The Consul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEl cònsol
Gcmenotti.jpg
Retrat de Gian Carlo Menotti, fet pel fotògraf Carl Van Vechten
Títol originalThe Consul
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGian Carlo Menotti
LlibretistaGian Carlo Menotti
Llengua de l'obra o del nomanglès
Basat enPolítica d'època
Creació1940 a 1950
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Gènereneorealista
Partstres
Personatges
  • John Sorel (Baríton)
  • Magda Sorel (Soprano)
  • La mare (contralt)
  • Agent de policia (Baríton)
  • Dos detectius (Personatges muts)
  • La secretaria(Mezzosoprano)
  • Mr. Kofner (Baix/Baríton)
  • La italiana (soprano)
  • Ana Gómez (soprano)
  • Vera Boronel (contralt)
  • El mag Nika Magadoff (Tenor)
  • Assan, vitraller (Baríton)
  • Veus que provenent d'un disc (soprano)
Estrena
Estrena1 de març de 1950
Escenari(Schubert Theatre) de Filadèlfia,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu6 de desembre de 1952 (estrena a Espanya)[1]
IBDB: 2748 Modifica el valor a Wikidata

The Consul és una òpera en tres actes de Gian Carlo Menotti estrenada en el Theatre Schubert de Filadèlfia l'1 de març de 1950.

Política d'època sobre l'escenari d'una òpera[modifica]

Aquesta òpera de Menotti es basa en una notícia apareguda en un diari del 12 de febrer de 1947 sobre el suïcidi d'una emigrant polonesa, a la que s'impedí tramitar un visat d'entrada als Estats Units. Recordant el destí d'un amic jueu a Àustria i Alemanya, escollí aquest tema com a projecte d'òpera. Són evidents els paral·lelismes amb Tosca (1900) de Giacomo Puccini.

Respecte al desenvolupament musical, Menotti recorre a les tècniques del verisme per a il·lustrar de forma commovedora les situacions: els estereotips de comportaments burocràtics s'exposen de la mateixa manera que en la tradició operística les visions i les al·lucinacions ininterrompudes en el Teatre Ethel Barrymore de Nova York, reflecteix la qualitat de l'obra.

Lloc i època[modifica]

Un lloc d'Europa, en el segle xx.

Argument[modifica]

Acte I[modifica]

John Sorel, junt amb altres patriotes, lluita contra un règim dictatorial. La seva mare i la seva esposa el poden amagar, però ha de fugir a l'estranger. La seva esposa es dirigeix al consolat per a seguir-lo amb el seu fill. En el consolat, Magda Sorel rep la notícia que moltes persones com ella demanen en va un permís de sortida. El consol no rebrà a ningú que no tingui tots els formularis omplerts. A pesar que Magda fan referència a la seva compromesa situació, la remeten a la setmana següent.

Acte II[modifica]

Magda ha passat un mes intentant en va rebre un visat. Un agent secret la pressiona. El seu fill emmalalteix i mor. D'un amic rep la notícia que en John, amagat a les muntanyes, l'està esperant. En el consolat impera una intensa activitat, però a penes ningú rep una resposta positiva a la sol·licitud de sortida. Coma últim recurs, Magda suplica desesperadament a la secretaria, que a continuació l'intenta ajudar. Però quan la porta del consol s'obre, surt l'agent secret. Això demostra una vegada més a Magda que la seva situació no té sortida.

Acte III[modifica]

Magda intenta per última vegada parlar amb el consol. Per un amic rep la notícia que en John vol tornar. Ella avisa per carta al seu marit i abandona el consolat. Poc temps abans que les oficines es tanquin, John es refugia allà, però la policia secreta el deté. Al final li concedeixen la gràcia de cridar a la Magda. Ella torna a casa. El telèfon repica, però ella en fa cas omís, obra la clau del gas i espera la mort. Quan torna a repicar, Magda ja no té forces per despenjar l'auricular.

Comentari[modifica]

Després de l'estremidora experiència d'una nova migració de pobles per l'any 1940, la història del consol era força actual. La situació s'ha repetit tot sovint en la realitat, i en concret la temporalitat de la tragèdia representada en l'òpera de Menotti fa que aquest drama de destí sigui molt apropiat per l'escenari d'una òpera.

El nou món: la gran ciutat-laberint i relíquies del poder impersonal de la burocràcia.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]