Tetracarbonil de níquel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tetracarbonil níquel)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicTetracarbonil de níquel
Nickel-carbonyl-3D-vdW.png
Substància compost químic, líquid inflamable de la classe IB i carcinògen ocupacional
Massa molecular 169,915 uma
Estructura química
Fórmula química C₄NiO₄
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,32 g/cm3 (63 °F)
Solubilitat 0,05 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -13 °F
Punt d'ebullició 110 °F
Pressió de vapor 315 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 2 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,007 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat -4 °F
IDLH 13,96 mg/m3
Identificadors
CAS 13463-39-3
InChIKey AWDHUGLHGCVIEG-UHFFFAOYSA-N
PubChem 26039
RTECS QR6300000
AEPQ 236-669-2
ChEBI 30372
ONU 1259
ChemSpider 24253
UNII 1ZYL78UWZN
ZVG 4260
Infocard ECHA 100.033.322
DSSTOX DTXSID0024212
Beilstein 6122797 i 6711606
MeSH C005303
Gmelin 101586
Modifica dades a Wikidata

El tetracarbonil de níquel és un compost organometàl·lic amb la fórmula Ni(CO)4. És un líquid volàtil que es descompon fàcilment en Ni i CO. La seva toxicitat és elevada i s'absorbeix per via respiratòria i cutània. S'elimina parcialment per via urinària en forma de Ni inorgànic.

És un producte intermedi en el procés Mond de purificació del níquel.

Síntesi[modifica]

Història[modifica]

El Ni(CO)4 va ser sintetitzat la primera vegada l'any 1890 per Ludwig Mond per la reacció directa de níquel metàl·lic amb monòxid de carboni. Aquest treball pioner va donar lloc a la creació de diferents compostos metall-carbonil com ara els de manganès, vanadi, ferro o cobalt.

Procés Mond[modifica]

Article principal: Procés Mond

A 323K (50 °C), el monòxid de carboni es fa passar per sobre de Níquel impur. A una temperatura moderada, Ni(CO)4 es descompon donant CO i Ni metàl·lic. Aquestes dues reaccions formen la base del procés Mond per a la purificació del Níquel.

Toxicitat[modifica]

Una concentració atmosfèrica de 30 ppm és perillosa per l'home.

La intoxicació per Ni(CO)4 es manifesta inicialment amb cefalees, nàusees i vòmits. Aquests símptomes desapareixen entre les 12 i les 24 hores després de d'haver finalitzat l'exposició. De 12 a 36 hores després apareixen els símptomes de pneumònia química i l'edema de pulmó. En els casos fatals la mort es dóna entre els 5 i 15 dies. En les autòpsies es revela que els òrgans principals afectats són els pulmons i el cervell.

El Tetracarbonil Níquel ja no es considera un agent cancerigen, no obstant altera la síntesi de RNA (àcid ribonucleic).

Perillositat[modifica]

Perill físic[modifica]

El vapor és més dens que l'aire i pot estendre's arran de terra; possible ignició en punt distant.

Perill químic[modifica]

Pot explotar per escalfament intens a 60 °C. La substància pot incendiar-se espontàniament en contacte amb l'aire. La substància descompon en presència d'àcids donant vapors tòxics de monòxid de carboni.

Referències[modifica]