They Shoot Horses, Don't They?

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThey Shoot Horses, Don't They?
Fitxa
DireccióSydney Pollack
Protagonistes
Jane Fonda
Michael Sarrazin
Gig Young
ProduccióRobert Chartoff
Irwin Winkler
Dissenyador de produccióHarry Horner
GuióRobert E. Thompson
James Poe
inspirat en la novel·la de Horace McCoy
MúsicaJohnny Green
FotografiaPhilip H. Lathrop
MuntatgeFredric Steinkamp
VestuariDonfeld
ProductoraAmerican Broadcasting Company
DistribuïdorCinerama Releasing Corporation
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1969
Durada120 min
Idioma originalanglès
RodatgeSanta Monica
Coloren color
Descripció
Basat enThey Shoot Horses, Don't They? (en) Tradueix
GènereDrama
Lloc de la narracióCalifòrnia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0065088 Filmaffinity: 492709 Allocine: 672 Rottentomatoes: m/they_shoot_horses_dont_they Mojo: theyshoothorsesdontthey Allmovie: v49427 TCM: 22801 TV.com: movies/they-shoot-horses-dont-they
Modifica les dades a Wikidata

They Shoot Horses, Don’t They? és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sydney Pollack, estrenada el 1969. El film està inspirat en una novel·la de Horace McCoy.

Argument[modifica]

L’acció se situa al començament dels anys 1930, a Califòrnia. Al mig de la Gran Depressió, hi ha pressa per participar en una de les nombroses maratons de dansa organitzades per tot el país per guanyar els premis importants que estan en joc. Robert i Gloria són uns dels concursants.

Significat[modifica]

Més enllà de l’anècdota, aquesta pel·lícula convida a una lectura de la nostra pròpia societat, per oposició amb l'infern que viuen els participants d'aquesta marató - privats de son i de temps de reflexionar, i sotmesos a proves cruels (on morirà un d'ells) - i la bellesa del paisatge i del sol llevant vistos de manera fugissera a l'exterior.

Sydney Pollack va indicar haver lligat una gran importància al personatge del presentador, símbol de tot el que a Amèrica tenia de pitjor i de millor. Però es pot també veure-hi una reflexió sobre l'absurditat de la condició humana.

Comentaris[modifica]

Aquest text i aquesta pel·lícula atemporals, que no han perdut res de la seva força evocadora i provocadora, són al mateix temps un violent informe del somni americà i un al·legat emocionant del suïcidi assistit.

Tot el títol i el desenvolupament estan orientats cap a l'escena final del tret de gràcia reclamat per Gloria, esgotada i massa dèbil per a disparar-se un tret al cap. Dóna l’arma a Robert que, a l’interrogatori dels policies, respon simplement: "Disparen als cavalls, oi?".

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]