El color dels diners

El color dels diners
The Color of Money
Fitxa
Direcció	Martin Scorsese
Protagonistes	Paul Newman; Tom Cruise; Mary Elizabeth Mastrantonio; Helen Shaver; John Turturro; Bill Cobbs; Forest Whitaker; Iggy Pop; Richard Price
Producció	Barbara De Fina
Dissenyador de producció	Boris Leven
Guió	Richard Price
Música	Robbie Robertson
Fotografia	Michael Ballhaus
Muntatge	Thelma Schoonmaker
Productora	Touchstone Pictures i Silver Screen Partners
Distribuïdor	Buena Vista Distribution i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	17 octubre 1986
Durada	115 min i 119 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova Jersey i Chicago
Color	en color
Pressupost	14.500.000 $
Recaptació	52.293.982 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Color of Money (en)
Gènere	drama i pel·lícula basada en una novel·la
Qualificació MPAA	R
Tema	joc d'aposta i billar
Lloc de la narració	Chicago
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1987); Oscar al millor actor (1987); Oscar al millor guió adaptat (1987); Oscar a la millor direcció artística (1987) ;
Premis	Oscar al millor actor (1985); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
	← El vividor

El color dels diners (títol original en anglès, The Color of Money) és una pel·lícula dramàtica esportiva estatunidenca dirigida per Martin Scorsese, estrenada el 1986, adaptació de la novel·la homònima de Walter Tevis. És la continuació de la pel·lícula El vividor de 1961, dirigida per Robert Rossen. És protagonitzada per Paul Newman repetint el seu paper de "Fast Eddie" Felson, per la qual va guanyar un Oscar. La pel·lícula també compta amb la participació de Tom Cruise, interpretant un estafador de billar, i amb Mary Elizabeth Mastrantonio com a xicota del personatge de Cruise. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument[modifica]

Eddie Felson, anomenat "Fast Eddie", és un vell jugador de billar que s'ha retirat sota la pressió d'uns gàngsters. Coneix Vincent, un jove i prometedor jugador de billar que li reflecteix una jove imatge d'ell mateix. Eddie li proposa ensenyar-li els secrets del billar i d'esdevenir un pro de l'arnaque. Després d'alguns dubtes, Vincent accepta i Eddie els porta a ell i la seva amiga Carmen a un recorregut per les sales de billars del país. Tanmateix, la tendència de Vincent a fanfarronejar massa del seu talent els fa perdre molts diners i es barallen. Finalment en el moment d'un gran torneig, Vincent li dona una bona lliçó a Eddie.^[2]

Repartiment[modifica]

Paul Newman: Fast Eddie Felson
Tom Cruise: Vincent Lauria
Mary Elizabeth Mastrantonio: Carmen
Helen Shaver: Janelle
John Turturro: Julian
Forest Whitaker: Amos
Bill Cobbs: Orvis

Producció[modifica]

The Color of Money va ser llançada per Touchstone Pictures, després que tant 20th Century Fox com Columbia Pictures ho declinessin.^[3] La pel·lícula es va rodar durant 49 dies, amb el director de fotografia Michael Ballhaus i un pressupost de 14,5 milions de dòlars.^[3] És una adaptació de la novel·la homònima de 1984 de Walter Tevis i va ser escrita per Richard Price. Tot i que presenta alguns personatges de la novel·la, no va ser escrita per ser una seqüela.^[3] Tevis va escriure un guió però els cineastes van decidir no utilitzar-lo. Jean-Pierre Léaud va ser considerat breument pel paper de Vincent. Es va rodar a Chicago i als seus voltants, amb gran part del rodatge en sales de billar reals, i no en platós construïts. La pel·lícula va ser editada per Thelma Schoonmaker, que va utilitzar primeríssims plans de boles de billar en joc, així com imatges més àmplies dels jugadors per capturar l'essència d'una sala de billar.^[3]

Scorsese ha citat la influència de les tècniques i la il·luminació al Black Narcissus de Powell–Pressburger de 1947 en la realització de la pel·lícula. En particular, afirma que els primers plans extrems de Tom Cruise al voltant de la taula de billar es van inspirar en els de les monges d'aquella pel·lícula. L'estrella principal, Paul Newman, va dir que el millor consell que li va donar Scorsese va ser "intentar no ser graciós". Cruise va realitzar la majoria de les seves pròpies preses de billar. Una excepció va ser un llançament en suspensió d'una bola per sobre de dues boles. Scorsese pensava que Cruise podria aprendre el llançament, però que trigaria massa temps, així que va ser el jugador professional Mike Sigel qui el va realitzar. Cruise va esmentar que, per preparar-se per al paper, va comprar una taula de billar per al seu apartament i va practicar durant hores i hores. En substitució del valuós pal de billar de Balabushka a la pel·lícula va ser en realitat un Joss J-18 (que més tard es va convertir en el Joss 10-N7), fet per assemblar-se a un Balabushka clàssic.

Sigel va fer de director tècnic, i ell i la companya jugadora Ewa Mataya Laurance van ser consultors tècnics i intèrprets de tirs a la pel·lícula. Absent de la pel·lícula hi ha el personatge Minnesota Fats, interpretat per Jackie Gleason a The Hustler.^[3] Més endavant, Newman va expressar el seu desig que el personatge estigués present, però va notar que cap dels intents per incorporar-lo ajustava bé amb la història que s'estava desenvolupant. Segons Scorsese, sembla que Gleason estava d'acord amb l'opinió de Newman que Minnesota Fats no era essencial per a la història de la pel·lícula. Scorsese va dir que a Gleason se li va presentar un esborrany del guió en el qual Fats havia treballat a la narració, però que en llegir-lo, Gleason es va negar a repetir el paper perquè sentia que el personatge semblava haver estat afegit com "una idea posterior".

Estrena[modifica]

The Color of Money va tenir la seva estrena mundial al Ziegfeld Theatre de la ciutat de Nova York a Nova York, el 8 d'octubre de 1986. La pel·lícula es va estrenar comercialment als Estats Units el 17 d'octubre de 1986. L'estrena nord-americana es va limitar només a cinemes seleccionats de tot el país, i la pel·lícula s'estrenà en més sales durant les quatre setmanes següents. La pel·lícula va recaptar més de 52 milions de dòlars als Estats Units. Va ser llançada en DVD el 3 de gener de 2000 i en Blu-ray el 5 de juny de 2012.

Música[modifica]

Eric Clapton (cançó It's In The Way You Use It)
Don Henley (cançó Who Owns This Place?)
Danny Kortchmar (cançó Who Owns This Place?)
Robert Palmer (cançó Let Yourself in for It)
Robbie Robertson (cançó Don't Tell Me Nothin)
J.D. Souther (cançó Who Owns This Place?)
Jerry Williams (cançó Standing on the Edge)
Gene de Paul (cançó I'll Remember)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1987: Oscar al millor actor per Paul Newman

Nominacions[modifica]

1987: Oscar a la millor actriu secundària per Mary Elizabeth Mastrantonio
1987: Oscar a la millor direcció artística per Boris Leven i Karen O'Hara
1987: Oscar al millor guió adaptat per Richard Price
1987: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Paul Newman
1987: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Mary Elizabeth Mastrantonio

Referències[modifica]

↑ esadir.cat. . esadir.cat.
↑ «The Color of Money». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Pelan, Tim. «Play for Play: How The Color of Money's 'One For Them' Assignment Reignited Martin Scorsese's Hunger for the Work». Cinephilia & Beyond, 16-10-2020. [Consulta: 9 setembre 2021].

[1] sadir.cat. . esadir.cat.

[2] «The Color of Money». The New York Times.

[GAN-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Pelan, Tim. «Play for Play: How The Color of Money's 'One For Them' Assignment Reignited Martin Scorsese's Hunger for the Work». Cinephilia & Beyond, 16-10-2020. [Consulta: 9 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

Filmografia de Martin Scorsese
Dècada dels 60	Who's That Knocking at My Door (1967)
Dècada dels 70	Boxcar Bertha (1972) • Mean Streets (1973) • Alícia ja no viu aquí (1974) • Taxi Driver (1976) • New York, New York (1977)
Dècada dels 80	Toro salvatge (1980) • The King of Comedy (1983) • Quina nit! (1985) • El color dels diners (1986) • The Last Temptation of Christ (1988)
Dècada dels 90	Un dels nostres (1990) • El cap de la por (1991) • L'edat de la innocència (1993) • Casino (1995) • Kundun (1997) • Bringing Out the Dead (1999)
Dècada dels 2000	Gangs of New York (2002) • L'aviador (2004) • Infiltrats (2006)
Dècada dels 2010	Shutter Island (2010) • Hugo (2011) • The Wolf of Wall Street (2013) • Silence (2016) • The Irishman (2019) • Killers of the Flower Moon (2023)
Curts	What's a Nice Girl Like You Doing in a Place Like This? (1963) • It's Not Just You, Murray! (1964) • The Big Shave (1967) • Bad (1987) • Històries de Nova York (1989) • The Key to Reserva (2007)
Documentals	Street Scenes (1970) • Italianamerican (1974) • American Boy: A Profile of Steven Prince (1978) • The Last Waltz (1978) • A Personal Journey with Martin Scorsese Through American Movies (1995) • Il mio viaggio in Italia (1999) • The Blues (2003) • No Direction Home (2005) • Shine a Light (2008) • Living in the Material World (2011)
Producció	Els estafadors (1990) • Mad Dog and Glory (1993) • Clockers (1995) • Terra de cowboys (The Hi-Lo Country) (1998) • You Can Count on Me (2000) • Nyfes (2004) • La reina Victòria (2009) • Boardwalk Empire (2010−2014) • Malavita (2013) • Life Itself (2014) • Revenge of the Green Dragons (2014) • Tomorrow (2015)