The Immigrant (pel·lícula de 1917)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Charles Chaplin |
| Protagonistes | |
| Producció | Charles Chaplin |
| Guió | Charles Chaplin i Vincent P. Bryan |
| Música | Charles Chaplin |
| Fotografia | Roland Totheroh i William C. Foster |
| Muntatge | Charles Chaplin |
| Distribuïdor | Mutual Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1917 |
| Durada | 24 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut, comèdia romàntica i comèdia social |
| Tema | nàutica |
       | |
The Immigrant, és una pel·lícula muda dirigida, produïda i interpretada per Charles Chaplin. Fou estrenada el 18 de juny de 1917.[1] Va ser l'onzena pel·lícula[2] i una de les darreres que Chaplin va realitzar per a la Mutual abans de ser contractat per la First National. El 1998, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[3]
Argument[modifica]
La pel·lícula comença amb les desventures d'un pobre immigrant (Xarlot) que creua l'Atlàntic a bord d'un vapor, jugant a cartes, menjant o evitant el mareig dels altres passatgers. Durant el viatge es fa amic d'una noia que viatja als Estats Units amb la seva mare malalta. Un carterista que està perdent a les apostes roba a les dues dones. Xarlot, sentint pena per elles, tracta de posar secretament a la butxaca de la noia el que ha guanyat jugant a les cartes. Però és descobert per un oficial que creu erròniament que és un lladre. La noia aclareix el malentès. Arribats a destí se separen.
Més tard, famolenc i sense res, Xarlot troba una moneda davant d'un restaurant i se la posa a la butxaca sense adonar-se que li ha caigut per un forat que hi té. Entra al restaurant i demana un plat de mongetes. Allà es troba de nou amb la noia i descobreix que la mare ha mort. Xarlot demana un plat per a ella.
Mentre mengen observen com els cambrers apallissen una persona que li mancaven 10 cèntims per poder pagar el compte del que havia menjat. Intimidat, Xarlot es busca la moneda a la butxaca i s'adona que l'ha perduda.
Davant d'això Xarlot comença a pensar com podrà sortir de la situació quan descobreix que la seva moneda acaba de caure de la butxaca d'un dels cambrers. De manera dissimulada fa diversos intents de recuperar-la sense que l'altre se n'adoni fins que se’n surt. En el moment de pagar, però, el cambrer descobreix que la moneda és falsa. Quan Xarlot es prepara per enfrontar-se als cambrers, apareix un artista que els ofereix que tots dos posin per a ell. En el moment en què l'artista paga el seu compte, Xarlot aconsegueix quedar-se amb la propina que ha deixat i amb això paga el dinar de tots dos.
Més tard, sota la pluja, tots dos es troben davant de l'oficina de llicències matrimonials i Xarlot li proposa de casar-se. Ella es mostra reticent però ell la pren en braços i se l'emporta cap a dins de l'oficina.
Repartiment[modifica]
- Charles Chaplin (immigrant)
- Edna Purviance (immigrant)
- Eric Campbell (cap dels cambrers)
- Frank J Coleman (oficial del vaixell; propietari del restaurant)
- Janet Miller Sully (immigrant)
- Albert Austin (immigrant marejat)
- Henry Bergman (artista)
- Kitty Bradbury (la mare)
- Tom Harrington (oficial del registre de matrimonis)
- James T. Kelley (comensal)
- John Rand (comensal que no pot pagar)
- Tiny Sandford (trampós)
- William Gillespie (violinista)
- Tom Wilson (jugador al vaixell)
- Loyal Underwood (immigrant)
- Tom Forman[4]
Producció[modifica]
Inicialment, Chaplin va concebre la pel·lícula com una comèdia sobre la nit parisina de manera que les escenes inicials havien de succeir en un restaurant barat on anaven ell i Edna.[5] Chaplin però es va demanar a si mateix per les raons per les que Edna i Xarlot eren al restaurant i d'aquí va sorgir la idea que tots dos eren immigrants estrangers als Estats Units i aquelles escenes van passar a ser la segona part de la pel·lícula. La pel·lícula es va acabar de rodar a principis del juny de 1917.[6]
Un cop acabat el rodatge, Chaplin havia rodat més de 20.000 peus de pel·lícula que havien de ser reduïts a 2.000 per a la seva distribució.[7] Aleshores es va tancar durant quatre dies amb les seves nits sense interrupcions per editar-la. Va acabar tan exhaust que abans d'iniciar la seva darrera pel·lícula amb la Mutual, The Adventurer (1917), va marxar a San Francisco amb el seu germà una setmana a reposar.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Chaplin in “The Immigrant" on June 18». Motion Picture News News, 30-06-1917, pàg. 4071.
- ↑ «“The Immigrant” is the next Chaplin». Motion Picture News News, 16-06-1917, pàg. 3697.
- ↑ «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Motion Picture Magazine, Febrer 1917, pàg. 152.
- ↑ 5,0 5,1 Ackroyd, Peter. Charlie Chaplin: A Brief Life (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2014-10-28. ISBN 9780385537384.
- ↑ «“The Immigrant” next Chaplin comedy, is completed». Motion Picture News, 16-06-1917, pàg. 3767.
- ↑ «20,000 feet of film taken for Chaplin's latest». Motion Picture News15, 25, 23-06-1917, pàg. 3926.