Territ menut comú

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuterrit menut comú
Calidris minuta
Little Stint.jpg
Exemplar adult a l'estiu.
Littlestint86.jpg
Il·lustració del territ menut.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22693379
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereCalidris
EspècieCalidris minuta
(Leisler, 1812)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Erolia minuta
Modifica les dades a Wikidata
Territ menut

El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Morfologia[modifica]

  • Fa 13,5 cm de llargària total.
  • És més rogenc a l'estiu i més blanquinós a l'hivern que la terretita.
  • Potes negres.
  • En vol presenta una franja alar molt estreta.

Reproducció[modifica]

Pon 3-5 ous i pot fer dues postes.

Alimentació[modifica]

Com tots els limícoles, aprofita els sòls tous per a extreure'n els petits invertebrats que són la base de la seua alimentació.[1]

Distribució geogràfica[modifica]

Viu al nord de Noruega, Rússia (incloent-hi Sibèria), i hiverna a Àfrica, Àsia i algunes àrees de l'Europa meridional.

Costums[modifica]

És comú en migració, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Països Catalans, i molt més rar a les Balears. És gregari a l'hivern i forma grans estols. És polígam.

Observacions[modifica]

Les poblacions d'aquest ocell depèn de les poblacions de lèmmings, ja que si n'hi ha pocs d'aquests darrers, les aus depredadores com el duc blanc i els paràsits escolliran territs menuts com a potencials preses.

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]