Théâtre de l'Esprit Frappeur

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Théâtre de l'Esprit Frappeur
Dades
TipusPetit teatre experimental
Obertura27 octubre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1985 reconstrucció
1990 clausura Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBrussel·les (Bèlgica) i Saint-Josse-ten-Noode (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue Josaphat 28
Map
 50° 51′ 03″ N, 4° 22′ 09″ E / 50.8508°N,4.3692°E / 50.8508; 4.3692
Activitat
Capacitat màxima±70[1]
Temporades27

El Théâtre de l'Esprit Frappeur (en català, «teatre del follet fressós») fou una coneguda sala de teatre de Sint-Joost-ten-Node (Brussel·les), fundada el 1963 pels joves Albert-André Lheureux i Jacques De Decker. El teatre va ser tancat el 1990.[2]

Des de l'inici, els seus fundadors, amb només divuit anys, tots fills de velles nissagues artístiques de Brussel·les, eren animats per la voluntat de crear un teatre professional.[1] Amb els anys la fama internacional va fer-se inversament proporcional a les seves dimensions.[3] El nom del teatre prové d'una broma escolar: Lheureux va fabricar, juntament amb els seus amics de l'IES municipal Fernand Blum (que més tard serien cofundadors del teatre), un mecanisme fixat a un dels puntals sobre el qual estava construït l'institut que simulava un follet que donava tres forts cops en determinats moments del curs.[4]

Lheureux va crear la sala al celler de la casa familiar al carrer Josaphat a Sint Joost. El 27 d'octubre del 1963 va estrenar-la amb La cantant calba d'Eugène Ionesco i Edouard et Agrippine de René de Obaldia, una programació molt gosada al món del teatre belga aleshores força conservador.[5] Al començament s'hi representaven sobretot peces de teatre de l'absurd, amb «escenografies tant irreverents com artístiques».[6] Molts coneguts actors i directors van passar al cartell, com l'esmentat director i escriptor Jacques De Decker, Armand De Decker, el cantant Julos Beaucarne, Marie Collins, Richard Olivier, Marie-Claire Beyer i Pietro Pizzuti.[7]

Quan Lheureux va ser nomenat director de la sala de concerts de Vorst Nationaal, a més de la sala al celler familiar també hi va organitzar espectacles del 1973 al 1975, i més tard a la sala del Jardí botànic. Pujat per problemes financers, el 1985 deixa definitivament el celler i s'instal·la al teatre del Résidence Palace,[3] a l'edifici que des del 2013 hauria d'acollir el Consell Europeu, però per problemes tècnics encara romania en obres el 2016.[2] Quan va haver d'abandonar el Résidence Palace per problemes financers i en no trobar cap suport oficial el teatre va tancar el 1990.

L'octubre del 2013, cinquanta anys després d'estrenar el teatre, el municipi de Sint-Joost va nomenar Albert-André Lheureux ciutadà d'honor, en reconeixement al seu treball al món del teatre.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 De Decker, Jacques. «Comment j'ai écrit certaines de mes pièces». A: Ginette Michaux (ed.). Théâtre et société (en francès). volum 4 de Chaire de Poétique. Editions Lansman, 2006, p. 20. ISBN 9782872825158. 
  2. 2,0 2,1 «Théâtre de l'Esprit Frappeur». Asp@sia, l'annuaire du spectacle. Archives et Musée de la Litérature, 2011.
  3. 3,0 3,1 Meskens, Joelle; De Decker, Jacques «L'Esprit Frappeur désormais logé au Résidence Palace, adieu à l'adolescence en alléé» (en francès). Le Soir, 21-10-1989, pàg. 20.
  4. Radermecker, 2001, p. 113.
  5. «La Cantatrice chauve». Asp@sia, l'annuaire du spectacle. Archives et Musée de la Litérature, 2011.
  6. Quaghebeur, Marc. «Belgium: The French-Speaking Theatre». A: Peter Nagy, Phillippe Rouyer, Don Rubin. World Encyclopedia of Contemporary Theatre (en anglès). volum 1 Europe. Routledge, 2013, p. 109. ISBN 9781136402890. 
  7. 7,0 7,1 ««L'Esprit Frappeur d'Albert-André Lheureux» (en francès). Ajuntament de Sint-Joost-ten-Node, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: juny 2016].

Bibliografia[modifica]