The Girl from Missouri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngThe Girl from Missouri
Fitxa tècnica
Direcció Jack Conway
Protagonistes
Direcció artística Cedric Gibons, A. Arnold Gillespie i Edwin B. Willis
Producció Jack Conway i Bernard H. Hyman
Disseny de producció Cedric Gibbons
Guió Anita Loos i John Emerson
Música William Axt
Fotografia Ray June i (no surt als crèdits) Harold Rosson
Muntatge Tom Held
Vestuari Adrian
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1935
Durada 75 min.
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere Comèdia de costums
Més informació
IMDB Fitxa 6.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Girl from Missouri és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jack Conway, estrenada el 1934.

Argument[modifica | modifica el codi]

Eadie fuig amb la seva amiga Kitty del domicili familiar (la seva mare i el seu sogre tenen un desgraciat cafè-ball) per provar sort a Nova York, on aconsegueix un paper de "corista". Ambiciona casar-se amb un home ric i aviat coneix Frank Cousins que intenta suïcidar-se...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

En ocasió d'una difusió televisada de la pel·lícula el 1987, Patrick Brion escrivia a Télérama :"Mentre que algunes de les pel·lícules de Jean Harlow contribueixen o bé a donar-li un paper de composició, o bé a reforçar la parella prestigiosa que forma amb Clark Gable,[1] « The Girl from Missouri » és completament centrat en ella. És ella - i ella sola – l’estrella d’aquesta brillant i deliciosament amoral crònica de costums que descriu els esforços de la jove i rossa Eadie per seduir - i casar-se – amb un d'aquests multimilionaris que turmenten els somnis dels «buscadors d'or» de la seva espècie. Al voltant d'ella, una magnífica galeria d'homes, més o menys joves però tots afortunats. Servida per un destacable guió d'Anita Loos i John Emerson, Jean Harlow té aquí un dels seus grans papers i caldria haver-la vist de sobte en roba interior i cridant Lionel Barrymore «Daddy» o arborant una fascinant samarreta blanca que curiosament no va espantar els censors de l'època. Apassionant reflex d'una Amèrica que intenta oblidar la crisi econòmica que l'acaba de sacsejar, aquesta pel·lícula permet gaudir de Jean Harlow en tota la seva esplendor. És una raó per no perdre-se-la".

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema