The Longest Day

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Longest Day
Eldiamesllarg.png
Fitxa
Direcció Ken Annakin
Andrew Marton
Bernhard Wicki
Gerd Oswald
Protagonistes
Ajudant de direcció Jean Vautrin
Producció Darryl F. Zanuck
Dissenyador de producció Ted Haworth
Guió Romain Gary
James Jones
David Pursall
Cornelius Ryan
Jack Seddon
Música Maurice Jarre
Fotografia Jean Bourgoin i Walter Wottitz
Muntatge Samuel E. Beetley
Productora 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1962
Durada 178 min.
Idioma original Anglès
Rodatge Studios de Boulogne Tradueix i Ecquevilly
Color en blanc i negre
Recaptació 50.000.000 $
Descripció
Basat en The Longest Day Tradueix
Gènere Drama bèl·lic
Històric
Acció
Tema Segona Guerra Mundial i Operació Overlord
Lloc de la narració París
Època d'ambientació 1944
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056197 Filmaffinity: 806730 Allocine: 33427 Rottentomatoes: m/longest_day Mojo: longestday Allmovie: v29958 TCM: 81774 Metacritic: movie/the-longest-day
Modifica les dades a Wikidata

The Longest Day és un pel·lícula estatunidenca dirigida per Ken Annakin, Andrew Marton, Gerd Oswald i Bernhard Wicki.

Argument[modifica]

Defenses alemanyes conservades a la platja de Ouistreham a Normandia (França).

La pel·lícula narra diferents històries que van succeir entre el 5 de juny de 1944 i el 6 de juny d'aquell any, al voltant del desembarcament de Normandia. La pel·lícula va ser adaptada per Romain Gary, James Jones, David Pursall, Cornelius Ryan i Jack Seddon a partir del llibre que Cornelius Ryan havia escrit.

La gran majoria de militars i consultors de la pel·lícula van viure el dia D a la seva pròpia pell, i es mostren els seus personatges a la pel·lícula. Els productors es van entrevistar amb gent de totes dues bandes, entre ells Günther Blumentritt (ex general alemany), James M. Gavin (general americà) i Philippe Kieffer qui va dirigir l'assalt a Ouistreham, Max Pemsel (un general alemnay), Werner Pluskat (major de l'exèrcit alemany que va ser el primer a veure les tropes d'invasió marítimes) i Josef "Pips" Prille (Pilot de la Luftwaffe).

Una altra de les característiques de la pel·lícula, és que a la versió original tots parlen el seu idioma, situació que va ser eliminada en la versió doblada al castellà. Els estereotips nazis va ser eliminats de manera que es va intentar enfocar el conflicte des d'una perspectiva més humana. Paraules com Sieg Heil no surten a la pel·lícula tot i estar escrites per exemple en un bunker a Ouistreham.

Una altra història certa és la d'un paracaigudista de St.Mere Eglise que va quedar penjat vuit hores a la torre del campanar, per poder escapar d'una mort segura. A aquesta bonica població nord-francesa hi ha un ninot paracaigudista permanentment penjat.

Repartiment[modifica]

Americans[modifica]

Actor Paper
Eddie Albert Coronel Thompson, 29a Divisió d'Infanteria
Paul Anka U.S. Ranger
Richard Beymer Private Arthur 'Dutch' Schultz, 82a Divisió Aerotransportada
Red Buttons Private John Steele, 82a Divisió Aerotransportada
Ray Danton Capità Frank
Fred Dur Major U.S. Ranger
Fabian Forte U.S. Ranger
Mel Ferrer Major General Robert Haines
Henry Fonda Brigadier General Theodore Roosevelt Jr.,
2n al Comandament de la 4a Divisió d'Infanteria
Steve Forrest Capità Harding, 82a Divisió Aerotransportada
Henry Grace General Dwight D. Eisenhower, Comandant Suprem Aliat
Peter Helm GI
Jeffrey Hunter Sergent (després Lt.) John H. Fuller
Alexander Knox Tinent General Walter Bedell Smith, Cap d'Estat Major del SHAEF
Dewey Martin Private
Roddy McDowall Private Morris, 4a Divisió d'Infanteria
John Meillon Almirall Alan G. Kirk, Comandant Suprem Naval Americà
Sal Mineo Private Martini
Robert Mitchum Brigadier General Norman Cota, Asst. Comandant de la 29a Divisió d'Infanteria
Edmond O'Brien Major General Raymond O. Barton, Comandant de la 4a Divisió d'Infanteria
Ron Randell Joe Williams
Robert Ryan Brigadier General James M. Gavin, Asst. Comandant de la 82a Divisió Aerotransportada
Tommy Sands U.S. Ranger
George Segal U.S. Ranger
Rod Steiger Comandant de destructor
Nicholas Stuart Tinent General Omar N. Bradley, Comandant del Primer Exèrcit Americà
Tom Tryon Tinent Wilson, 82a Divisió Aerotransportada
Robert Wagner U.S. Ranger
John Wayne Tinent Coronel Benjamin Vandervoort,
Comandant 2n Batalló, 505è Regiment d'Infanteria Paracaigudista
Stuart Whitman Tinent Sheen, 82a Divisió Aerotransportada

Britànics[modifica]

Actor Paper
Patrick Barr Capità de Grup J.M. Stagg
Richard Burton Oficial de Vol David Campbell
Bryan Coleman Ronald Callen
Sean Connery Private Flanagan
Leslie de Laspee Private Bill Millin, Commando N. 4 (Gaiter a la platja)
Frank Finlay Private Coke, 2n Oxford & Bucks L.I.
Leo Genn Brigadier Edwin P. Parker Jr.
Harold Goodwin Private, 2n Oxford & Bucks L.I.
John Gregson Capellà militar britànic 6a Divisió Aerotransportada
Donald Houston Pilot de la RAF a la base
Simon Lack Mariscal en Cap de l'Aire Trafford Leigh-Mallory, Comandant de les Forces Aèries Aliades
Peter Lawford Brigadier Lord Lovat, Comandant 1a Brigada de Servei Especial
Howard Marion-Crawford Dr. Vaughan, 2n Oxford & Bucks L.I.
Michael Medwin Private Watney, 3a Divisió d'Infanteria
Kenneth More Capt. Colin Maud Comandant de Platja de la Royal Navy
Louis Mounier Mariscal de l'Aire Arthur William Tedder, Adjunt al Comandant Suprem Aliat
Leslie Phillips oficial de la Royal Air Force
Trevor Reid General Bernard Montgomery, Comandant de les Forces Terrestres Aliades
John Robinson Almirall Bertram Ramsay, Comandant de les Forces Navals Aliades
Norman Rossington Private Clough
Richard Todd Major John Howard, CO 2n Oxford & Bucks L.I.
Richard Wattis oficial paracaigudista, 6a Divisió Aerotransportada

Francesos[modifica]

Actor Paper
Arletty Madame Barrault
Jean-Louis Barrault Pare Louis Roulland
André Bourvil Batlle de Colleville
Pauline Carton Muller
Irina Demick Janine Boitard (Resistència Francesa)
Fernand Ledoux Louis
Christian Marquand Capità de Fragata Philippe Kieffer
Comandant dels comando de la Marina Francesa
Madeleine Renaud Mare Superiora
Georges Rivière Sergent Guy de Montlaur
Jean Servais Contraalmirall Janjard
Georges Wilson Alexandre Renaud

Alemanys[modifica]

Actor Paper
Hans Christian Blech Major Werner Pluskat, 352a Divisió d'Infanteria
Wolfgang Büttner Generalleutnant Dr. Hans Speidel, cap d'estat major, Grup d'Exèrcits B
Gert Fröbe Unteroffizier "Kaffeekanne" (pot de cafè)
Paul Hartmann Generalfeldmarschall Gerd von Rundstedt, Comandant OB West
Werner Hinz Generalfeldmarschall Erwin Rommel, Comandant Grup d'Exèrcits B
Karl John Generalleutnant Wolfgang Häger
Curd Jürgens General der Infanterie Günther Blumentritt, cap d'estat major, OB West
Til Kiwe Hauptmann Helmuth Lang, ajudant de Rommel
Wolfgang Lukschy Generaloberst Alfred Jodl, cap d'estat major, OKW
Kurt Meisel Ernst Düring
Richard Münch General der Artillerie Erich Marcks, Comandant LXXXIV Cos d'Exèrcit
Hartmut Reck Bernhard Bergsdorf
Heinz Reincke Oberst Josef Priller, Comandant JG 26
Ernst Schröder Generaloberst Hans von Salmuth, Comandant del 15è Exèrcit
Heinz Spitzner Helmuth Meyer
Wolfgang Preiss Generalmajor Max Pemsel cap d'intel·ligència, 7è Exèrcit
Peter van Eyck Oberstleutnant Ocker, cap d'operacions de la Luftwaffe, OB West
Vicco "Loriot" von Bülow Ajudant del Cap de la Luftwaffe.

Anecdotari[modifica]

  • El sergent "Kaffeekanne" rebia aquest sobrenom de l'alemany "Tassa de cafè" la qual sempre portava a sobre.
  • Bill Millin, el músic que toca la gaita acompanyant les forces escoceses de Lord Lovat a Normandia, va ser realment el gaiter del grup durant el dia D. Lord Lovat va ignorar l'ordre d'alta instància en contra els gaiters i s'endugué a Millin a Normandia on va escapar del foc alemany, ja que els altres es pensaven que estava sonat.
  • Richard Todd, l'actor que pren el personatge del líder del grup de la British Airbone i que ha d'agafar intacte el pont Pegasus i mantenir-lo fins a ser relevat, era un dels soldats dels EUA que va prendre part a la batalla.
  • Curd Jürgens, l'actor que pren el paper del General Blumentritt va ser empresonat per les forces del Tercer Reich durant la seva joventut.
  • La pel·lícula compta a un James Bond, Sean Connery que encarna el soldat Flannagan, i a dos enemics de l'agent 007: Curd Jürgens va interpretar l'industrial llunàtic Stromberg a L'espia que em va estimar mentre que Gert Fröbe va interpretar a Auric Goldfinger a "Goldfinger".
  • L'ex-president dels EUA Dwight D. Eisenhower, qui era el comandant en cap de les forces aliades durant l'atac va ser proposat com a actor per a fer la pel·lícula en el seu propi paper. L'equip de maquillatge, però va decidir que no era pertinent, ja que era impossible que aparentés l'edat que tenia el 6 de juny de 1944.
  • Com hi havia una colónica de nudistes a Corsican plage, molt a prop de la zona de rodatge, es va haver de demanar als nudistes que s'allunyessin de la zona de filmació.

Lletra de la cançó de la pel·lícula[modifica]

The Longest Day escrita per Paul Anka:

Many men came here as soldiers
Many men will pass the way
Many men will count the hours
As they live the longest day
Many men are tired and weary
Many men are here to stay
Many men won't see the sunset
When it ends the longest day
The longest day the longest day
This will be the longest day
Filled with hopes and filled with fears
Filled with blood and sweat and tears
Many men the mighty thousands
Many men to victory
Marching on right into battle
In the longest day in history

La cançó és la marxa autoritzada de Le Régiment de la Chaudière, the Canadian Parachute Centre (Centre de paracaigudistes canadencs) i pel former Canadian Airborne Regiment of the Canadian Forces (Veterans de guerra).

Premis[modifica]

Guanyats[modifica]

Nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Longest Day Modifica l'enllaç a Wikidata