They Shoot Horses, Don't They?

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaThey Shoot Horses, Don't They?
Fitxa tècnica
Direcció Sydney Pollack
Protagonistes
Producció Robert Chartoff
Irwin Winkler
Disseny de producció Harry Horner
Guió Robert E. Thompson
James Poe
inspirat en la novel·la de Horace McCoy
Música Johnny Green
Fotografia Philip H. Lathrop
Muntatge Fredric Steinkamp Tradueix
Productora American Broadcasting Company
Distribuïdora Cinerama Releasing Corporation
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1969
Durada 120 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Santa Monica
Color en color
Temàtica
Basat en They Shoot Horses, Don't They? Tradueix
Gènere Drama
Lloc de la narració Califòrnia
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

They Shoot Horses, Don’t They? és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sydney Pollack, estrenada el 1969. El film està inspirat en una novel·la de Horace McCoy.

Argument[modifica]

L’acció se situa al començament dels anys 1930, a Califòrnia. Al mig de la Gran Depressió, hi ha pressa per participar en una de les nombroses maratons de dansa organitzades per tot el país per guanyar els premis importants que estan en joc. Robert i Gloria són uns dels concursants.

Significat[modifica]

Més enllà de l’anècdota, aquesta pel·lícula convida a una lectura de la nostra pròpia societat, per oposició amb l'infern que viuen els participants d'aquesta marató - privats de son i de temps de reflexionar, i sotmesos a proves cruels (on morirà un d'ells) - i la bellesa del paisatge i del sol llevant vistos de manera fugissera a l'exterior.

Sydney Pollack va indicar haver lligat una gran importància al personatge del presentador, símbol de tot el que a Amèrica tenia de pitjor i de millor. Però es pot també veure-hi una reflexió sobre l'absurditat de la condició humana.

Comentaris[modifica]

Aquest text i aquesta pel·lícula atemporals, que no han perdut res de la seva força evocadora i provocadora, són al mateix temps un violent informe del somni americà i un al·legat emocionant del suïcidi assistit.

Tot el títol i el desenvolupament estan orientats cap a l'escena final del tret de gràcia reclamat per Gloria, esgotada i massa dèbil per a disparar-se un tret al cap. Dóna l’arma a Robert que, a l’interrogatori dels policies, respon simplement: "Disparen als cavalls, oi?".

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: cinema