The Burning Fiery Furnace
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Benjamin Britten |
| Llibretista | William Plomer |
| Basat en | Llibre de Daniel () |
| Lloc de la narració | Babilònia |
| Personatges | Ananias (Shadrack) (en)  , Astrologer (en) , Azarias (Abednego) (en) , Herald and Leader of the Courtiers (en) , Misael (Meshach) (en) i Nebuchadnezzar (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 9 juny 1966 |
| Escenari | St Bartholomews Church (en) , Aldeburgh |
| Director musical | Benjamin Britten |
 | |
The Burning Fiery Furnace (El forn ardent), op. 77, és una de les tres paràboles per a l'església amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès de William Plomer. Les altres dues paràboles per a església són Curlew River (1964) i The Prodigal Son (1968).
L'obra es va estrenar a l'Orford Church, Suffolk, Anglaterra, el 9 de juny de 1966 per l'English Opera Group.[1] L'escenari va ser dissenyat per Annena Stubbs i Colin Graham va ser el director d'escena d'aquesta primera producció.[2]
L'escala i l'estil d'instrumentació són similars a les de Curlew River, però hi ha una notable diferència, l'ús del trombó alt.[3]
Clifford Hindley ha parlat d'un subtext que mostra simpatia per l'homosexualitat tant per part de Britten com la de Plomer en el seu tractament de la història.[4]
Personatges[modifica]
| Personatge | Tesitura | Repartiment de l'estrena, 9 de juny de 1966 (Director: Benjamin Britten) |
|---|---|---|
| Nebuchadnezzar | tenor | Peter Pears |
| Astròleg | baríton | Bryan Drake[5][6] |
| Ananias (Shadrack) | baríton | John Shirley-Quirk |
| Misael (Meshach) | tenor | Robert Tear |
| Azarias (Abednego) | baríton | Victor Godfrey |
| Herald i líder dels cortesans | baríton | Peter Leeming |
| Cor de cortesans; seguici | ||
Referències[modifica]
- ↑ John Warrack, "First Performances: Britten's The Burning Fiery Furnace. Tempo, No. 78, pp. 22-23 (1966).
- ↑ [1] Alan Blyth, obituari per Colin Graham. The Guardian, 10 d'abril de 2007.
- ↑ Christopher J. Thomas: "The Church Parables", The Opera Quarterly, vol. 4, núm. 3, págs. 178–184, 1986.
- ↑ Clifford Hindley, "Homosexual Self-Affirmation and Self-Oppression in Two Britten Operas". The Musical Quarterly, 76(2), pp. 143-168 (Verano de 1992).
- ↑ [2] Elizabeth Forbes, Obituari per Bryan Drake. The Independent, 2 de gener de 2002
- ↑ Keith Grant, Obituario por Bryan Drake. The Guardian, 9 d'abril de 2002.
Bibliografia[modifica]
- Holden, Amanda (ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-14-029312-4
- Warrack, John i West, Ewan, The Oxford Dictionary of Opera Nova York: OUP: 1992 ISBN 0-19-869164-5