The Full Monty

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaThe Full Monty
Full monty2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Peter Cattaneo
Protagonistes Robert Carlyle
Mark Addy
William Snape
Steve Huison
Tom Wilkinson
Direcció artística Max Gottlieb
Producció Uberto Pasolini
Guió Simon Beaufoy
Música Anne Dudley
Fotografia John de Borman
Muntatge David Freeman
Nick Moore
Vestuari Jill Taylor
Productora Twentieth Century Fox
Distribuïdora Fox Searchlight Pictures
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1997
Durada 91 minuts
Idioma original Anglès
Color color
Format 1.85:1
Pressupost 3.5 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Comèdia musical
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula (1997)
Oscar al millor director ()
Oscar al millor guió original ()
Academy Award for Best Original Musical or Comedy Score ()
Premis Academy Award for Best Original Musical or Comedy Score ()
Més informació
IMDb Fitxa 7.2/10 stars
FilmAffinity 6.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Full Monty és una pel·lícula britànica dirigida per Peter Cattaneo, estrenada el 1997.

Argument[modifica | modifica el codi]

En Gaz i el seu amic Dave, dos antics obrers d'una fàbrica de Sheffield a Anglaterra estan a l’atur i ja no saben que fer per a treure’s les castanyes del foc. Quan un dia arriba a la seva ciutat un xou de strippers masculins que desperta l’interès de totes les dones se’ls acut que ells també poden fer un d’aquests xous i treure’n molts diners.

Per a fer-ho aconsegueixen l'ajuda de en  Gerald, excapatàs seu, ara també aturat, i Lomper, un altre exobrer al que ells dos han salvat del suïcidi.

Fent un càsting, a aquest grup s'incorporen dos nous candidats a l'espectacle: en Cavall i en Guy, que estan en la mateixa situació que els altres quatre. I així comencen a assajar.

Però els problemes comencen a sorgir: En Gaz necessita diners per reservar un local per a l'espectacle i per pagar la pensió a la seva exdona, perquè en cas contrari perd la custòdia del seu fill en Nathan; en Dave, acomplexat pel seu pes i per no trobar treball, té un brot d'impotència i decideix abandonar l'espectacle; la dona de Gerald descobreix, després de sis mesos d'ocultar-ho, que el seu marit està sense treball.

Durant un dels assajos en una planta metal·lúrgica abandonada, els cinc integrants del grup  que queden són descoberts per la policia, ballant mig despullats. Són duts a l’oficina de la policia juntament amb el menor, en Nathan, i posteriorment exhibits en tots els diaris, la qual cosa representa un dur cop a la seva dignitat. No obstant això, l'entrebanc es torna al seu favor perquè  desperta el interès de totes les dones de la ciutat per veure'ls ballar.

Així que, combatent els nervis i davant d’un munt de públic, fan la gran actuació.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Intèrpret Personatge
Robert Carlyle Gaz
Mark Addy Dave
William Snape Nathan
Steve Huison Lomper
Tom Wilkinson Gerald
Paul Barber Horse
Hugo Speer Guy

Banda original[modifica | modifica el codi]

  1. The ZodiacDavid Lindup
  2. You Sexy ThingHot Chocolate
  3. You Can Leave Your Hat OnTom Jones
  4. Moving On UpM People
  5. Make Me Smile (Come Up And See Me)Steve Harley & Cockney Rebel
  6. The Full MontyAnne Dudley
  7. The Lunchbox Has LandedAnne Dudley
  8. Land Of A 1000 DancesWilson Pickett
  9. Rock And Roll, Part 2Gary Glitter
  10. Hot StuffDonna Summer
  11. We Are FamilySister Sledge
  12. Flashdance... What A Feeling '95Irene Cara
  13. The StripperJoe Orchestra Loss
  14. Je t'aime… moi non plusSerge Gainsbourg & Jane Birkin

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • Un film irrepetible, en el qual tots els seus elements semblen trobar-se en estat de gràcia. I a més, una mostra emblemàtica de comèdia compromesa, que aconsegueix el més difícil: que l'espectador es trenqui de riure amb situacions que, en el fons, no tenen cap gràcia. Els personatges desborden credibilitat, els gags se succeeixen sense pausa (atenció a la seqüència del ball en l'oficina de l'atur) i el film desprèn acidesa i mala llet al mateix temps que elabora un cant a la dignitat d'allò més emotiu. Senzillament perfecte"[2]
  • "Magnífic guió, brillant direcció, excel·lents actors. Una deliciosa comèdia" [3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Full Monty». The New York Times.
  2. Palomo, Miguel Angel «The Full Monty». El País.
  3. Casanova, Maria «The Full Monty». Cinemanía.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]