Test d'Ishihara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Exemple d'un test d'Ishihara. El nombre "74" és clarament visible per als individus amb visió normal. Les persones amb dicromatòpsia o tricromàcia ho llegeixen "21", mentre que aquells amb acromatòpsia no hi llegeixen res.

El test cromàtic d'Ishihara és un test pel daltonisme, concretament la protanopia o la deuteranopia (deficiències del vermell-verd). Deu el seu nom al seu dissenyador, el Doctor Shinobu Ishihara (1879-1963), professor de la Universitat de Tòquio que publicà els seus tests el 1917.[1]

Prova[modifica]

La prova consisteix en una sèrie de cartes de colors, les cartes d'Ishihara, cada una de les quals conté cercles de punts de colors i mides aleatòries. En el patró dels punts es forma un nombre visible per a aquells amb visió normal i invisible o difícil de veure per a aquells amb deficiències de visió cromàtica. El test complet consisteix en 38 cartes, però l'existència d'una deficiència es pot detectar fàcilment després d'unes quantes cartes. També existeix un test menys exhaustiu amb 24 cartes.[2]

Galeria[modifica]

Tests similars[modifica]

El test d'Ishihara és una adaptació del test de Stilling, un test bàsic de daltonisme ideat per l'oftalmòleg alemany Jakob Stilling. El test de Stilling és el primer a utilitzar un diagrama pseudoisocromàtic. Una altra modificació posterior d'aquest és l'anomenat test de Farnsworth, el qual consisteix en ordenar cartes o càpsules en l'ordre natural dels colors pseudoisocromàtics per tal d'identificar els colors on hi ha l'alteració. Actualment, a part d'aquests tests manuals també s'utilitza un anomaloscopi per identificar amb més precisió les longituds d'ona que el pacient amb visió afectada no pot distingir, el que es coneix com a zona de confusió en l'espectre cromàtic.[3]

Referències[modifica]

  1. S. Ishihara, Tests for color-blindness (Handaya, Tokyo, Hongo Harukicho, 1917).
  2. [enllaç sense format] http://www.dfisica.ubi.pt/~hgil/p.v.2/Ishihara/Ishihara.24.Plate.TEST.Book.pdf
  3. «Anàlisi de diferents proves objectives de visió en color en la primera infància». Màster universitari en optometria i ciències de la visió, Universitat Politècnica de Catalunya, 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Test d'Ishihara