La gran evasió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Great Escape)
Infotaula de pel·lículaLa gran evasió
The Great Escape Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Sturges Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Sturges Modifica el valor a Wikidata
GuióJames Clavell, W. R. Burnett i Walter Newman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniel L. Fapp Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFerris Webster Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMirisch Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada165 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeStaatsbahnhof Großhesselohe Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.800.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació11.972.799 $ (mundial)
11.744.471 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Great Escape Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, drama, cinema de presons i pel·lícula basada en un llibre Modifica el valor a Wikidata
Temafugida, aviació i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0057115 Filmaffinity: 537233 Allocine: 38827 Rottentomatoes: m/the_great_escape Letterboxd: the-great-escape Mojo: greatescape Allmovie: v20652 TCM: 15860 Metacritic: movie/the-great-escape TV.com: movies/the-great-escape AFI: 23871 TMDB.org: 5925 Modifica el valor a Wikidata

La gran evasió[1] (títol original en anglès] The Great Escape) és una film èpic estatunidenc sobre la Segona Guerra Mundial, basat en la fugida d'un grup de presoners de guerra de la Commonwealth d'un camp de presoners militars, protagonitzat per Steve McQueen, James Garner i Richard Attenborough.

La pel·lícula està basada en el llibre de Paul Brickhill, de 1950, The Great Escape, una narració en primera persona de la fugida massiva realitzada al Stalag Luft III situat a Sagan (avui Żagań a Polònia), a la província de la Baixa Silèsia, a l'Alemanya nazi. Els personatges es basen en persones reals, tot i que a vegades es componen de diverses persones en una. No obstant, molts dels detalls de la fugida real es van canviar a la pel·lícula, i el paper dels nord-americans tant en el planejament com en la fugida es va inventar. The Great Escape va ser produït per la companyia The Mirisch Company, publicada per United Artists, i produïda i dirigida per John Sturges. El guió va ser obra de James Clavell i W. R. Burnett i la banda sonora del compositor Elmer Bernstein.

La pel·lícula es va estrenar mundialment a l'Odeon Leicester Square del West End de Londres el 20 de juny de 1963.[2]

Context històric[modifica]

El 1944, durant la Segona Guerra Mundial, sis-cents oficials anglesos i americans presoners van treballar durant un any per planificar i executar l'evasió d'un camp de presoners nazi. Fou la major evasió de la història militar. La pel·lícula relata aquella història real amb un repartiment de luxe. Entre els protagonistes hi apareixen els instigadors de la gran evasió: el cervell organitzador britànic, l'expert en túnels, l'especialista en falsificacions de documents, l'encarregat dels aprovisionaments i el de les bones idees.

Argument[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, un oficial, presoner en un camp de concentració nazi, pretén organitzar una gran evasió en què es veuran implicats dos-cents cinquanta presos. Per dur a terme el seu pla comencen l'excavació d'un túnel. Però quan aquest ja està acabat els alemanys el descobreixen.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La gran evasió». esadir.cat.
  2. «The Great Escape, premiere». The Times [Londres], 20-06-1963, p. 2.
  3. «   The great escape  ». The New York Times.