Thea von Harbou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThea von Harbou

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Thea Gabriele von Harbou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Tauperlitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Berlín Oest (Zones d'ocupació aliada a Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaFriedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín), 6 H-10 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, escriptora de ciència-ficció, actriu de cinema, escriptora, guionista, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1940–) Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRudolf Klein-Rogge (1914–1920)
Fritz Lang (1922–1933) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAyi Tendulkar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHorst von Harbou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0902376 Allocine: 85753 Allmovie: p115588 TMDB.org: 157
Musicbrainz: f2f3bcf7-cc27-460e-9cb3-1edffba90a40 Discogs: 5436190 Find a Grave: 120286405 Modifica el valor a Wikidata

Thea von Harbou (Tauperlitz, 1888 - Berlín, 1954) va ser una escriptora i guionista de cinema alemanya de més de quaranta obres, especialitzada en el terreny de la ciència-ficció.

Entre els anys 1914 i 1920 va estar casada amb Rudolf Klein-Rogge, un actor de cinema alemany que acabaria realitzant papers destacats en films del director de cinema Fritz Lang i escrits per ella mateixa, com ara Spione, la saga del Doctor Mabuse, Die Nibelungen, o Metropolis. Posteriorment va casar-se amb Lang, amb el qual va col·laborar i va escriure molts dels guions de les seves pel·lícules, així com articles en revistes especialitzades.

És important destacar també la seva faceta d'activisme públic: al 1931 participa en una de les moltes manifestacions contra les reformes recents del Codi Penal alemany que criminalitzarien encara més l'avortament, generant una pandèmia d'un milió d'avortaments il·legals i milers de dones mortes cada any, i proclama en un comunicat "les dones no podem reconèixer moralment les lleis creades per homes, que no entenen la nostra agonia d'haver de carregar amb un fill que no podem alimentar, i que provoquen la nostra desigualtat constitucional en relació amb ells; al fer de la maternitat un baluard contra la participació de les dones en la vida política i econòmica."[1]

El 1932, von Harbou es va mostrar simpaties pel Partit Nazi. Lang, opositor al nazisme, va fugir a Amèrica Amèrica tres mesos despés[1] que Joseph Goebbels li proposés personalment ser el director de cinema per a la propaganda nazi. Von Harbau es va quedar a Alemanya i va prosperar sota el nou govern, no només com a guionista, sinó també com a directora dels drames Elisabeth und der Narr (1934) i Hannels Himmelfahrt (1934), tot i que la seva creativitat se'n va ressentir i ja mai més tornaria a tocar el gènere de la ciència-ficció.[1]

Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar a presó un breu període. Després de la seva posada en llibertat, va tornar a la indústria cinematogràfica, treballant en la sincronització de pel·lícules estrangeres. No obstant això, no va arribar al seu èxit anterior i la seva carrera va acabar a principis dels anys 50.

Novel·les i guions cinematogràfics[modifica]

  • Deutsche Roman-Zeitung
  • The Indian Tomb (1918).
  • Metropolis; novel·la (1926) i posterior guió per la seva adaptació al cinema (1927).
  • Die Frau im Mond (1929).
Fritz Lang i von Harbou a Berlín a la dècada del 1920.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 McCausland; Salgado, Elisa; Diego. Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (en castellà). 1a edició. Madrid: Errata Naturae, Setembre 2019, p. 61. ISBN 9788417800338. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thea von Harbou