Tetraclorur de titani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicTetraclorur de titani
Sample of Titanium tetrachloride 01.jpg
Substància compost químic
Massa molecular 189,820407 uma
Estructura química
Fórmula química Cl₄Ti
Titan(IV)-chlorid.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,726 g/cm³
Moment dipolar 0 D
Punt de fusió -24,8 °C
Punt d'ebullició 136,4 °C
Entalpia de fusió 0 D
Entalpia estàndard de formació -804,16 kJ/mol
Modifica les dades a Wikidata
Estructura

El tetraclorur de titani, en anglès:Titanium tetrachloride, és el compost inorgànic amb la fórmula química TiCl4. És un important intermedi en la producció de metall titani i el pigment diòxid de titani. TiCl4 és un inusual exemple d'halur metàl·lic amb alta volatilitat química. En contacte amb l'aire forma espectaculars núvols opacs de diòxid de titani (TiO2) i àcid clorhídric (HCl). En anglès de vegades s'anomena un "tickle" per la semblança fonètica de la seva fórmula molecular (TiCl4).[1][2]

Propietats i estructura[modifica]

El TiCl4 és un líquid destil·lable dens i generalment incolor. El que sigui líquid a la temperatura d'una habitació es reflecteix en la seva estructura molecular. El Ti4+ té els mateixos nombres d'electrons que els d'un gas inert. La seva estructura és tetrahèdrica. El TiCl4 és soluble en toluè i clorocarbonis.[3]

Producció[modifica]

Es produeix TiCl4 pel procés clorur, el qual implica la reducció de les menes dòxid de titani, típicament la ilmenita (FeTiO3) amb carboni sota un flux de clor a 900 °C. Les impureses es treuen per destil·lació.

2 FeTiO3 + 7 Cl2 + 6 C → 2 TiCl4 + 2 FeCl3 + 6 CO

Aplicacions[modifica]

  • Producció de metall titani

Etapa final del procés Kroll:

2 Mg + TiCl4 → 2 MgCl2 + Ti
TiCl4 + 2 H2O → TiO2 + 4 HCl
  • Pantalles de fums (usades abans en les guerres navals) que tenen poca tendència a aixecar-se.[5]
  • Com reactiu en reaccions químiques, forma derivats com els de la imatge de sota
Diversos derivats de tetraclorur de titani

Toxicitat[modifica]

Els perills del tetraclorur de titani generalment són deguts al fet que pot alliberar àcid clorhídric (HCl).

Referències[modifica]

  1. [1] American Chemistry Council - "Titanium Tetrachloride: Stepping Stone to Amazing Technology"
  2. [2] Iowa State University - "Chemistry Material Safety Data Sheets"
  3. L. E. Manzer; Deaton, Joe; Sharp, Paul; Schrock, R. R. «Tetrahydrofuran Complexes of Selected Early Transition Metals». Inorganic Synthesis, 21, 1982, pàg. 135–40. DOI: 10.1002/9780470132524.ch31.
  4. Hans G. Völz et al. “Pigments, Inorganic” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2006. doi:10.1002/14356007.a20_243.pub2
  5. The Royal Navy at War (DVD). London: Imperial War Museum. 2005. 
  • Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
  • Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a ed.. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. . ISBN 0-7506-3365-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraclorur de titani Modifica l'enllaç a Wikidata