The Man Who Knew Too Much (pel·lícula de 1934)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Man Who Knew Too Much
L'home que sabia massa (1934).jpg
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
Leslie Banks
Edna Best
Peter Lorre
Nova Pilbeam
Frank Vosper
Director artísticAlfred Junge
ProduccióMichael Balcon
Dissenyador de produccióAlfred Junge Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Bennett
MúsicaArthur Benjamin
Dissenyador de soF. McNally
FotografiaCurt Courant
MuntatgeHugh Stewart
Efectes especialsAlbert Whitlock
ProductoraGaumont-British Picture Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont Film Company
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1934
Durada75 min
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneresuspens
Lloc de la narracióSuïssa i Londres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0025452 Filmaffinity: 490159 Allocine: 6812 Rottentomatoes: m/the_man_who_knew_too_much Allmovie: v31107 TCM: 82739 TV.com: movies/the-man-who-knew-too-much-enhanced-edition-1934 Modifica els identificadors a Wikidata

The Man Who Knew Too Much és una pel·lícula de suspens de 1934 dirigida per Alfred Hitchcock. Fou una de les pel·lícules més reeixides i críticament aclamades del període britànic de Hitchcock.

Hitchcock feia ell mateix un remake de la pel·lícula el 1956 amb el mateix títol i protagonitzada per James Stewart i Doris Day.

L'entorn[modifica]

Sofisticació i elegància. La placidesa de la classe mitjana d'Entreguerres i el relaxat àmbit físic que brinda un luxós alberg enclavat en les muntanyes suïsses...Tot un escenari idil·li per les vacances perfectes, llunys dels rumors de tragèdia col·lectiva que es respira en qualsevol lloc d'Europa, per que un despreocupat matrimoni anglès es dediqui a respirar aire pur i ampliar el seu arc de relacions socials entre les que presumeixen de la seva innata flegma britànica. Contra tot pronòstic, a esquenes d'aquests essers amants de l'orde, indolents i tranquils, es teixeix una complicada xarxa d'interessos en la qual l'assassinat ocupa un lloc clau.

Un estrany que no tarda en convertir-se en amic de llargues sobretaules i en elegant partenaire de la parella apareix mort en circumstancies gens clares. Atribolat pel descobriment del cadàver, el matrimoni anglès comença a pensar -¡per fi!- que hi ha quelcom que no funciona prou bé. Més encara, en els dies previs a la seva mort, el jove francès amant de les traduccions dels clàssics i de la bona vida havia tingut ocasió de compartir amb els seus nous amics el misteri que envoltava l'atmosfera mundana de l'alberg; un misteri que no és un altra que la trama internacional que ha de desembocar en l'assassinat d'un important polític vinculat amb les altes esferes. Així sorgeixen les primeres preguntes: Qui era el ben plantat i malaguanyat jove? els secrets del qual l'acompanyaren a la tomba?, qui o quins resten darrera el seu assassinat?, amb quantes possibilitats de sobreviure compta ara aquest innocent matrimoni després d'haver travat amistat coneixement de la conspiració?

Any 1934[modifica]

Transcorre aquesta any 1934 i mentre Europa assisteix impotent a l'ascens dels totalitarismes alemanys i italià al bell mig d'una crisi econòmica i social sense precedents els efectes de la qual es fan sentir sobre tot el continent, un jove director anglès anomenat Alfred Hitchcock està a punt de rodar la primera de les seves obres de maduresa. Enrere resten els anys d'un ràpid aprenentatge que es remunta als últims temps del cinema mut i un grapat de títols amb que l'obès i cínic director ha deixat ben clares les seves qualitats narratives i el seu gust per l'inquietant. En realitat, més que un director de <pel·lícules de por>, el jove Hitchcock és un autodidacta obsessionat amb respectar tan sols en aparença el clàssic esquema narratiu: plantejament, nuu i desenllaç, per introduir la seva peculiar visió de la naturalesa humana, subvertint les claus del quotidià, aquest espai indeterminat en el que un petit esdeveniment pot actuar com a detonant de l'extraordinari.

Fins aquest moment, simples anècdotes de les que se'n deriven comportaments més o menys extrems --No s'ha d'oblidar que Hitchcock fa cinema a Anglaterra, un dels països més conservadors i immobilistes de la vella Europa, on cada individu té perfilat el seu destí, les seves costums i fins i tot la seva activitat en funció del seu origen socioeconòmic --han servit de base als seus treballs anteriors; és el cas de Murder (1930) i Number Seventeen (1932), els quals protagonistes respectius s'apropen als abismes del crim i la desesperació com a conseqüència de l'homosexualitat (tot un agosarament en aquests anys) o del noble i instintiu fet de salvar la vida del policia que investiga les activitats d'una banda de lladres convertits en potencials assassins.

Malgrat tot, el creixement professional del director implica una major complexitat argumental que no és aliena, si mai acaba per anomenar les coses pel seu nom, a la convulsa situació política ni a una visió gens complaent dels impulsos i desitjos ocults que defineixen el comportament dels essers humans anomenats normals. En aquest sentit el matrimoni protagonista és el perfecte precursor d'altres personatges igualment anodins (no importa que es vegin a si mateixos com esser humans dotats de cert nivell de sostificació i elegància) als que la casualitat o la malicia dels petits esdeveniments converteix, molt al seu pesar, en aventurers i inclús en herois la qual vinculació a conceptes tan constructius i volguts per la censura com la del absolut és més que dubtosa. De no ser així, hom no es preguntaria si no són la malsana curiositat i la morbositat el que els impulsa a tant asèptics protagonistes a ficar-se en un embolic les quals proporcions els superen clarament, ensems que posen en risc les seves còmodes vides. No existeix per això la policia?, o és més gran l'atractiu del desconegut i el magnetisme de l'imprevisible i letal sicari interpretat pel malaltís Peter Lorre?

Preguntes resoltes[modifica]

Totes aquestes preguntes són resoltes de forma més o menys subliminal al llarg d'una trama que en cap moment descuida el virtuosisme tècnic visible en una impecable treball de fotografia, ni la composició de seqüències que embastades quasi per efecte de la casualitat (òbviament una casualitat tan sols aparent) porten a l'espectador per un camí que comença amb aires d'alta comèdia per culminar en la intriga i la por. Resta clar que Hitchcock, i aquí rau la seva primerenca mestria desenvolupada artesanalment amb el pas del temps, fa pel·lícules per a dos tipus de públic, el majoritari, que entén a la perfecció les claus més imprescindibles de l'intriga a través de recursos mítics com el McGuffin o el "who done it?" ("qui ho va fer?"), i aquest altre públic amb el que comparteix en silenci la seva escassa fe en la bondat de la condició humana.

Mercès a aquesta combinació d'elements a la que no és aliena la qualitat del treball actoral de Leslie Banks, Peter Lorre i l'ermosa Edna Best (una altra de les obsessions potser més inconfessables del director), The Man Who Knew Too Much no tarda en convertir-se en el primer gran èxit de Hitchcock a nivell internacional. Molt aviat li seguiran altres obres mestres del seu període anglès, The 39 Steps, en català Els trenta-nou graons, i una prolífica carrera a Hollywood que només abandonarà en el final dels seus dies per a retornar a Anglaterra, on roda la impactant i brutal Frenzy.

Quant a The Man Who Knew Too Much, es tracta sens dubte d'un dels films més apreciats pel director el qual ja assentat en la industria americana emprengué el seu propi remarke adaptant-lo al luxe dels grans pressupostos: fotografia en Technicolor i Vistavisión, etc...a les condicions dictades per la Guerra Freda i a la mentalitat d'un públic capaç de sentir-se identificat amb la també enganyosa ingenuïtat dels personatges interpretats per James Stewart i Doris Day, la qual per a més senyes embadalia l'audiència amb un tema musical tan ambigu com aquell Qué serà, será que anticipa sense pretendre la continuïtat del misteri.

Argument[modifica]

El matrimoni Bob i Jill Lawrence i la seva filla Betty estan de vacances a Suïssa i fan amistat amb un home francès, Louis Bernard, que rep un tret al cor mentre ballava amb Jill. Just abans de morir, Louis li demana a Bob que lliuri a les autoritats uns documents que té amagats a la seva habitació. Bob descobreix que Bernard era, en realitat, un espia britànic que anava al darrere d'una misteriosa organització que estava planejant assassinar un polític estranger a Londres. Un dia, Bob rep una trucada que l'adverteix que es retiri d'aquest assumpte o la seva filla en patirà les conseqüències.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  • "Revista de cinema ACCIÖN" del mes de novembre de 2010. (ISSN: 2172-0517)