Théâtre de la Michodière
Aparença
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Teatre | |||
| Arquitecte | Auguste Bluysen | |||
| Construcció | 1925 | |||
| Obertura | 1925 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | 2n districte de París (França) | |||
| Lloc | rue de La Michodière, 4 bis | |||
| ||||
| Lloc web | michodiere.com | |||

El Théâtre de la Michodière és una sala de teatre i d'espectacles situada en el número 4 bis de carrer de la Michodière, dins del 2n districte de París.
L'any 1925 s'alça un teatre d'estil art déco sota les ordres de l'arquitecte Auguste Bluysen i decorat per Jacques-Émile Ruhlmann.[1] La sala, de color vermell, pot acullir fins a 900 espectadors. Inaugurada el 16 de novembre de 1925 sota la batuta de Gustave Quinson[2], és dirigida des de 1927 pels actors Victor Boucher, Yvonne Printemps, Pierre Fresnay, François Périer, tot representant-hi obres d'Édouard Bourdet, André Roussin, Jean Anouilh, Marcel Achard ou Françoise Dorin.[3]
Aquesta sala s'ha especialitzat en obres de bulevard.
L'any 2025 va celebrar el seu centenari.[4]
Estrenes
[modifica]- 1925. L'infidèle éperdu de Jacques Natanson.
- 1948. Les oeufs d'autruche d'André Roussin.
- 1948, K.M.X de Jacques Deval.
- 1950. Bobosse d'André Roussin.
- 1951. Le moulin de la Galette de Marcel Achard.
- 1952. Un beau dimanche de Jean-Pierre Aumont.
- 1953. Ciel de lit de Jean de Hartog.
- 1954. Les Cyclones de Jules Roy.
- 1956. Le séducteur de Diégo Fabbri.
- 1960. Gog et Magog de Ted Mac-Dougall-Allan.
- 1963. Le neveu de Rameau de Denis Diderot
- 1970. Une poignée d'orties de Marc-Gilbert Sauvajon.
- 1979/80. Coup de chapeau de Bernard Slade, adaptació de Pierre Barillet i Jean-Pierre Grédy.
- 1988. Ma cousine de Varsovie de Georges Berr i Louis Verneuil.
- 1989. Pâquerette de Claude Magnier.
- 1992. La puce à l'oreille de Georges Feydeau.
- 1995. Le Surbook de Danielle Ryan i Jean-François Champion.
- 1995. Le vison voyageur de Ray Cooney i John Chapman.
- 1996. Un grand cri d'amour de Josiane Balasko.
- 1996. Ciel, ma mère de Clive Exton, adaptació de Michèle Laroque i Dominique Deschamps.
- 1997. Les branquignol de Robert Dhery i Colette Brosset.
- 1997. Espèces menacées de Ray Cooney.
- 1997. Les palmes de monsieur Schultz de Jean-Noël Fenwick.
- 2000. Moi, mais en mieux! de Jean-Noël Fenwick
- 2001/03. Impair et père de Ray Cooney, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc.
- 2003. Tout bascule d'Olivier Lejeune.
- 2003. Un homme parfait de Michel Thibaud.
- 2004. L'éloge de ma paresse de Maria Pacôme.
- 2004. Ciel mon Feydeau de Georges Feydeau, adaptació d'Anthéa Sogno.
- 2004/05. Le Canard à l'orange de William Douglas-Home, adaptació de Marc-Gilbert Sauvajon.
- 2005/06. Stationnement Alterné de Ray Cooney, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc.
- 2006/07. Délit de Fuites de Jean-Claude Islert.
- 2007/09. Chat et Souris de Ray Cooney, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc.
- 2009. Goodbye Charlie de George Axelrod, adaptació de Dominique Deschamps i Didier Caron.
- 2009/10. Désiré de Sacha Guitry.
- 2010. À deux lits du delit de Derek Benfield, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc.
- 2011 : De filles en aiguilles de Robin Hawdon, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc,
- 2012 : Plein la Vue de Jean Franco i Guillaume Mélanie,
- 2012 : Occupe Toi d'Amélie ! de Georges Feydeau
- 2013 : Coup de sangria d'Eric Chappell, adaptació de Stewart Vaughan i Jean-Christophe Barc,
- 2014 : Hollywood de Ron Hutchinson
Referències
[modifica]- ↑ «Les Théâtres parisiens» (en francès). Encyclopédie multimédia de la comédie musicale théâtrale en France. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Michodière (Paris, 2e arrondissement), théâtre de la» (en francès). Région Ile de France. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «[https://www.michodiere.com/lhistoire/ Le centenaire de la Michodière 100 ans de théâtre et d'émotions !]» (en francès). Théâtre de la Michodière. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Théâtre de La Michodière : cent ans et toujours pas une ride» (en francès). Le Figaro, 06-11-2025. [Consulta: 17 gener 2026].

