Terrier de Jack Russell
 | |
| Generalitats | |
|---|---|
| País d'origen | Regne Unit i Austràlia  |
| Epònim | John Russell |
| Característiques físques | |
| Pes | 5 kg i 6 kg |
| Alçada | 25 cm i 30 cm |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| Codi de Catàleg | 345 (Federació Cinològica Internacional ) |
El terrier de Jack Russell o Jack Russell Terrier és un gos de caça àgil, que tot i ser de petita mida té molta força i resistència. És un terrier de treball, alerta, perseverant i independent amb la capacitat d'anar sota terra, i alhora un gos de companyia excel·lent per a persones actives. Aquesta raça té una variant anomenada Terrier de Parson Russell.
Aparença i temperament[modifica]
El color bàsic i predominant és el blanc (cal un mínim del 55% perquè un gos sigui considerat d'aquesta raça), tot i que pot tenir taques de color marró, torrat o negre en diverses parts del cos. Pot presentar tres tipus de pèl: llis, dur o semi-dur; el raspallat, manteniment i cures depèn molt del tipus de pèl del gos. L'alçada fins a la creu està entre 25 i 30cm, i el pes se situa aproximadament entre els 5 i 7 quilos. La seua vida mitjana és d'uns 15 anys. Normalment, tenen entre 4 i 6 cries i la gestació dura 59 dies, típicament.
Són gossos molt actius, inquisitius i vius, i per això necessiten espais oberts on córrer i fer exercici, i, així, poder alliberar la seva energia i curiositat. Necessiten un entrenament constant, consistent i pacient que els estimuli la seva aguda intel·ligència. Per tot això, no són gossos recomanables per a persones sedentàries, inexpertes o amb nens molt petits. Se'ls pot ensinistrar per a una gran quantitat d'activitats, especialment si s'aprofita la seva tendència natural al salt, rastreig, persecució i saben cavar profundament: són excel·lents caçadors de rosegadors i animalons. També se'ls ha emprat amb èxit com a actors, fet que els ha valgut la simpatia del públic, ja que són gossos amb un carisma difícil d'igualar.
Història[modifica]
Anglaterra, país d'origen[modifica]
Aquesta raça de gossos deu el seu nom al reverend Jack Russell. Nascut el 1795 a Darmouth, Anglaterra, fou pastor durant molts anys a la parròquia de Swymbridge, al comtat de Devon. Amant dels terriers, durant els seus estudis a Oxford va comprar el seu primer gos d'aquestes característiques, una femella blanca de pèl dur amb marques al cap anomenada Trump, que per la descripció i la foto que es conserva d'ella s'assemblava molt a l'actual estàndard Federació Cinològica Internacional de la raça.
La caça de la rabosa es practicava molt al comtat de Devon a l'època del reverend Rusell, i ell n'era un apassionat. Per això, es va dedicar a la criança de gossos. Així, comença a creuar gossos de caça, concretament terriers de diverses races unicolors i multicolors. El que volia aconseguir era millorar l'aptitud per a la caça dels animals i no homogeneïtzar el seu aspecte físic, per la qual cosa en morir no va deixar un estàndard concret. Els creuaments i l'estandardització de la raça han provocat divergències respecte a l'aspecte actual del terrier de Jack Russell.
Austràlia, país de desenvolupament[modifica]
Cal destacar que Austràlia va ser el país que contribuí activament al desenvolupament i reconeixement d'aquesta raça a nivell mundial. No hi ha dades específiques de quan va aplegar el primer terrier de Jack Russell a Austràlia, però sí tenim informació respecte a exemplars que arribaren com a regals i que contribuïren de manera important a la raça. Com, per exemple, el 1964, "Hardy" (JRI-5) un regal del Duc de Beaufort (Beaufort Hunt Club al Regne Unit) pel guanyador eqüestre australià de la medalla d'or olímpica: Bill Roycroft. També "Kiss Me Kate" (JRI-6) fou un regal de la Duquessa de Bedford (Bedford Hunt Club en UK).
El 1972 es va formar oficialment el Jack Russell Terrier Club of Australia.[1] Aquest club va instituir un sistema compressiu de registre junt a un estàndard formal de la raça. També va iniciar discussions amb el Kennel Council Club d'Austràlia per reconèixer i registrar la raça. El 25 d'octubre de 2000, finalment, la Federació Cinològica Internacional (divisió d'Europa) reconegué oficial i, definitivament, la raça Jack Russell Terrier emprant l'estàndard australià.
Entrenament[modifica]
Com que és un gos de treball i de caça, té una forta tendència natural a bordar per indicar la ubicació d'una presa, també cava sense esma mentre usa les mandíbules per arrancar herba i terra, fins a fer un forat que li permeti introduir-se sota terra on es troba el seu objectiu, que pot ser un os enterrat per un altre gos o, fins i tot, acorralar una rabosa al seu cau. Bordar i excavar són algunes de les qualitats més apreciades d'aquest terrier, tot i que, irònicament, poden convertir-se en un greu problema en mans d'amos inexperts o amb poca informació respecte a la seva naturalesa. Per això cal fer èmfasi en exercitar-lo i entrenar-lo diàriament, en cas contrari començarà a mostrar comportaments molestos, com ara bordar en excés, intentar fugir del jardí, cavar forats en llocs on no es vol, trencar plantes, hiperactivitat, agressivitat... Una alternativa recomanable, que a més de fer-lo feliç li permetrà saltar i córrer, és inscriure'l a cursos d'Agility.
Salut[modifica]
En general el terrier de Jack Russell és un gos saludable, alegre i exuberant, però en ser una raça que descendeix del Fox terrier pot patir del sistema locomotor Atàxia i Mielopatia del terrier (Atàxia hereditària) i presentar a l'ull luxació del cristal·lí. Per reduir els riscos al mínim, els criadors responsables han de realitzar creuaments només entre exemplars amb un historial genealògic conegut i rigorosament certificat. Els mascles i femelles destinats a la reproducció han de ser mèdicament revisats i declarats lliures d'aquests malalties.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Web del Jack Russell Terrier Club d'Austràlia». Arxivat de l'original el 2010-10-15. [Consulta: 11 octubre 2010].
- Nicholas, Anna Katherine. Jack Russell Terriers. Neptune City, NJ: TFH Publications. pp. 4. ISBN 0-7938-2379-X. "Parson Jack was born in 1795. His father was a noted sportsman... also a clergyman. ...patterned his own life after the senior Russell's footsteps".
- "Fox Terriers and Jack Russells". Jane Dogs. http://janedogs.com/fox-terriers-and-jack-russells//. Retrieved 7 Oct 2010.
- "Breed History & Club History". Jack Russell Terrier Club of Great Britain. http://jrtcgb.webs.com/clubinfo.htm. Retrieved 17 March 2010.
- "An introduction to the Parson Russell Terrier". Parson Russell Terrier Club UK. http://www.parsonrussellterrierclub.co.uk/history.html Arxivat 2011-05-05 a Wayback Machine.. Retrieved 15 March 2010.
- Burns, Patrick (16 February 2006). American Working Terriers. Lulu.com. ISBN 978-1411660823. http://books.google.cat/books?id=F_tSEAKM5pMC&pg=PA228&dq=skunk+toxic+shock+syndrome&cd=1#v=onepage&q=skunk%20toxic%20shock%20syndrome&f=false.
- Coile, D. Caroline (1 August 2000). Jack Russell Terrier Handbook, The. Barron's Pet Handbooks. Barron's Educational Series. ISBN 978-0764114113.
- Rainwater, Don; Rainwater, Kellie (3 March 2008). The Jack Russell Terrier Canine Companion Or Demon Dog. CreateSpace. ISBN 978-1434848901. http://books.google.cat/books?id=xIX1rZ1rv_UC&pg=PA9&dq=jack+russell+parson+diffences&cd=2#v=onepage&q=&f=false.
Enllaços externs[modifica]
- Jack Russell Club Great Britain http://www.jackrussellgb.co.uk/.
- The Jack Russell Terrier Club of Australia http://www.jrtca.com.au/ Arxivat 2011-10-07 a Wayback Machine..