The Beano
 Personatges de The Beano: Minnie i Dennis  | |
| Tipus | llibre de còmic i antologia de còmics |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | anglès |
| Data d'inici | 30 juliol 1938 |
| Fundador | D. C. Thomson & Co. |
| Estat | Regne Unit |
| Dades i xifres | |
| Editorial | D. C. Thomson & Co. |
| Lloc web | beano.com |
| GCD | 73606 |
The Beano («la festa», en anglés britànic) és una revista escocesa de còmics en anglés.[1] Publicada sense interrupció de 1938 ençà, la Beano aplegà a tindre una tirada de dos milions d'exemplars setmanals, reduïda a dos-cents deu mil a principis de la dècada de 2000.[2]
Història
[modifica]De l'edició prínceps del primer número se'n conserven dotze còpies, i del segon només cinc, la qual cosa feu que un exemplar del número u es venguera per dotze mil cent lliures en una subhasta l'any 2004, el preu més alt pagat per un còmic britànic fins llavors.[3]
Els primers anys, l'editorial es distingia pel seu conservadorisme i la moralitat subjacent en les historietes, i la presència d'alguns personatges més tard descartats com el natiu americà Little Plum de la tribu Smellyfeet («peus pudents») o Hard-Nut the Nigger («Anou Dura el Negre»).[4] Durant la dècada de 1950, la revista incorporà molts dels personatges que encara apareixen, com Minnie the Minx (1953).[5] D'ençà, les històries de la Beano i el seu característic humor escatològic, mínimament actualitzat per a no incórrer en esterotips políticament incorrectes, formen part de la cultura popular del Regne Unit.[6]
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), The Beano hagué d'alternar la publicació setmanal amb The Dandy, una altra revista publicada per Thomson, degut al recionament de paper; pel 1952, quan l'autor Leo Baxendale hi entrà a treballar, la tirada era de quatre-cents mil exemplars però els continguts de la revista ja estaven desfasats i l'editor, George Mooney, li encarregà una versió femenina de Dennis the Menace, encara que ja existia Beryl the Peryl, ambdós del mateix autor; llavors Baxendale creà la valenta pèl-roja Minnie the Minx i, sis setmanes més tard, els Bash Street Kids, els guions dels quals s'escrivien durant partits de futbol improvisats dins l'oficina.[7]
L'any 2006, el número especial anual del Doctor Who superà al del Beano en vendes (dos-centes setanta mil còpies, un valor d'1,2 milions de lliures): segons el gremi de llibreters, fon la primera volta d'ençà la dècada de 1940 —o, com a mínim, des que mamprengué el registre digital, en 1998— que The Beano perdia el lloc davant qualsevol altra publicació.[8]
L'any 2007, per a commemorar els setanta anys de la publicació, l'editorial convidà l'animador Nick Park a editar el número especial de la revista, en la portada de la qual aparegueren els seus personatges, Wallace i Gromit, junt amb els de Beanotown; en l'editorial, Park confesà que la Beano l'havia inspirat per a fer-se animador:
| « | Sóc fan de tota la vida. El meu somni era dibuixar en The Beano. La llig des que tenia deu anys i comencí a dibuixar amb la Beano en el cap. Vivia en eixe món. Quan tens un còmic, és teu i els adults no ho entenen. Quan vaig descobrir que la feien a Escòcia fon una revelació, perquè era tan guai i guarra i divertida que jo pensava que seria americana.[9] | » |
| A. | Títol | Creador | Fi |
|---|---|---|---|
| 1958 | Rip Van Wink | Gordon Bell | 1959 |
| 1938 | Deep Down Daddy Neptune | Basil Blackaller | 1939 |
| 1938 | Hairy Dan | Basil Blackaller | 1946 |
| 1938 | Monkey Tricks | Reg Carter | 1938 |
| 1938 | Boney the Brave | Roland Davies | 1939 |
| 1938 | Contrary Mary | Roland Davies | 1940 |
| 1938 | Whoopee Hank | Roland Davies | 1939 |
| 1938 | Brave Captain Kipper | germans Dinelli | 1939 |
| 1938 | Tin-Can Tommy | germans Dinelli | 1947 |
| 1938 | Hicky the Hare | germans Dinelli | 1939 |
| 1938 | Tricky Dicky Ant" | germans Torelli | 1949 |
| 1938 | Frosty McNab | Sam Fair | 1941 |
| 1938 | Hooky's Magic Bowler Hat | Charles Gordon | 1940 |
| 1938 | Uncle Windbag | Charles Holt | 1957 |
| 1938 | Little Dead Eye | Charles Holt | 1950 |
| 1938 | Wee Peem | James Jewell | 1940 |
| 1938 | Ping the Elastic Man | Hugh McNeill | 1940 |
| 1939 | Puffing Billy | Hugh McNeill | 1940 |
| 1938 | Big Fat Joe | Allan Morley | 1939 |
| 1938 | Good King Coke | Eric Roberts | 1942 |
| 1945 | Good King Coke | Eric Roberts | 1946 |
| 1938 | Helpful Henry | Eric Roberts | 1939 |
| 1938 | Rip Van Wink | Eric Roberts | 1948 |
Cronologia
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «McManus to become McMenace for exhibition celebrating the Beano» (en anglés). BBC News, 23-03-2018 [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ Justin Hunt « A Menace to young people» (en anglés). The Guardian, 06-07-2000 [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ Riazat Butt «Dennis and Minnie run riot among the fashionistas» (en anglés). The Guardian, 10-02-2007 [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ Ben Myers. «The Beano: still menacing society at 70» (en anglés). The Guardian, 21-08-2008. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ « Minnie the Minx era draws to a close» (en anglés). The Guardian, 09-01-2001 [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ DJ Taylor « 'Outrageous stereotypes, gutter-level humour and physical indignity'» (en anglés). The Guardian, 30-07-2003 [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ Leo Baxendale «Bash Street, the Beano and me» (en anglés). The Guardian, 30-07-2003 [Consulta: 15 abril 2018].
- ↑ John Ezard «Dennis the Menace meets his match at last as Doctor Who annual tops the publishing charts» (en anglés). The Guardian, 23-12-2006 [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ Owen Gibson «Gromit creator revels in having a bash at the Beano» (en anglés). The Guardian, 21-07-2008 [Consulta: 16 abril 2018].