The Moon Is Blue
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Otto Preminger |
| Protagonistes | |
| Producció | Otto Preminger |
| Dissenyador de producció | Edward G. Boyle |
| Guió | Frederick Hugh Herbert |
| Música | Herschel Burke Gilbert |
| Fotografia | Ernest Laszlo |
| Muntatge | Otto Ludwig |
| Productora | Otto Preminger Film |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1953 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
The Moon Is Blue és una pel·lícula estatunidenca d'humor romàntic produïda i dirigida per Otto Preminger, estrenada en 1953. Protagonitzada per William Holden, David Niven, i Maggie McNamara. Escrita per F. Hugh Herbert basada en la seva obra de 1951 del mateix títol, la pel·lícula és sobre una dona jove que coneix un arquitecte a la coberta d'observació del Empire State Building i de cop la seva vida fa un tomb.
Argument
[modifica]Comèdia de costums, la pel·lícula se centra en la virtuosa actriu Patty O'Neill, que coneix el ric arquitecte i playboy Donald Gresham en la part superior de l'Empore State Building i accepta la seva invitació per prendre una copa i sopar al seu apartament. Allà coneix els veïns de dalt de Donald, la seva expromesa i el seu pare, David Slater. Els dos homes estan decidits a hostatjar la jove, però aviat descobreixen que Party és més interessada en discussions sobre temes morals i sexuals del dia que perdi la seva virginitat. Després de resistir els seus atacs durant la nit, Patty marxa i torna a l'Empire State Building, on Donald la troba i li proposa matrimoni.
Producció
[modifica]Otto Preminger havia dirigit la producció el 1951 a Broadway amb Barbara Bel Geddes, Donald Cook, i Barry Nelson als papers primcipals. L'èxit de les 924 actuacions el va empenyer a firmar un contracte amb la United Artists per finançar i distribuir una adaptació al cinema sobre la qual tindria un control complet. Va ajornar els salaris del seu productor i director a canvi d'un 75% dels beneficis.[1]
Repartiment
[modifica]- William Holden: Donald Gresham
- David Niven: David Slater
- Maggie McNamara: Patty O'Neill
- Tom Tully: Michael O'Neill
- Dawn Addams: Cynthia Slater
- Fortunio Bonanova: Artista de televisió
- Gregory Ratoff: Taxista
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1954. Oscar a la millor actriu per Maggie McNamara
- 1954. Oscar al millor muntatge per Otto Ludwig
- 1954. Oscar a la millor cançó original per "The Moon Is Blue" (música: Herschel Burke Gilbert, cançó: Sylvia Fine)
- 1955. BAFTA a la millor pel·lícula
- 1955. BAFTA a la millor esperança per Maggie McNamara
Referències
[modifica]- ↑ Fujiwara, Chris. The World and Its Double: The Life and Work of Otto Preminger. Nova York: Macmillan Publishers, 2009, p. 140-142. ISBN 0-86547-995-X.