The Last Unicorn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Last Unicorn
Fitxa tècnica
Direcció Jules Bass
Arthur Rankin Jr.
Protagonistes Alan Arkin
Mia Farrow
Producció Jules Bass
Arthur Rankin Jr.
Disseny de producció Arthur Rankin Jr.
Guió Peter S. Beagle
(novel·la i guió)
Música Jimmy Webb
Muntatge Tomoko Kida
Productora Rankin/Bass Productions, ITC Entertainment i Topcraft
Dades i xifres
País Estats Units
Regne Unit
Japó
Alemanya Occidental
Data d'estrena 1982
Durada 89 min.
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Basat en The Last Unicorn
Gènere animació, fantasia
Més informació
IMDB Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Last Unicorn és una pel·lícula de fantasia de 1982 produïda per Rankin/Bass per ITC Entertainment i animada per Topcraft. Peter S. Beagle va escriure'n el guió, basant-se en la seva pròpia novel·la homònima.

Argument[modifica | modifica el codi]

Cansada d'estar sola a l'enorme bosc, la unicorn Amalthea comença a preguntar-se si és l'última de la seva espècie i surt pel món a buscar els seus semblants. En el seu viatge s'uneix al mag Schmendick i a Molly Grue que l'ajudaran a buscar el Toro Vermell, una criatura mística que caça i empresona unicorns. Per passar desapercebuda entre els homes i salvar-la del Toro,Schmendrik transforma Amalthea en una atractiva jove. Els tres s'encaminen al tenebrós país del rei Haggard, l'home que controla el Toro Vermell...[1]

Repartiment (veus)[modifica | modifica el codi]

Critica[modifica | modifica el codi]

Janet Maslin al New York Times defineix el treball com una "pel·lícula inusual per als nens", on « ningú, de l'edat que sigui, romandrà immune als sentiments causats pels moments finals de la pel·lícula, que en realitat són inesperadament commovedors i memorables ».[2] El mateix Beagle va definir a la pel·lícula com "magnífica", comparant-la a la pel·lícula d'animació de 1978 sobre El senyor dels anells, de la qual va escriure el guió.[3] A Rotten Tomatoes la pel·lícula es manté en un llindar de qualificació negativa del 50% [4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Last Unicorn». The New York Times.
  2. (anglès) Janet Maslin. 'Últim unicorn', una faula animada . New York Times, 1982.12.19
  3. (anglès) Christopher Hennessey-DeRose. Entrevista: Peter S. Beagle continua la saga de L'últim unicorn . Science Fiction Weekly,
  4. (anglès) [http :. //www.rottentomatoes .com / m / last_unicorn / L'últim unicorn (1982)] . Rotten Tomatoes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]