The Woman in White (musical)
| Tipus | obra dramaticomusical  |
|---|---|
| Compositor | Andrew Lloyd Webber |
| Lletra de | David Zippel |
| Llibretista | Charlotte Jones |
| Llengua | Anglès |
| Basada en | La novel·la The Woman in White (1859), de Wilkie Collins |
| País d'origen |  Regne Unit |
| Versió | |
| 2004 West End 2005 Broadway | |
| Personatges | |
| Personatges | Marian Halcombe (en)  , Count Fosco (en) , Anne Catherick (en) , Walter Hartright (en) , Laura Fairlie (en) , Sir Percival Glyde (en) , Mr Fairlie (en) i Corn Dolly Girl (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 15 de setembre del 2004 |
| Teatre | Palace Theatre |
| Ciutat | Londres |
  | |
The Woman in White és un musical d'Andrew Lloyd Webber i David Zippel, amb llibret de Charlotte Jones, basat en l novel·la La dama de blanc[1] de Wilkie Collins de 1860.[2] Es va representar a Londres durant dinou mesos, i a Broadway només durant tres. És un dels musicals de Lloyd Webber que ha gaudit de menys succés. El musical difereix del llibre en diversos aspectes.
Argument
[modifica]Mitjanit. Un professor de dibuix, Walter Hartright, que es dirigeix cap a Limmeridge House es troba amb una estranya dona tota vestida de blanc, que sembla que escapa d'algú i que vol compartir un terrible secret amb ell. L'endemà, Walter es troba amb les seves noves alumnes: Marian Halcombe i la seva mitja germana Laura Fairlie, l'hereva de Limmeridge House. Walter els parla de la trobada nocturna, i decideix resoldre el misteri. Més tard, es troba amb la dama de blanc, Anne Catherick, en un cementiri, i li revela el nom de qui la turmenta: Sir Percival Glyde.
Walter i Laura s'enamoren ràpidament. Marian, que també s'ha enamorat en secret de Walter, li informa del compromís de Laura amb Sir Percival Glyde, així com que la seva relació amb Laura ha d'acabar. Ell rep amargament la notícia i decideix anar-se'n cap a Londres. Marian es lamenta, perquè també n'està enamorada.
Abans que Walter se'n vagi, arriben, Sir Percival Glyde i el seu amic, el comte Fosco per a fixar la data del casament a Nadal. Quan Walter li pregunta sobre Anne Catherick, Glyde li diu que és boja. Li diu que la va intentar ajudar, i que ella creu que és el seu enemic. Laura dubta en casar-se amb Glyde, però Marian l'encoratja a honorar el desig del seu pare moribund.
Un cop Laura i Glyde estan casats, Marian també es muda cap a Blackwater House, la residència de Glyde. Laura es mostra enutjada cap a Marian, perquè s'ha hagut de casar amb un home que n'abusa, i que no vol res més que els seus diners per pagar els seus deutes. Davant d'això, Marian es decideix a alliberar Laura del seu matrimoni.
L'endemà, Glyde mostra un document a Laura perquè el signi, però sense dir-li res sobre el contingut. Laura sospita immediatament i rebutja signar res a cegues. Glyde es mostra furiós, però no la pot forçar a signar el document. Les sospites augmenten. Després que Laura i Marian vegin com Glyde envia una noia innocent (Anne Catherick) al manicomi, es convencen que tant Glyde com el seu amic italià són uns vilans.
Aquell vespre més tard, Marian surt per la cornisa per escoltar Sir Percival i el comte Fosco, i escolta llur pla per robar l'herència Limmeridge. També escolta una mica sobre els seus plans per a Anne Catherick, però a Fosco li sembla que és observat abans de dir res. Se'n va de la biblioteca per portar Marian al llit.
Poc després, Marian és despertada pel comte Fosco, i li diu que Laura caminava en somnis i ha caigut per la finestra. Marian queda molt afectada per la tràgica notícia. Vol revenjar la mort de la seva germana i castigar els que creu que en són els assassins. El comte Fosco se'n va cap a Londres, i dona a Marian la seva adreça en cas que necessiti res.
Marian se'n va cap a Londres a la recerca de Walter Hartright. El descobreix com un pintor pobre que viu en una vella casa. En un inici, ell es mostra enfadat, però després s'uneix a Marian en la recerca del Secret d'Anne Catherick i per revenjar la mort de Laura. Marian creu que la localització d'Anne està en un document que va veure com Fosco signava la nit que els va espiar.
Van cap a la casa de Fosco per veure el document. Allà, Fosco intenta seduir Marian, però ella li dona allargues. Marian troba el document. Fosco li ofereix una nova vida al continent, però Marian declina i se'n va.
Marian i Walter van cap a al manicomi per esbrinar el secret d'Anne Catherick; però quan hi arriben, descobreixen que Anne no hi és, sinó Laura. Laura els explica la conspiració: Sir Percival Glyde posa Laura al manicomi en lloc d'Anne, assassina Anne i l'enterra a la tomba de Laura. Desesperats, marxen cap a Limmeridge Hoseu per intentar esbrinar el Secret de senyor Fairlie, que segons sembla en sap més sobre l'Anne Catherick del que diu.
Mentrestant, Sir Percival Glyde ha convençut Fairlie perquè li doni l'herència de Limmeridge a ell, com que estava casat amb Laura. Fairlie signa el document i Glyde se'n va per agafar el tren.
Marian, Laura i Walter arriben a Limmeridge House just després de la sortida de Glyde hagi. Fairlie admet que no coneix el secret, però admet que Anne és realment germana de Laura, i que són bessones. Marian el posa al corrent de la conspiració, però tristament, Mr. Fairlie li diu que ja ha signat el document. Els tres corren cap a l'estació per aturar la fugida de Glyde.
Vestida encara amb la roba blanca d'Anne, Laura fa veure que és Anne i diu a Glyde que el turmentarà la resta de l'eternitat si no li diu la veritat sobre el secret. «Vaig ofegar el teu bastard!» exclama ell. Laura llegeix entre línies i descobreix el secret: Glyde havia violat Anne, i havia llançat el nen al Llac Blackwater. Intenta matar Laura per silenciar-la; però finalment mor atropellat per un tren.
Walter i Laura finalment es casen feliços, Walter va a viure a Limmeridge House, i Marian queda sola i amb el cor trencat.
Números musicals
[modifica]Una estació de tren prop de Limmeridge, Cumberland, Juny de 1870
Blackwater House, Hampshire
|
Londres - Pobres i Hartright
Limmeridge House
Una estació de tren prop de Limmeridge
|
La producció
[modifica]- West End
L'adaptació musical del llibre s'estrena al West End londinenc, amb música d'Andrew Lloyd Webber, lletres de David Zippel i llibret de Charlotte Jones, adaptat lliurement de la novel·la. Es va estrenar el 15 de setembre del 2004 al Palace Theatre. La direcció era de Trevor Nunn. L'escenografia va cridar l'atenció perquè feia servir projeccions en lloc d'una escenografia tradicional; escenografia que va dividir les opinions de crítica i públic.[3]
Durant el primer any a Londres, la producció va rebre diverses crítiques. Durava massa estona (els dos actes sumaven 2 hores i 20 minuts, que amb un descans d'un quart d'hora, feia que l'espectacle s'estengués fins a gairebé tres hores. Van haver-hi problemes amb l'escenografia: les projeccions eren vertiginoses, i la cinta sobre la qual es movien els actors no sempre va ser sincronitzada amb les projeccions.
També, a final de 2004 (quan només feia quatre mesos que rutllava l'espectacle), Michael Crawford va caure malalt, de resultes de l'excessiu suor que li provocava la disfressa que duia en el paper del grotesc comte Fosco. De desembre a febrer de 2005 va ser substituït pel suplent, fins que Michael Ball va agafar el paper. Ball va rebre grans lloances per la seva interpretació, ja que reinventà el personatge i la seva interpretació es va fer servir com a base per als seus substituts.
El juliol del 2005 es presentà la segona versió, amb un repartiment pràcticament nou. Ruthie Henshall era la nova Marian, i al setembre del 2005, Simon Callow passà a ser el comte Fosco. La producció va ser rebuda amb més entusiasme, tot i que les crítiques van romandre mixtes.
El 20 de gener del 2006 la productora Sonia Friedman i The Really Useful Theatre Company anunciaren que la darrera funció seria el 25 de febrer del 2006, després de 19 mesos i amb cinc-centes funcions realitzades.
- Broadway
La producció de Broadway va ser encara més escurçada que la segona versió de Londres. S'estrenà el 17 de novembre de 2005 al Marquis Theatre, i va rebre crítiques negatives. A més, va ser llavors quan a Maria Friedman se li diagnosticà un càncer de pit, tot i que va ser present a l'estrena.[4]
Per sorpresa, la producció de Broadway es clausurà fins i tot abans que la de Londres, tancant el 19 de febrer del 2006 després de 109 funcions i 20 vistes prèvies. Els productors citaren les absències de Friedman i les crítiques negatives com obstacles massa difícils de superar.[5]
Repartiment original de Londres
[modifica]| Personatge | Repartiment original de Londres | Segon repartiment de Londres | Repartiment original de Broadway |
|---|---|---|---|
| Marian Halcombe | Maria Friedman | Ruthie Henshall | Maria Friedman |
| Count Fosco | Michael Crawford | Simon Callow | Michael Ball |
| Anne Catherick | Angela Christian | Elinor Collett | Angela Christian |
| Walter Hartright | Martin Crewes | Damian Humbley | Adam Brazier |
| Laura Fairlie | Jill Paice | Alexandra Silber | Jill Paice |
| Sir Percival Glyde | Oliver Darley | Michael Cormick | Ron Bohmer |
| Mr Fairlie | Edward Petherbridge | Edward Petherbridge | Walter Charles |
Premis i nominacions
[modifica]Producció original de Londres
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Resultat | |
|---|---|---|---|---|
| 2005 | Laurence Olivier | Millor Musical | ||
| Millor Actriu de Musical | Maria Friedman | |||
| Millor Actuació en un Paper de Repartiment de Musical | Michael Crawford | |||
| Millor Escenografia | William Dudley | |||
| Millor So | ||||
| Whats on Stage | Millor Musical | |||
| Millor Actriu de Musical | Maria Friedman | |||
| Millor Actor de Musical | Martin Crewes | |||
| Millor Actriu de Repartiment de Musical | Angela Christian | |||
| Millor Actor de Repartiment de Musical | Michael Crawford | |||
| Millor Director | Trevor Nunn | |||
| Millor Escenografia | ||||
| Event Teatral de l'Any – Planet Hollywood | ||||
Producció original de Broadway
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Resultat | |
|---|---|---|---|---|
| 2006 | Premi Tony | Millor banda sonora | ||
| Premi Outer Critics Circle | Musical de Broadway Més Destacat | |||
| Actor Secundari en un Musical Més Destacat | Michael Ball | |||
| Vestuari Més Destacat | ||||
| Il·luminació Més Destacada | ||||
| Escenografia Més Destacada | ||||
| Premi Theatre World | Maria Friedman | |||
Referències
[modifica]- ↑ Collins, Wilkie; Comes Arderiu, Lluís (trad.). La dama de blanc: Traducció de Lluís Comes Arderiu (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Proa, 2018, p. 816. ISBN 978-84-7588-719-7.
- ↑ Collins, Wilkie. The Woman in White (en anglès). Nova York: Harper & Brothers, 1860.
- ↑ Gardner, Lyn «The Woman in White review – can this cast solve Lloyd Webber's musical mystery?» (en anglès). The Guardian, 05-12-2017.
- ↑ «'The Woman in White' to Close» (en anglès). The New York Times, 04-02-2006.
- ↑ playbill.com article, Into the Mist: Broadway's Woman in White Will Close Feb. 19, 03 Feb 2006
Enllaços externs
[modifica]- Homepage of the Really Useful Group, Andrew Lloyd Webber's production company
- Homepage of the Musical
- Internet Broadway Database listing
