Testes habet et bene pendentes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Testes habet et bene pendentes és una locució llatina que significa «té dos testicles ben penjants». Té les variants testiculos habet…, duos habet, pontificalia habet (té els atributs d'un papa)[1] o en curt habet.

Prova de masculinitat del Papa Innocenci X abans d'acceptar el pontificat

Hauria estat la frase conclusiva d'un ritual al qual el papa electe era sotmès abans de poder acceptar la càrrega, després de la qual els presents responien deo gratias.[2] El ritual probablement apòcrif s'hauria acomplert sobre una cadira foradada, una sedia stercoraria sota la qual un jove diaca havia de verificar amb les mans la presència dels òrgans masculins. Tals cadires s'exposen als Museus Vaticans.[1] El ritual s'hauria instaurat com a conseqüència del cas de la papessa Joana al segle ix per tal d'evitar que a l'avenir una dona pogués accedir d'amagat a la seu de Pere.[3] El ritual hauria estat abolit pel papa Adrià VI. Es conserven també obres de Lawrence Banck que il·lustren la prova de masculinitat d'Innocenci X.[4]

La llegenda trobaria el seu origen en les històries que els guies dels Museus Vaticans, ja a l'edat mitjana inventaven per a explicar l'ús de les cadires foradades qui s'hi exposen. De fet, aquestes cadires eren uns primitius vàters sensa aigua, un moble típic del cubiculum dels romans rics, dels quals queden uns exemplars a les col·leccions vaticanes.[2]

La necessitat de verificar que el papa era un home sa i complet podria també tenir una relació amb unes de les regles bíbliques del Levític que estipula que cap home amb un defecte pot esdevenir sacerdot i apropar-se a l'altar de déu: «17 Cap dels teus descendents, de qualsevol generació, que tingui un defecte, no s'acostarà a oferir el pa del seu Déu. 18 No s'acostarà a cap home que tingui un defecte: cec, coix, mutilat, esguerrat, 19 amb el peu o la mà fracturats, 20 geperut, raquític, guenyo, sarnós, herpètic o castrat. 21 Cap descendent del sacerdot Aharon que tingui un defecte no s'acostarà a oferir les combustions de Jahvè.»[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Scrivener, Patrick. «Pope Joan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-04-04. [Consulta: 2 març 2013].
  2. 2,0 2,1 Duffy, Eamon. Saints & sinners: a history of the popes (en anglès). Yale University Press, p. 157 i158. ISBN 9780300115970.  (en català: Sants i pecadors, una història dels papes)
  3. «Questions answered: Is it true that a new Pope is “inspected” by bishops to ensure that he is male?» (en anglès). The Times, 29-03-2005. ISSN: 0140-0460.
  4. Marker, Martin. «Papst Innozenz X» (en alemany). Kirchengeschichte bei Vatican History.
  5. Déu, «Santedat dels sacerdots», en La Bíblia, versió dels textos originals i dels notes dels Monjos de Montserrat

Bibliografia[modifica]

  • Stanford, Peter. The She-Pope: A Quest for the Truth behind the Mystery of Pope Joan I. Londres: Heineman, 1998. ISBN 0-434-02458-9.