The Belle of New York

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Belle of New York
Fitxa tècnica
Direcció Charles Walters
Protagonistes Fred Astaire, Vera-Ellen
Direcció artística Cedric Gibbons,
Jack Martin Smith
Producció Arthur Freed
Guió Robert O'Brien, Irving Elinson i Chester Erskine a partir de l'obra de Hugh Morton
Música Harry Warren
Fotografia Robert H. Planck
Muntatge Albert Akst
Vestuari Helen Rose, Gile Steele
Maquillatge Robert Alton
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1952
Durada 81 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere musical
Lloc de la narració Nova York
Més informació
IMDB Fitxa 6.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Belle of New York és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Charles Walters, estrenada el 1952.

Argument[modifica | modifica el codi]

Charlie Hill, seductor inveterat, s'enamora d'Angela Bonfils, que s'ocupa de l'Exèrcit de Salvació. Com mai no ha treballat, i per agradar a la seva estimada, prova sort en diverses feines on no provoca més que catàstrofes. Angela es decideix amb tot a casar-se amb ell, amb l'assentiment de la vella tia de Charlie. Però la idea d'aquest matrimoni desagrada a Max Ferris, del qual Charlie és l'únic client...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Cançons de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • When I'm Out With The Belle Of New York - Cor d'homes
  • Who Wants To Kiss The Bridegroom - Charlie & Girls
  • Let A Little Love Come In - Elsie i Angela
  • Seeing's Believing - Charlie
  • Baby Doll - Charlie & Angela
  • Oops - Charlie
  • A Bride's Wedding Day Song (Curries And Ives) - Charlie & Angela
  • Naughty But Nice - Angela
  • I Wanna be a Dancin Man - Charlie
  • I Love to Beat the Big Bass Drum (no-utilitzada)
  • When I'm Out With the Belle of New York - Angela & Cor (no-utilitzada)

Crítica[modifica | modifica el codi]

Fins i tot el cinema indie té imitadors, i la pel·lícula d'Alejandro G. Monteverde és un simulacre de producte d'autor on tots els elements identificatius són allà, però falta una cosa essencial: l'ànima, l'originalitat, allò que es diu estil i que dóna personalitat. Neta d'imatge, impecable en la seva banda sonora i molt calculada perquè la història no ofengui ni a gringos ni a mexicans, la cinta és com aquest cargol de mar que el protagonista troba a la sorra: hi haurà gent que la trobarà artística, i fins i tot arriscada, quan és d'un convencionalisme que espanta, i d'altres (suposo que una minoria, per això el seu èxit al mercat EUA), que no voldran tenir-la com a ornament decoratiu perquè pugui contaminar el seu gust.[1]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Judy Garland va ser proposada pel paper d'Angela, i Mae West pel de la Sra. Hill.
  • La comèdia musical en què s'inspira la pel·lícula, llibret d'Hugh Morton i música de Gustav Kerker, va ser creada a Broadway el 28 de setembre de 1897.
  • La pel·lícula és l'última col·laboració de Robert Alton i Fred Astaire.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Belle of New York» (en castellà). Fotogramas. [Consulta: 12 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema