The Keep (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Keep
Fitxa
DireccióMichael Mann Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHawk Koch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJohn Box Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Mann Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEdgar Froese Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Thomson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDov Hoenig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Keep (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, cinema bèl·lic, cinema de vampirs i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial, sobrenatural i Ocultisme nazi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRomania Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0085780 Filmaffinity: 176755 Allocine: 31120 Rottentomatoes: m/keep Mojo: keep Allmovie: v27032 Metacritic: movie/the-keep TV.com: movies/the-keep Modifica el valor a Wikidata

The Keep és una pel·lícula de terror del 1983 escrita i dirigida per Michael Mann i protagonitzada per Scott Glenn, Gabriel Byrne, Jürgen Prochnow, Alberta Watson i Ian McKellen. Va ser llançat per Paramount Pictures. La història es basa en la novel·la homònima de F. Paul Wilson, publicada originalment el 1981.[1]

The Keep és una pel·lícula curiosa que restà orfe inclús de suport del seu propi director i a la que no li mancà gaire per navegar entre la etiqueta de títol maleït i la etiqueta de títol de culte.

La primera dada que s'ha de tenir en conte a l'hora de pensar en ella és que tal com arribà al mercat del vídeo, en la que la va conèixer la majoria dels espectadors al nostre país, compta amb una durada de 91 minuts que no li fa honor als 210 minuts que comptava en el muntatge original. Es una dada a tenir en conte ara que esta de rabiosa actualitat debatre sobre metratges retallats i en un moment en què les grans companyies aconsegueixen un ingrés suplementari comercialitzant les copies dels seus productes per a consum privat edicions esteses i versions de directors. Els inacabables debats i polèmiques que en aquest sentit han envoltat l'estrena de títols com Suicide Squad, Batman, Superman, Justice League, o encara el més recent Veneno, amb aquests 40 minuts que segons el mateix protagonista de la pel·lícula li manquen, i ens porten en pensar el molt que s'hauria de dir, valorar i potser reconduir en l'anàlisi de The Keep sobre aquests 210 minuts de metratge que originalment constituïen aquest llargmetratge.

El seu guió es basa en una novel·la de Francis Paul Wilson, autor interessat en la ciència-ficció, els comics i les pel·lícules de terror, qüestions totes elles que en un moment o altre suren, tant en la versió literària com en la versió cinematogràfica d'aquesta faula. Wilson inclús arribà a veure King Kong més de deu vegades en una sola setmana, el que aporta una altra dada interessant vers les seves inclinacions personals en el referent a l'oci audio-visual i mescla de gèneres, principalment el terror i les aventures exòtiques, que d'alguna manera es filtra també en la seva pintoresca forma d'apropar-se a la Segona Guerra Mundial per abordar una trama que té alguns aspectes capaços de registrar per altra banda certa influència dels relats de H. P. Lovacraft.

Encasellat en la ciència-ficció durant els anys setanta Wilson passà amb The Keep a la dècada dels vuitanta pujant al tren del terror. Ha compaginat la seva carrera d'escriptor amb la de metge, que encara desenvolupa perquè segons afirma li serveix per estar en contacte amb la gent, fet que l'ajuda a l'hora de concebre el seu treball literari. Va guanyar el "Premi Prometheus" en dues ocasions i també l'han guardonat en dues edicions del "Premi Bram Stoker", l'última per reconèixer la seva feina en el camp del terror. La seva sèrie de novel·les més conegudes és Repairman Jack que ha venut més de sis milions d'exemplars i el drets del qual han estat adquirits per la productora "Beacon Films" amb "Disney" i "Buena Vista" coma distribuidores.

L'altra cervell creatiu implicat en aquest llargmetratge és Michael Mann, reputat director aplaudit per la crítica en molts dels seus treballs que a més renovà al llenguatge de les sèries televisives introduint elements de llenguatge cinematogràfic i després de facturar pel·lícules de tanta substància com The Last of the Mohicans (1992), Heat (1995), The Insider (1999), o Collateral (2004), ha iniciat la seva pròpia croada pionera de promoció i aplicació de les noves tecnologies en la filmació de les seves pel·lícules més recents.

The Keep fou el seu segon llargmetratge després de la molt recomanable i totalment rescatable Thief (1981) i abans que rodés Hunter (1986), la primera adaptació al cinema de les peripècies de l'assassí en sèrie Hannibal Lecter creat per Thomas Harris i popularitzat posteriorment a The Silence of the Lambs per Anthony Hopkins. Aquest dos films, i més especialment el segon, si permeten anticipar algunes de les característiques del seu estil posterior com a director, que li han atorgat en molts cercles inclús els galons dactor. Hi ha qui opina que aquest no és el cas de The Keep, inclús el mateix Mann ha repudiat en certa manera aquest treball que considera poc representatiu de les seves inquietuds com a director. El que ocorre, és que aquestes inquietuds formen part d'ell mateix i inevitablement suren a la llum inclús en films aparentment tan aliena i comercialitzada d'una forma molt llunyana a la que ell mateix va concebre.

Per començar cal destacar que el guió és seu. Res a dir, per tant, a que el seu paper com a narrador sia ple, més enllà de les alteracions produïdes en el muntatge comercial pels desafortunats retalls de metratge. L'argument de novel·la i pel·lícula narra la historia d'un grup de soldats alemanys que en plena Segona Guerra Mundial va a parar a una fortalesa de les muntanyes romaneses que sembla abandonada i en la que aviat descobreixen que aguaita una antiga amenaça sortida d'altres eres més primitives.

Sobre el paper és la trama perfecta per ser portada al cinema en clau d'entreteniment, però el primer problema sorgeix del fet que Mann se li queda petita per les seves aspiracions creixents com a director. Aquestes només restaven connectades realment amb aquesta història per la possibilitat de convertir-la en una espècie de faula fantàstica que recuperés claus del cinema expressionista alemany, el que la situaria visualment en el registre de títols clàssics de l'etapa muda com Dr. Mabuse, der Spieler de Robert Wiene o Nosferatu de F. W. Murnau, malgrat que per sobre de tot elles la pel·lícula aspirava a ser una actualització de la llegenda de The Golem, la novel·la de Gustav Meyrink que va portar al cinema Paul Wegener, com actor i director, el 1915 i 1920.

Res a dir per aquesta inclinació del director que a més es troba plasmada en algunes de les seqüències del film, especialment en l'encontre amb el monstre o a la entitat que va massacrant als protagonistes. Malgrat això, en algun moment la pel·lícula pateix el xoc de la narrativa més lleugera i d'història pulp de la novel·la original i aquestes aspiracions més cinèfiles del seu director, mostren algunes irregularitats que per altra banda, i no és casualitat, que dos anys més tard es manifestarien en un altra títol que suscità opinions enfrontades en el moment de la seva estrena, Legend el comte de fades de Ridley Scott protagonitzat per Tom Cruise.

Igualment ambiciosa en els eu desplegament estètic i de recuperació de claus del cinema d'altres eres que xocà amb les expectatives del públic de la seva època. La pel·lícula que podria completar la trilogia d'aquest tipus de proposta que intentaren recuperar el comte de fades com a matèria primera cinematogràfica, que escapà molt millor de l'intent i és la millor de totes tres, és The Company of Wolves, una actualització amb claus sexuals habitualment suprimides del comte de Red Riding Hood, dirigida per Neil Jordan el 1984.

Durant el rodatge, Mann s'entrebancà amb diversos problemes, el més petit dels quals no fou la supressió de l'escena final de l'enfrontament amb el monstre que tingué d'esser suprimida quan el pressupost previst s'havia sobrepassat amb escreix.

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de desembre de 2020. Text de M.J.P. (ISSN: 2172-0517)
  1. In Defense of Michael Mann’s THE KEEP", Coming Soon, Oct. 19, 201