
Altitud348 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPico da Neblina Modifica el valor a Wikidata  (2.994 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaVeneçuela, Brasil, Surinam, Guyana, França i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata

Les Terres altes de Guiana és un massís de muntanyes i altiplans situat a l'escut de Guiana, un dels tres cratons de la placa sud-americana. És on es troben les muntanyes en forma de taula anomenades tepui. A les terres altes de la Guiana també s'hi troben algunes de les cascades més conegudes del món, com les cascades Angel, Kaieteur i Kuquenan.

Geografia[modifica]

És una formació geològica formada al precàmbric, amb una edat d'entre 2.500 i 1.900 milions d'anys. Representa un dels massissos més antics encara visibles al planeta, compost per imponents altiplans d’alta altitud anomenats tepuis.

Les Terres altes de Guiana s’estenen per sis països, d’oest a est:

Geomorfologia[modifica]

Hi ha tres zones altes de l’escut guaianès:

  • Les muntanyes de Tumucumaque, que són una sèrie de massissos centrals en un arc de les muntanyes Wilhelmina del sud-centre de Surinam, al llarg del límit sud de Surinam i Guyana, formant la serra Acaraí de l'estat de Roraima i les muntanyes Tumucumaque dels estats de Pará i Amapá del Brasil. Des d’aquest arc, les terres altes meridionals s’inclinen suaument cap al riu Amazones i les terres altes del nord s’inclinen suaument cap a l’Atlàntic.
  • L'altiplà de Chiribiquete és un altiplà rematat de gres amb una elevació de 900 metres que forma la vora occidental de l'escut. L’altiplà està separat dels Andes orientals pels gruixuts sediments neogens de l’abocador subandí que recorre la vora nord i oest de l’escut de la Guaiana.
  • La part nord-central de les terres altes de Guiana està dominada per alts cims de punta plana anomenats tepuis, del supergrup de Roraima i la formació de Quasi-Roraima, i els cims de granit arrodonits dels complexos Parguaza i Imataca a la vora nord i sud-oest de la zona. El punt més alt de l'escut és el Pico da Neblina al Brasil, amb 2.995 metres.[1] Pico da Neblina és el cim més alt del massís de Neblina, un altiplà de pedra arenisca molt erosionat que es troba a cavall entre la frontera Veneçuela-Brasil i que ha perdut la forma típica de taula dels altres tepuis de la regió.

Ecologia[modifica]

Segons recents investigacions, tot i que els ecosistemes de les terres altes de Guaiana segueixen sent vibrants, s'han documentat qüestions emergents, inclosa "una planta invasora coneguda en altres llocs" (Poa annua) i "una de les males herbes més agressives" (Polypogon elongatus) així com bacteris fecals infecciosos Helicobacter pylori.[2]

Referències[modifica]

  1. Brazilian Institute of Geography and Statistics (IBGE) (2016-02-29). "Geociências: IBGE revê as altitudes de site Pontos culminates" (en pt). Nota de premsa.
  2. Rull, V.; Vegas-Vilarrúbia, T.; Safont, E. «The Lost World's pristinity at risk». Diversity and Distributions, vol. 22, 10, 2016, pàg. 995–999. DOI: 10.1111/ddi.12469.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terres altes de Guiana