The Girl from Missouri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Girl from Missouri

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJack Conway
Protagonistes
Director artísticCedric Gibons, A. Arnold Gillespie i Edwin B. Willis
ProduccióJack Conway i Bernard H. Hyman
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióAnita Loos i John Emerson
MúsicaWilliam Axt
FotografiaRay June i (no surt als crèdits) Harold Rosson
MuntatgeTom Held
VestuariAdrian Adolph Greenberg
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia de costums
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0025173 Filmaffinity: 798129 Allocine: 59175 Rottentomatoes: m/the_girl_from_missouri Letterboxd: the-girl-from-missouri Allmovie: v19815 TCM: 1887 TV.com: movies/the-girl-from-missouri AFI: 7198 TMDB.org: 121003 Modifica el valor a Wikidata

The Girl from Missouri és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jack Conway, estrenada el 1934.

Argument[modifica]

Eadie fuig amb la seva amiga Kitty del domicili familiar (la seva mare i el seu sogre tenen un desgraciat cafè-ball) per provar sort a Nova York, on aconsegueix un paper de "corista". Ambiciona casar-se amb un home ric i aviat coneix Frank Cousins que intenta suïcidar-se...

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

En ocasió d'una difusió televisada de la pel·lícula el 1987, Patrick Brion escrivia a Télérama: "Mentre que algunes de les pel·lícules de Jean Harlow contribueixen o bé a donar-li un paper de composició, o bé a reforçar la parella prestigiosa que forma amb Clark Gable,[1] «The Girl from Missouri» és completament centrat en ella. És ella - i ella sola – l'estrella d'aquesta brillant i deliciosament amoral crònica de costums que descriu els esforços de la jove i rossa Eadie per seduir - i casar-se – amb un d'aquests multimilionaris que turmenten els somnis dels «buscadors d'or» de la seva espècie. Al voltant d'ella, una magnífica galeria d'homes, més o menys joves però tots afortunats. Servida per un destacable guió d'Anita Loos i John Emerson, Jean Harlow té aquí un dels seus grans papers i caldria haver-la vist de sobte en roba interior i cridant Lionel Barrymore «Daddy» o arborant una fascinant samarreta blanca que curiosament no va espantar els censors de l'època. Apassionant reflex d'una Amèrica que intenta oblidar la crisi econòmica que l'acaba de sacsejar, aquesta pel·lícula permet gaudir de Jean Harlow en tota la seva esplendor. És una raó per no perdre-se-la".

Referències[modifica]