Thérèse Raquin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreThérèse Raquin
Raquin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorÉmile Zola Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, França Modifica el valor a Wikidata, 1867 Modifica el valor a Wikidata
EdicióThérèse Raquin (en) Tradueix, Thérèse Raquin (en) Tradueix, Thérèse Raquin (en) Tradueix i Q18670550 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Movimentnaturalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaThirst (en) Tradueix, Thérèse Raquin (pel·lícula de 1953), Teresa Raquin (en) Tradueix, Thérèse Raquin (en) Tradueix, Thérèse Raquin (en) Tradueix i Thou Shalt Not Modifica el valor a Wikidata

Thérèse Raquin és una obra del famós Émile Zola escrita l'any 1867, escriptor pertanyent al naturalisme. Fou publicada per primer cop a la revista literària L'Artiste. És la tercera novel·la de Zola i la primera que li va donar fama. Fou traduïda al català per primer cop el 1906 per Rafael Moragas i duta a escena per Juli Vallmitjana amb Margarida Xirgu.[1] El 2000 Lluís Maria Todó ha fet una nova traducció.[2]

Argument[modifica]

Una jove anomenada Thérèse, es casa amb el seu cosí, amb qui viu, al costat de la seva tia, condemnada a una existència monòtona. Poc temps després de les noces, Camille porta a la seva casa a un amic anomenat Laurent, pel qual Teresa se sent atreta, comencen una relació i això els porta a cometre un crim, i per tant a terribles remordiments. L'obra pot dividir-se en tres parts.

Primera part[modifica]

La primera part relata els orígens de la família i se centra sobretot en el caràcter febril de Camille i en l'afany de la seva mare per allunyar-lo de les arpes de la mort. L'arribada de Thérèse a la família l'obliga a sofrir amb el seu cosí tots els turments de la seva malaltia, portant-la a dormir al costat d'ell, a passar tardes senceres en silenci per a evitar que emmalaltís, i de manera general, reduint-la a un estat d'inòpia i d'apatia enfront dels plaers de la vida. La vida en comú porta a plantejar-se a la senyora Raquin un matrimoni entre tots dos que es realitza quan Thérèse aconsegueix la majoria d'edat. La vida parisenca en parella els portarà a integrar-se en aquesta i a organitzar vetllades els dijous a la tarda en companyia de velles amistats de la campanya.

Segona part[modifica]

Una vegada coneguda certa llibertat a París, es veu resignada a la foscor d'una botiga, només acompanyada d'unes persones que es reuneixen allí periòdicament per a sopar, allí apareix Laurent, sent una sensació de passió tan forta que arrisca tot el que té, sense importar-li la possibilitat d'un descobriment, i davant el crim comès, roman impassible.

Tercera part[modifica]

Es relaten els sentiments de remordiment dels assassins després de cometre el crim, la passió dels amants es converteix en rebuig, odi i por.

Estil[modifica]

L'autor no dedica molt temps de l'obra a l'acció ni a comptar els successos, sinó més aviat a analitzar-los, fent un tractament profund dels personatges, analitzant detalladament els pensaments i emocions de cadascun. La part final és especialment emotiva i dramàtica.[3] Zola va ser acusat d'obscè en escriure aquesta obra, ja que mostra sense escrúpols aspectes com l'adulteri i l'assassinat.[4]

Adaptacions[modifica]

Cinema[modifica]

Giacinta Pezzana com a Thérèse Raquin al Théâtre des Florentins, 1879.

Referències[modifica]

  1. Emile Zola al web de Margarida Xirgu
  2. Lluís Maria Todó a visat.cat
  3. Zola, Émile. "Préface de la deuxième édition." Thérèse Raquin. Paris: Livre de Poche, 1997.
  4. Ferragus. "La littérature putride." Le Figaro, 23 de gener de 1868.
  5. (anglès) Site de l'Internet Movie DataBase, data de sortida de In Secret.

Enllaços externs[modifica]