Tetraclorur de titani
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 187,82335702 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Cl₄Ti i TiCl₄ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Densitat | 1,807 g/cm³ (a −24,12 ℃, líquid) 1,73 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) |
| Viscositat dinàmica | 0,8 mPa s (a 20 ℃) |
| Índex de refracció | 1,6076 (a 18 ℃, 589 nm) |
| Solubilitat | cap valor (aigua, cap valor) valor desconegut (etanol, valor desconegut) |
| Conductivitat tèrmica | 0,143 W/(m K), 0,138 W/(m K), 0,134 W/(m K), 0,129 W/(m K) i 0,124 W/(m K) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Punt de fusió | −24,12 ℃ −24,1 ℃ −25 ℃ |
| Punt d'ebullició | 136,45 ℃ (a 101,325 kPa) 136,4 ℃ (a valor desconegut) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Entalpia estàndard de formació | −763,2 kJ/mol i −804,2 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 12 hPa (a 20 ℃) 21 hPa (a 30 ℃) 55 hPa (a 50 ℃) 100 hPa (a 65 ℃) |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |

El tetraclorur de titani, en anglès:Titanium tetrachloride, és el compost inorgànic amb la fórmula química TiCl₄. És un important intermedi en la producció de metall titani i el pigment diòxid de titani. TiCl₄ és un inusual exemple d'halur metàl·lic amb alta volatilitat química. En contacte amb l'aire forma espectaculars núvols opacs de diòxid de titani (TiO₂) i àcid clorhídric (HCl). En anglès de vegades s'anomena un "tickle" per la semblança fonètica de la seva fórmula molecular (TiCl₄).[1][2]
Propietats i estructura
[modifica]El TiCl₄ és un líquid destil·lable dens i generalment incolor. El que sigui líquid a la temperatura d'una habitació es reflecteix en la seva estructura molecular. El Ti4+ té els mateixos nombres d'electrons que els d'un gas inert. La seva estructura és tetrahèdrica. El TiCl₄ és soluble en toluè i clorocarbonis.[3]
Producció
[modifica]Es produeix TiCl₄ pel procés clorur, el qual implica la reducció de les menes dòxid de titani, típicament la ilmenita (FeTiO₃) amb carboni sota un flux de clor a 900 °C. Les impureses es treuen per destil·lació.
- 2 FeTiO₃ + 7 Cl₂ + 6 C → 2 TiCl₄ + 2 FeCl₃ + 6 CO
Aplicacions
[modifica]- Producció de metall titani
Etapa final del procés Kroll:
- 2 Mg + TiCl₄ → 2 MgCl₂ + Ti
- Producció d'òxid de titani, al voltant del 90% de la producció de TiCl₄ es fa servir per a fer els pigment diòxid de titani (TiO₂). La producció implica hidròlisi del TiCl₄, en un procés que forma clorur d'hidrogen:[4]
- TiCl₄ + 2 H₂O → TiO₂ + 4 HCl
- Pantalles de fums (usades abans en les guerres navals) que tenen poca tendència a aixecar-se.[5]
- Com reactiu en reaccions químiques, forma derivats com els de la imatge de sota

Toxicitat
[modifica]Els perills del tetraclorur de titani generalment són deguts al fet que pot alliberar àcid clorhídric (HCl).
Referències
[modifica]- ↑ American Chemistry Council - "Titanium Tetrachloride: Stepping Stone to Amazing Technology"
- ↑ Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. Iowa State University - "Chemistry Material Safety Data Sheets"
- ↑ L. E. Manzer; Deaton, Joe; Sharp, Paul; Schrock, R. R. «Tetrahydrofuran Complexes of Selected Early Transition Metals». Inorganic Synthesis, 21, 1982, p. 135–40. DOI: 10.1002/9780470132524.ch31.
- ↑ Hans G. Völz et al. “Pigments, Inorganic” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2006. doi:10.1002/14356007.a20_243.pub2
- ↑ The Royal Navy at War (DVD). London: Imperial War Museum. 2005.
- Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. . ISBN 0-7506-3365-4.