The Game (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Game
TheGame poster323.jpg
Fitxa
DireccióDavid Fincher Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCeán Chaffin i Steve Golin Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Brancato, Michael Ferris i Andrew Kevin Walker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHoward Shore Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHarris Savides Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Haygood Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios, Propaganda Films i PolyGram Filmed Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPolyGram Filmed Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada129 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeSan Francisco i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost48.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació110.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereneo-noir (en) Tradueix, cinema negre, pel·lícula de misteri, drama, cinema d'acció i thriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSan Francisco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0119174 Filmaffinity: 550790 Allocine: 9325 Rottentomatoes: m/1078955-game Mojo: game Allmovie: v158541 TCM: 319806 Metacritic: movie/the-game TV.com: movies/the-game Modifica els identificadors a Wikidata

The Game és una pel·lícula estatunidenca dirigida per David Fincher, estrenada l'any 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A San Francisco, Nicholas Van Orton (Michael Douglas) va celebrar els seus 48 anys. 48 anys és també l'edat en que el seu pare va posar fi als seus dies. Semblaria que res no pot pertorbar la vida organitzada d'aquest home de negocis riquíssim, avid de poder, fred, distant i trist. Però és sense comptar amb el seu germà petit Conrad Van Orton (Sean Penn), antic drogoaddicte, que passa la seva vida sense fer res més que gastar els seus diners. Conrad li fa un regal original pel seu aniversari, una targeta de visita d'una societat « d'organització d'espectacles », la Consumer Recreation Services a la que Nicholas ha de trucar. Conrad explica a Nicholas que quan haurà trucat, « el joc » vindrà a ell.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Gènesi del projecte[modifica]

El guió de John D. Brancato i Michael Ferris va ser escrit l'any 1991.[3] El mateix any, és venut a la Metro-Goldwyn-Mayer però el projecte no cristal·litza. És finalment adquirit per Propaganda Films, la societat cofundada per David Lynch. El director Jonathan Mostow havia de dirigir el film amb Kyle MacLachlan i Bridget Fonda en els papers principals. El rodatge havia de començar el febrer de 1993, però el 1992 el projecte és « recuperat » per PolyGram Filmed Entertainment. Jonathan Mostow resta finalment productor delegat del film.[3] El productor Steve Golin compra a continuació el guió i contacta David Fincher per dirigir el film.[4] Aquest últim aprecia el script però demana a Andrew Kevin Walker, amb qui ha col·laborat per Seven, de tornar a treballar i de desenvolupar sobretot el costat cínic del personatge de Nicholas Van Orton.[4]

Càsting[modifica]

L'èxit de Seven permet a David Fincher de contactar un « cap de cartell » com Michael Douglas pel paper principal. Aquest últim en principi va vacil·lar a causa del pressupost prou restringit i d'una Repartiment per PolyGram que jutjava massa limitada.[4] Però la seva presència al film servirà a recollir més fons.

Durant el Festival de Canes 1996, PolyGram anuncia que Jodie Foster s'unirà al repartiment del film.[5] Havia d'encarnar la germana de Nicholas, perquè el personatge del germà havia estat modificat en dona.[6] Però per un conflicte de feina del temps amb el rodatge de Contact, declina la proposició. El paper torna a ser masculí i és proposat a Jeff Bridges, qui el rebutja.[5] Sean Penn és finalment contractat.

Rodatge[modifica]

El rodatge principalment es desenvolupa a San Francisco a Califòrnia, perquè rodar en estudi a Los Angeles era massa costós.[7]

Les escenes del solar Van Orton van ser rodades en un solar a Woodside, igualment a Califòrnia.[7]

Llocs de rodatge[8]

Recepció[modifica]

Als Estats Units, el film recapta més de 14 milions de dòlars des del seu primer cap de setmana.[9] Totalitzarà finalment 48.323.648 dòlars als EUA i 137.023.648 dòlars al món, per un pressupost d'aproximadament 50 milions.[9]

Les critiques seran prou positives, amb un 70 % d'opinions favorables a Rotten Tomatoes[10] i 61/100 a Metacritic.[11]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Game» (en català). esadir.cat.
  2. «The Game». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 (anglès) Swallow 2003, p. 91.
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) Swallow 2003, p. 92.
  5. 5,0 5,1 (anglès) Swallow 2003, p. 93.
  6. (anglès) Anecdotes - Internet Movie Database/ The Game] a Internet Movie Database (anglès)
  7. 7,0 7,1 (anglès) Swallow 2003, p. 94.
  8. Llocs de rodatge - Internet Movie Database
  9. 9,0 9,1 (anglès) Box-office - Box Office Mojo
  10. (anglès) Crítiques - Rotten Tomatoes
  11. (anglès) Notes - Metacritic
  12. (anglès) Premis - Internet Movie Database/ The Game] a Internet Movie Database (anglès)