Tetracarbonil de níquel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tetracarbonil níquel)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tetracarbonil de níquel
Carbonil de níquel
Carbonil de níquel
Carbonil de níquel
Noms
Nom IUPAC
Tetracarbonil de níquel
Altres noms
Tetracarbonil de níquel
Carbonil de níquel
Identificadors
13463-39-3 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:30372 Symbol OK.svg1
ChemSpider 21865021 Symbol OK.svg1
Número CE 236-669-2
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 26039
Número RTECS QR6300000
Número ONU 1259
Propietats
Ni(CO)4
Massa molar 170,73 g/mol
Aparença líquid incolor o groc molt pàl·lid[1]
diamagnètic
Olor humit,[1] com la pols de maó
Densitat 1,319 g/cm3
Punt de fusió −17,2 °C (1,0 °F; 256,0 K)
Punt d'ebullició 43 °C (109 °F; 316 K)
0,018 g/100 mL (10 °C)
Solubilitat miscible en la majoria de dissolvents orgànics
Soluble en àcid nítric, aigua règia
Pressió de vapor 315 mmHg (20°C)[1]
Viscositat 3,05 x 10−4 Pa s
Estructura
tetraèdrica
tetraèdrica
zero
Termoquímica
320 J K−1 mol−1
−632 kJ/mol
Poder caloríficcHo298)
−1180 kJ/mol
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0064
Índex CEE 028-001-00-1
Classificació CEE Altament inflamable F Molt tòxic T+ Perillós per al medi ambient (N) N
Carc. Cat. 3
Repr. Cat. 2
Frases R R61, R11, R26, R40, R50/53
Frases S S53, S45, S60, S61
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 3: Líquids i sòlids que es poden encendre en gairebé totes les condicions de temperatura ambient. Punt d'inflamació entre 23 i 38 °C (73 i 100 °F). Per exemple, la gasolina) Codi de salut 4: L'exposició de molt curta durada podria causar la mort o una lesió residual important. Per exemple, el gas VX Codi de reactivitat 3: Capaç de detonació o descomposició explosiva, però requereix d'una forta font d'iniciació, ha de ser escalfat en un espai limitat abans de la iniciació, reacciona explosivament amb aigua, o detonarà si és impactat severament. Per exemple, el fluor Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 4 °C (39 °F; 277 K)
60 °C (140 °F; 333 K)
Límits d'explosió 2–34%
Dosi o concentració letals (DL, CL):
266 ppm (gat, 30 min)
35 ppm (conill, 30 min)
94 ppm (ratolí, 30 min)
10 ppm (ratolí, 10 min)[2]
360 ppm (gos, 90 min)
30 ppm (home, 30 min)
42 ppm (conill, 30 min)
7 ppm (ratolí, 30 min)[2]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 0,001 ppm (0,007 mg/m3)[1]
LER (recomanat)
TWA 0,001 ppm (0,007 mg/m3)[1]
Ca [2 ppm][1]
Compostos relacionats
Relacionats: carbonils de metall
Pentacarbonil de ferro
Octacarbonl de dicobalt
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El tetracarbonil de níquel és un compost organometàl·lic amb la fórmula Ni(CO)4. És un líquid volàtil que es descompon fàcilment en Ni i CO. La seva toxicitat és elevada i s'absorbeix per via respiratòria i cutània. S'elimina parcialment per via urinària en forma de Ni inorgànic.

És un producte intermedi en el procés Mond de purificació del níquel.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El Ni(CO)4 va ser sintetitzat la primera vegada l'any 1890 per Ludwig Mond per la reacció directa de níquel metàl·lic amb monòxid de carboni. Aquest treball pioner va donar lloc a la creació de diferents compostos metall-carbonil com ara els de manganès, vanadi, ferro o cobalt.

Procés Mond[modifica | modifica el codi]

Article principal: Procés Mond

A 323K (50 °C), el monòxid de carboni es fa passar per sobre de Níquel impur. A una temperatura moderada, Ni(CO)4 es descompon donant CO i Ni metàl·lic. Aquestes dues reaccions formen la base del procés Mond per a la purificació del Níquel.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Una concentració atmosfèrica de 30 ppm és perillosa per l'home.

La intoxicació per Ni(CO)4 es manifesta inicialment amb cefalees, nàusees i vòmits. Aquests símptomes desapareixen entre les 12 i les 24 hores després de d'haver finalitzat l'exposició. De 12 a 36 hores després apareixen els símptomes de pneumònia química i l'edema de pulmó. En els casos fatals la mort es dóna entre els 5 i 15 dies. En les autòpsies es revela que els òrgans principals afectats són els pulmons i el cervell.

El Tetracarbonil Níquel ja no es considera un agent cancerigen, no obstant altera la síntesi de RNA (àcid ribonucleic).

Perillositat[modifica | modifica el codi]

Perill físic[modifica | modifica el codi]

El vapor és més dens que l'aire i pot estendre's arran de terra; possible ignició en punt distant.

Perill químic[modifica | modifica el codi]

Pot explotar per escalfament intens a 60 °C. La substància pot incendiar-se espontàniament en contacte amb l'aire. La substància descompon en presència d'àcids donant vapors tòxics de monòxid de carboni.

Referències[modifica | modifica el codi]