Vés al contingut

Territ de tres dits

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTerrit de tres dits
Calidris alba Modifica el valor a Wikidata

Calidris alba alba Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura35 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693369 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereCalidris
EspècieCalidris alba Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1764
Tipus taxonòmicCalidris Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units).
Una parella de territs de tres dits alimentant-se.

El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 19-20 cm de llargada.
  • Cos rabassut i rodanxó.
  • Color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc. A l'hivern, és de color gris molt pàl·lid amb el ventre blanc. A l'hivern, també destaca, sobre el fons clar, una taca negra allà on les ales s'uneixen amb el cos.
  • Potes molt fosques i proveïdes de tres dits.
  • Bec curt, robust i recte.[1]

Reproducció

[modifica]

Cria a l'Àrtic a la primavera. Pon 3-4 ous.

Alimentació

[modifica]

Menja petits crancs i invertebrats.

Distribució territorial

[modifica]

Habita les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques de Sud-amèrica, l'Europa mediterrània, Àfrica i Austràlia. És comú, però escàs, a l'hivern, als Països Catalans (tan sols al Delta de l'Ebre la població té una certa estabilitat).

Costums

[modifica]

Normalment se'l pot distingir, molt actiu, quan corre nerviosament vora les onades a les platges, al compàs constant que aquestes marquen d'anar i vindre, perquè hi cerca els crustacis, mol·luscs i cucs marins que queden al descobert sobre la sorra. De vegades, pot aparèixer a l'interior, a les ribes dels tolls d'aigua dolça.[2]

És molt gregari a l'hivern i forma estols molt nombrosos.

Referències

[modifica]
  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 53. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

[modifica]
  • Identificació i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
  • Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)