Theraps intermedius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTheraps intermedius Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCichlidae
GènereTheraps
EspècieTheraps intermedius Modifica el valor a Wikidata
(Günther, 1862)[1][1][2]
Nomenclatura
Sinònims

Theraps intermedius és una espècie de peix pertanyent a la família dels cíclids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]

Descripció[modifica]

Fa 20 cm de llargària màxima.[6] Cap més alt que llarg. Perfil corbat. Aleta caudal subtruncada. Mandíbules similars en el seu extrem anterior i sense arribar a la vora inferior dels ulls, els quals són propers al clatell. Dents còniques, destacant per la seua grandària les frontals (en els adults, les del parell central són més grans que les altres). En vida presenta un cos lleugerament de color groc verdós i amb el ventre blanquinós. Presència d'una banda ampla i de color negre que s'estén des de l'opercle fins a poc més de la meitat del cos (just per sobre de la primera espina anal) per unir-se a una franja vertical, ampla i negrosa, que puja fins a la darrera i més gran espina de l'aleta dorsal (les escates d'aquestes bandes mostren una línia vertical de color negre). En l'etapa reproductiva presenta la taca de la base del peduncle caudal intensament fosca i envoltada de punts de color blau metàl·lic, en les aletes imparells (dorsal, anal i caudal) s'observen ocels o taques de vegades blavosos o blanquinosos, i a les galtes són evidents molts punts foscos.[7]

Reproducció[modifica]

Té lloc entre el març i el maig, però és molt probable que s'estengui fins a l'estació de les pluges encara que en menor proporció.[7] Construeix nius en diversos substrats (cavitats de troncs; sobre fons de sorra, grava o roques, etc.), els quals són generalment circulars però també poden ésser com una cova, plans o lleugerament còncaus.[7] Els ous són ovalats.[8]

Alimentació[modifica]

Consumeix un ampli espectre d'aliments d'origen vegetal i animal: fulles, fruits, llavors, mol·luscs, insectes, etc.[7]

Paràsits[modifica]

Els seus paràsits més freqüents són Posthodiplostomum, Rhabdochona, Crassicutis, Homalometron, Ascocotyle, Cotylurus, Uvulifer i Neoechinorhynchus.[9][10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (26 °C-30 °C),[11] el qual viu a l'Amèrica Central: és una espècie comuna, abundant i freqüent de les zones de vegetació aquàtica i riberenca[7] de les conques dels rius Usumacinta i Grijalva a Belize[12][13] i el vessant atlàntic de Mèxic (Chiapas i Tabasco)[14][15] i Guatemala.[16][17][18][2][19][20]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[19] una espècie sensible per la seua tendència a ocupar hàbitats amb escassa degradació ecològica,[7] el seu índex de vulnerabilitat és baix (14 de 100),[21] forma grups petits (entre 10 i 30 individus) a prop de grans formacions rocalloses[19] i les seues principals amenaces són les aigües residuals dels assentaments humans, la desforestació de les riberes de rius i rierols, el deteriorament del seu hàbitat en general, la introducció d'espècies exòtiques i la pesca artesanal sense cap mena de control.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Günther, A., 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534. [1]
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. Steindachner, F., 1864. Beiträge zur Kenntniss der Chromiden Mejico's und Central-Amerika's. Denkschriften der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften in Wien, Mathematisch-Naturwissenschaftliche Classe. Vol. 23: 57-74, Pls. 1-5.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. Kullander, S. O., 2003. Cichlidae (Cichlids). P. 605-654. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Cíclidos México Arxivat 2014-11-01 a Wayback Machine. (castellà)
  8. Egg Characteristics of Theraps intermedius - FishBase (anglès)
  9. Martínez, V. M. V., M. L. A. Macedo, T. Scholz, D. G. Solis i E. F. M. Franco, 2002. Atlas de los helmintos parásitos de cíclidos de México. Instituto Politécnico Nacional, Dirección de Publicaciones Tresguerras 27, 06040, Ciutat de Mèxic. Pàg. 47.
  10. Bunkley-Williams, L. i E. H. Williams Jr., 2002. Nematodes of freshwater fishes of the Neotropical region. (Book review). Caribb. J. Sci. 38(3-4):289-294. Pàg. 287.
  11. Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T. F. H. Publications, Inc., els Estats Units. Pàg. 156.
  12. Greenfield, D. W. i J. E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p. Pàg. 18.
  13. List of Freshwater Fishes reported from Belize - FishBase (anglès)
  14. Espinosa Pérez, H., M. T. Gaspar Dillanes i P. Fuentes Mata, 1993. Listados faunísticos de México. III. Los peces dulceacuícolas mexicanos. Univ. Nacional Autónoma de México. 1-98 + map.
  15. Miller, R. R., 2006. Freshwater fishes of México. Chicago (University of Chicago Press). xxvi + 1-490.
  16. List of Freshwater Fishes reported from Guatemala - FishBase (anglès)
  17. Nelson, J. S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units. Pàg. 152.
  18. Page, L. M., H. Espinosa-Pérez, L. D. Findley, C. R. Gilbert, R. N. Lea, N. E. Mandrak, R. L. Mayden i J. S. Nelson, 2013. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. Setena edició. American Fisheries Society, Special Publication 34. I + xii + 1-384.
  19. 19,0 19,1 19,2 FishBase (anglès)
  20. GBIF (anglès)
  21. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]