Terrisser

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Terrissers)
Infotaula ocupacióTerrisser
Tipus d'ocupació
menestral Modifica el valor a Wikidata

Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.[1] Segons la mena d'atuell que feien, podien rebre el nom d'ollers, gerrers, cantirers, canterellers, escudellers, rajolers, teulers...

A les ciutats, els terrissers treballaven en obradors, i estaven organitzats en col·legis o confraries professionals; a les zones rurals, per la seva banda, també hi havia forns de terrissa, al costat de viles o de castells, tal com ha estat estudiat a Forns de Casa-en-Ponç, a Cabrera d'Anoia o a Andorra.[2]

Obrador, eines i forns[modifica]

Terrissaire treballant en el seu torn.

L'obrador d'un terrissaire estava adaptat a les matèries primeres i a la comercialització dels productes acabats. La matèria més importants era l'argila. Calia anar-la a buscar a la "muntanya" i transportar-la en brut a la vora del obrador. Abans de treballar-la calia refinar-la, sovint emprant una bassa per a diluir-la en aigua i garbellar-la.[3] L'objectiu final era l'obtenció d'una massa de fang (format per argila fina i l'aigua necessària) amb les propietats adequades de plasticitat.

En funció de la peça desitjada, el mestre tallava una peça de fang de dimensions apropiades i la situava sobre la taula del torn. El gir del torn permetia la conformació de la peça amb les mans (i petites eines auxiliars).

Un cop la peça acabada calia deixar-la assecar abans de posar-la al forn.[4] El forn es carregava i es deixava ple de peces. Finalment, es tancava la porta (o equivalent) i s'encenia el forn. Un cop les peces cuites es deixaven refredar i es consideraven acabades en una primera fase. Els processos de pintat, envernissat i altres suposaven més enfornades.

Productes típics[modifica]

  • Fireta. Tota mena de productes de terrissa en miniatura, de joguina.[5]
  • Pisa.
  • Olles.
  • Cassoles.
  • Cantirs.

Col·legis i confraries[modifica]

La confraria de menestrals terrissers de Barcelona fou fundada l'any 1304.[6] Els ollers eren esmentats el 1257.

A Mallorca, el col·legi dels gerrers, ollers i teulers està documentat del segle xiv. El seu patró era la Santíssima Trinitat. Tenien la sala a prop de l'església del Socors i el carrer de la Gerreria, que prenia el nom d'aquest col·legi i donà nom també al barri de la Gerreria. A la sala del col·legi tenien una capella on guardaven el Sant Crist dels Gerrers, que posteriorment fou traslladada al Socors (on es conserva actualment). Al segle xiv, a l'església del Sant Esperit (avui de Sant Felip Neri), hi pagaren un retaule dedicat a la Santíssima Trinitat, Sant Antoni Abat i Ramon Llull, que es conserva parcialment al MNAC de Barcelona. L'escut del col·legi consistia en una gerra.[7]

Tractats[modifica]

L'ofici de terrisaire s'aprenia sota la direcció d'un mestre. Alguns documents escrits permetien la divulgació de tècniques menys conegudes. I, en temps posteriors, preserven la memòria històrica de l'ofici.

  • 1785. Memoria sobre las utilidades de la arcilla.[8]
  • 1846. Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier.[9]
  • 1877. Manual completo de artes cerámicas.[10][11]
  • 1878. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art.[12]
  • 1880. Curso práctico de cerámica.[13]
  • 1893. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains.[14]
  • 2011. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists.[15]
  • 2021. Eines bàsiques del terrissaire.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Gracià, Oriol «Amb mans d'argila». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 245.
  3. ↑ Monclús, J. LIFE + TERUEL: Recuperación del entorno de las Arcillas (en castellà). Ayuntamiento de Teruel, 2015, p. 33 (Arquitectura). ISBN 978-84-88220-22-6. 
  4. ↑ Montaner y Simón. Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (en castellà). Montaner y Simón, 1892, p. 532 (Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes). 
  5. ↑ Simorra, R.V.. Etnografia de Reus i la seva comarca, el Camp, la Conca de Barberà, el Priorat: Folklore. Asociación de Estudios Reusenses, 1955 (Asociación de Estudios Reusenses. Publicación). 
  6. ↑ Arimon, A.A.P.. Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias (en castellà). Imprenta y Librería Politécnica de T. Gorchs, 1854, p. 105 (Barcelona; antiqua y moderne: ó descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias). 
  7. ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 67-71. 
  8. ↑ Memoria sobre las utilidades de la arcilla (en castellà), 1785, p. 44. 
  9. ↑ Nouveau manuel complet du porcelainier, du faïencier, du potier de terre, du briquetier, du tuilier: (312 p.) (en francès). a la Librairie Encyclopédique de Roret, 1846 (Manuels Roret). 
  10. ↑ López, M.G.. Manual completo de artes cerámicas (en castellà). Editorial Maxtor Librería, 2009. ISBN 978-84-9761-638-6. 
  11. ↑ «Manual completo de artes cerámicas o fabricación de objetos de tierras cocidas en todas sus aplicaciones :» (en castellà). Biblioteca Digital Hispánica, 15-06-2023. [Consulta: 24 agost 2023].
  12. ↑ Nichols, G.W.. Pottery: How it is Made, Its Shape and Decoration; Practical Instructions for Painting on Porcelain and All Kinds of Pottery with Vitrifiable and Common Oil Colors, with a Full Bibliography of Standard Works Upon the Ceramic Art, and 42 Illustrations. Putnam, 1878. 
  13. ↑ Chiti, J.F.. Curso practico de ceramica (en castellà). Condorhuasi, 1880, p. 7 (Curso practico de ceramica). 
  14. ↑ Habert, T. La Poterie Antique Parlante: Monographie Contenant plus de 1800 noms et marques de potiers gallo-romains, 37 planches interéssant L'Aube, La Cote--D'Or, La Marne, La Haute-Marne et L'Yonne (en francès). C. Reinwald, 1893. 
  15. ↑ Muller, K.; Zamek, J. The Potter's Complete Studio Handbook: The Essential, Start-to-Finish Guide for Ceramic Artists. Quarry Books, 2011 (Studio Handbook Series). ISBN 978-1-61058-160-8. 
  16. ↑ Solutions, Ebasnet Web. «Eines bàsiques del terrissaire». Ceramica Taller Obert, 02-10-2021. [Consulta: 24 agost 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terrisser&oldid=33332927»