Territ de tres dits

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTerrit de tres dits
Calidris alba
Calidris-alba-001.jpg
Un territ de tres dits amb plomatge d'hivern.
OneLeggedSanderling.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Scolopacidae
Gènere Calidris
Espècie Calidris alba
(Pallas, 1764)
Distribució
Arcticsanderling.jpg
Distribució territorial del territ de tres dits (la línia negra marca el seu límit més meridional a l'època de cria).
Modifica dades a Wikidata
Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units).
Una parella de territs de tres dits alimentant-se.

El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 19-20 cm de llargada.
  • Cos rabassut i rodanxó.
  • Color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc. A l'hivern, és de color gris molt pàl·lid amb el ventre blanc. A l'hivern, també destaca, sobre el fons clar, una taca negra allà on les ales s'uneixen amb el cos.
  • Potes molt fosques i proveïdes de tres dits.
  • Bec curt, robust i recte.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria a l'Àrtic a la primavera. Pon 3-4 ous.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits crancs i invertebrats.

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

Habita les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques de Sud-amèrica, l'Europa mediterrània, Àfrica i Austràlia. És comú, però escàs, a l'hivern, als Països Catalans (tan sols al Delta de l'Ebre la població té una certa estabilitat).

Costums[modifica | modifica el codi]

Normalment se'l pot distingir, molt actiu, quan corre nerviosament vora les onades a les platges, al compàs constant que aquestes marquen d'anar i vindre, perquè hi cerca els crustacis, mol·luscs i cucs marins que queden al descobert sobre la sorra. De vegades, pot aparèixer a l'interior, a les ribes dels tolls d'aigua dolça.[2]

És molt gregari a l'hivern i forma estols molt nombrosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 53. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]