Text rebut

De Viquipèdia
Infotaula documentText rebut
Tipuscritical edition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Text Rebut o Textus Receptus en llatí, és un conjunt d'edicions impreses des del segle xvi fins al segle XIX del text del Nou Testament en la seva llengua original, el grec koiné.

L'1 de Març de l'any 1516 a Basilea, actual Suïssa, fou publicada la primera edició sota el nom llatí: “Novum Instrumentum Omne”, per part del gran erudit renaixentista Erasme de Rotterdam, per encàrrec del seu editor Johann Froude.

Certament l'edició d'Erasme no fou la primera en ser impresa però la primera en ser publicada fou l'anomenada Bíblia poliglota Complutense al 1514, però esperant el permís de Lleó X no va poder publicar-se fins al 1520.

Erasme, era home molt docte en grec, llatí, teologia (tenia un doctorat), escrits del cristianisme primitiu, etc. Que li va portar a realitzar una excel·lent feina. La seva voluntat era revisar la vigent edició de la Bíblia Vulgata llatina, on segons les seves paraules digué: "és just que sant Pau es dirigeixi als Romans en un llatí una mica millor".

Així doncs, contràriament al que es pensa i diu en l'actualitat, Erasme va realitzar una molt bona feina, alhora d'editar el text grec, per la qual cosa va consultar els manuscrits: Minúscul 1 eap, Minúscula1 rK, minúscul 2 e, minúscul 2 ap, minúscul 4 ap, minúscul 7p, minúscul 817. A més de conèixer bé escriptors cristians com Ireneu de Lió, Policarp d'Esmirna, Agustí d'Hipona, Orígens, etc. També va consultar molts més manuscrits arreu d'Europa i rebre molta informació de les seves amistats intel·lectuals europees, fent de la seva versió una autèntica recopilació molt erudita que a penes tenia variants amb la resta de manuscrits de qualitat.

Erasme, realitzà quatre edicions al llarga de la seva vida, la primera de 1516, la segona al 1519, amb la qual va fer 440 correccions respecte a l'anterior, la majoria de les quals de caràcter tipogràfic. Aquesta segona edició de 1519 fou utilitzada per Martí Luter, el Reformador que va traduir el Nou Testament a l'alemany perquè tots els alemanys poguessin conèixer per ells mateixos a Déu, fet que va disparar l'alfabetització arreu d'on prosperava la Reforma protestant i que encara avui restà part d'aquest herència als països protestants amb el seu ampli desenvolupament. Al 1522 Erasme va publicar la seva tercera edició, la qual va comparar amb més fonts entre elles la Bíblia Poliglota del Cardenal Cisneros. La seva quarta edició sortí al 1527. La darrera de les seves edicions fou al 1535, un pocs mesos abans que moris, on queda clar fins quin punt va involucrar-se Erasme amb les Sagrades Escriptures i revisar-les.

Després d'Erasme foren molts el que van editar el seu text i revisar-lo amb molts manuscrits que anaven apareixent noves i edicions del text del Nou Testament en Grec, on a penes hi trobaven diferencies que no fossin ortogràfiques, amb la qual cossa ens és un reflex de fiable ens ha arribat el Nou Testament des de la seva redacció original.

Destacar edicions com les de Robert Estienne, conegut com Staphanus on al 1551 publica la quarta i última de les seves edicions on va consultar molts més manuscrits canviant molt poques coses del text d'Erasme del qual partia, i fou a més, en aquesta edició on es va afegir els versicles per primera vegada fins a dia d'avui.

Seran Abraham i Bonaventura Elzevir, tiet i nebot, van publicar un edició, la segona de les seves publicades, al 1633 on afegien al pròleg: “Textum ergo habes, nunc ab omnibus receptum: in quo nihil immutatum aut corruptum damus” que traduït seria: així que sostens el text, ara rebut per tots, en el qual (no hi ha) res corrupte. Aquí serà on apareix el concepte Text Rebut, com a signe de que el text de la Sagrada Bíblia que tenim avui és el mateix que el que fou escrit al segle I.

Hi haurà més edicions essent la més popular la de Frederick Henry Ambrose Scrivener, en dels erudits en el text del Nou Testament de tota la història, va editar una versió del text de la Bíblia anglesa de la versió autoritzada del rei Jaume, “King James” on va buscar les fonts que el comitè al segle XVII van utilitzar i el text resultant, que coincideix amb l'edició de Stephanus llevat de 293 variants i en l'edició de Beza en 193 de diferencia, la qual cosa és més del 99% de coincidència. Aquesta edició del 1894 és l'estàndard avui i és impresa i utilitzada per la Societat Bíblica Trinitària, la qual té la seva versió completa al català, essent una traducció excel·lent i utilitzant la traducció per equivalència formal, és a dir, paraula per paraula per tal de mantenir el màxim possible dins la traducció.

Respecte a altres edicions el Text Rebut té el major volum, és a dir, algunes versions eliminen versicles o parts de versicles que són registrats en l'ús de l'església primitiva, aquí és on es dona la forta rivalitat amb els textos crítics grecs del Nou testament tal com, Nesté-Aland actual, Wescot i Hort, etc. On eliminen paraules i versicles amb el fonament de que els manuscrits que els consideren millors, com el Codex Vaticanus o el Codex Sinaiticus, entre altres, són menors en numero però més antics. Si bé és cert que són més antics, no són pas més utilitzats, ja que gairebé tots aquests manuscrits utilitzats per desprestigiar el Text Rebut o el Text Bizantí/Majoritari, van ser descartats i marginats pels seus contemporanis, d'aquí que es poguessin conservar millor, perquè eren en certa part defectuosos, per errors de copista. Un manuscrit utilitzat molt difícilment sobreviu més de dos segles, però van ser copiats i recopilats, i és aquest el cas del Text Rebut, més nombrós per ser més utilitzat, per ser l'original, el qual a més prové de grecia, on l'imperi bizantí va mantenir la llengua grega en ús i que fou aquesta zona de parla grega on les primeres esglésies cristianes reberen directament dels Apòstols o dels seus acompanyants com Lluc i Marc, els Originals, com l'església de Tessalònica, de Corint, de Galàcia, de Coloses, etc.

Aquestes raons ens porten a concloure el següent:

  1. El Text Rebut és el millor representant del text original del Nou Testament per tenir un origen que encaixa amb el llenguatge, context, us i registre de les esglésies formades pels Apòstols de Jesucrist al segle I.
  2. Que va ser més revisat que l'actual text Crític, ja que el Text Rebut és al darrer de més de quaranta edicions de diferents autors en diferents contextos i opinions personals, però amb respecte per la Paraula de Déu, però no eren incondicionals de l'anterior editor.
  3. És el text que ha rebut l'Església i que ha transmès de manera concordant els seus diferents testimonis i de manera molt amplia, i amb això no em refereixo a una església, sinó arreu on hi havia cristians, tant en manuscrits, com en referencies que hi al·ludeixen, amb la qual cosa ens ajuda a confiar en passatges concrets que han estats posats com a dubtosos o falsos, però que són originals, per exemple: Lc 23:34, Mt 6:13, etc.
  4. Actualment l'edició The New Testament in the Original Greek: Byzabtune Textform 2018, és una edició que recull la gran evidencia disponible, oferint un text molt semblant al Text Rebut, però amb métodes més exahustius.

Bibliografia[modifica]