Tetrafluorometà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tetrafluorometà
Carbon-tetrafluoride-2D-dimensions.png
Carbon-tetrafluoride-3D-balls-B.png
Noms
Nom IUPACs
Tetrafluoromethane
Carbon tetrafluoride
Altres noms
Carbon tetrafluoride, Perfluoromethane, Tetrafluorocarbon, Freon 14, Halon 14, Arcton 0, CFC 14, PFC 14, R 14, UN 1982
Identificadors
75-73-0 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:38825 Symbol OK.svg1
ChemSpider 6153 Symbol OK.svg1
Número CE 200-896-5
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 6393
Número RTECS FG4920000
UNII 94WG9QG0JN Symbol OK.svg1
Propietats
Massa molar 88.0043 g/mol
Aparença Colorless gas
Olor odorless
Densitat 3.72 g/l, gas (15 °C)
Punt de fusió −1.836 °C (−3.273 °F; −1.563 K)
Punt d'ebullició −1.278 °C (−2.268 °F; −1.005 K)
0.005%V at 20 °C
0.0038%V at 25 °C
Solubilitat soluble in benzene, chloroform
Pressió de vapor 3.65 MPa at 15 °C
106.5 kPa at −127 °C
5.15 atm-cu m/mole
1.0004823

[1]

Estructura
Tetragonal
Tetrahedral
0 D
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0575
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 1: L'exposició podria causar irritació però deixant només una lesió residual menor. Per exemple, la trementina Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Non-flammable
1.100 °C (2.010 °F; 1.370 K)
Compostos relacionats
Altres cations
Silicon tetrafluoride
Germanium tetrafluoride
Tin tetrafluoride
Lead tetrafluoride
Relacionats: fluoromethanes
Fluoromethane
Difluoromethane
Fluoroform
Compostos relacionats
Tetrachloromethane
Tetrabromomethane
Tetraiodomethane
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El tetrafluorometà, també conegut com a tetrafluorur de carboni, és el més simple dels fluorocarbonis. Té una força d'unió molt alta a causa de la naturalesa de l'enllaç carboni-fluor. També pot ser classificat com un haloalcà o halometà. A causa dels múltiples enllaços carboni-fluor, i l'alta electronegativitat del fluor, el carboni en tetrafluorometà té una càrrega parcial positiva significativa que enforteix i escurça els quatre enllaços carboni-fluor, proporcionant caràcter iònic addicional. Igual que altres fluorocarbonis, és molt estable a causa de la fortalesa dels seus enllaços carboni-fluor. Els enllaços a tetrafluorometà tenen una energia d'enllaç de 515 kJ ⋅ mol-1. Com a resultat, és inert als àcids i als hidròxids. No obstant això, reacciona de forma explosiva amb metalls alcalins. I la descomposició tèrmica o la combustió de CFC 14 produeix gasos tòxics (fluorur de carbonil i monòxid de carboni).[2]

De vegades s'utilitza com a refrigerant de baixa temperatura. També, s'utilitza en l'electrònica de microfabricació o, en combinació amb l'oxigen, com un reactiu d'atac de plasma per al silici, diòxid de silici i nitrur de silici. Per últim, té usos en detectors de neutrons.

El tetrafluorometà és un dels principals gasos d'efecte hivernacle. És molt estable, té una vida atmosfèrica de 50.000 anys, i un alt potencial d'escalfament d'hivernacle de 6500 (que és lliurat pels primers 100 anys d'aquests, el CO₂ té un factor d'1), però, la quantitat baixa en l'atmosfera limita el seu efecte radiatiu global.

Encara que estructuralment són similars als altres CFCs, aquests no esgoten la capa d'ozó. Això és degut al fet que la destrucció de la capa d'ozó és causada pels àtoms de clor en els CFCs, que es dissocien quan incideix la radiació ultraviolada. Enllaços carboni-fluor són més forts i menys propensos a dissociar. Però, tot i no destruir la capa d'ozó, és el gas d'efecte hivernacle més persistent.[3]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abjean, R. «Refractive index of carbon tetrafluoride (CF4) in the 300-140 nm wavelength range». Nuclear Instruments and Methods in Physics Research Section A: Accelerators, Spectrometers, Detectors and Associated Equipment, vol. 292, 3, 15-07-1990, pàg. 593–594. DOI: 10.1016/0168-9002(90)90178-9.
  2. O'Hagan D «Understanding organofluorine chemistry and in cations. An introduction to the C–F bond». Chemical Society Reviews, vol. 37, 2, February 2008, pàg. 308–19. DOI: 10.1039/b711844a. PMID: 18197347.
  3. Lemal, D.M. «Perspective on Fluorocarbon Chemistry». J. Org. Chem., vol. 69, 1, 2004, pàg. 1–11. DOI: 10.1021/jo0302556. PMID: 14703372.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetrafluorometà Modifica l'enllaç a Wikidata