Tetracloroetilè

(S'ha redirigit des de: Tetracloretilè)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicTetracloroetilè
Tetrachloroethylene-3D-vdW.png
Substància compost químic i carcinògen ocupacional
Massa molecular 165,872 uma
Estructura química
Fórmula química C₂Cl₄
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,62 g/cm3 (20 °C)
Viscositat dinàmica 0,844 mPa·s
Índex de refracció 1,5059
Solubilitat 0,02 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
0,273 g/Kg (aigua, 0 °C)
0,286 g/Kg (aigua, 20 °C)
0,38 g/Kg (aigua, 80 °C)
Moment dipolar 0 D
Punt de fusió -2 °F i -22,2 °C
Punt d'ebullició 250 °F i 121,2 °C
Entalpia de fusió 0 D
Pressió de vapor 14 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 678 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m3
Punt d'inflamabilitat 45 °C
IDLH 1.017 mg/m3
Identificadors
CAS 127-18-4
InChIKey CYTYCFOTNPOANT-UHFFFAOYSA-N
PubChem 31373
RTECS KX3850000
AEPQ 204-825-9
ChEBI 17300
ONU 1897
KEGG C06789
ChemSpider 13837281
ChEMBL CHEMBL114062
UNII TJ904HH8SN
ZVG 13680
Infocard ECHA 100.004.388
HMDB HMDB41980
DSSTOX DTXSID2021319
Beilstein 1304635
MeSH D013750
Gmelin 101142
Modifica dades a Wikidata

El tetracloroetilè (o percloretilè) és un líquid incolor, no inflamable,[1] pesat i amb una olor semblant a l'èter. Normalment usat com a dissolvent en neteja de tèxtils i metalls.

Síntesi[modifica]

Per cloració directa de compostos orgànics amb 1-3 àtoms de carboni a 600 - 800 °C i 0,2-1 MPa i destil·lació fraccionada dels productes obtinguts.

Reactivitat[modifica]

A partir dels 150 °C pot reaccionar amb l'oxigen de l'aire sota formació de fosgen.

Cl2C=CCl2 + O2 → 2 Cl2C=O

En contacte amb la humitat es descompon lentament formant vapors tòxics i corrosius (HCl, àcid tricloracètic, etc.).

Amb alguns metalls (metalls alcalins, alcalinoterris, alumini), pot reaccionar violentament.

Toxicologia[modifica]

El tetracloroetilè elimina la capa protectora de greix de la pell. A partir d'una concentració de 100 ppm es produeix irritació d'ulls, vies respiratòries, pell i mucositats. La inhalació pot provocar edema pulmonar. A més pot produir cefalea, nàusees, vertigen i estats narcòtics. Es poden produir danys irreversibles en el sistema nerviós central, fetge i ronyons.

Hi ha sospites que el tetracloroetilè sigui cancerigen.

El tetracloretilè és perillós per al medi ambient, especialment els aqüífers i la vida aquàtica.

En cas de vessament recollir amb una substància absorbent.

Referències[modifica]

  1. «tetracloroetilè». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

Nota[modifica]