Thierry I de Montbéliard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThierry I de Montbéliard
Nom original(fr) Thierry Ier de Montbéliard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1045 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1103 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral d'Autun Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Verdun (1096–1103)
Comte de Bar (1076–1103)
Comte de Ferrette (1076–1103)
Comte de Montbéliard (1076–1103) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmentruda de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodoric II de Montbéliard, Agnès de Bar, Lluís de Bar, Frederic I de Ferrette, Renald I de Bar, Esteve de Bar, Matilde de Bar Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís de Montbéliard Modifica el valor a Wikidata  i Sofia de Bar Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic de Montbéliard, Matilde de Mousson i Beatriu de Mousson Modifica el valor a Wikidata

Teodoric o Thierry de Montbéliard (~1045-2 de gener de 1105) va ser un comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (com a Teodoric o Thierry I) de 1073 a 1105, comte de Bar i senyor de Mousson (com a Teodoric o Thierry II) de 1093 a 1105, i comte de Verdun de 1100 a 1105.

Era fill de Lluís de Scarpone, comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette, i de Sofia, comtessa de Bar i senyora de Mousson. Es va casar el 1065 amb Ermentruda de Borgonya (nascuda el 1055 i morta el 1105), filla de Guillem I, comte de Borgonya, i d'Estevaneta de Borgonya, i van tenir:

  • Teodoric o Thierry II (1081 -1163), comte de Montbéliard
  • Lluís, que va marxar a la croada, va tornar el 1102 i va ser assassinat el 1103
  • Frederic I (mort el 1160), comte de Ferrette i d'Altkirch
  • Renald I (1090 -1150), comte de Bar i senyor de Mousson
  • Esteve (mort el 1162), bisbe de Metz
  • Guillem, mort abans de 1105
  • Hug, citat el 1105, probablement religiós, ja que no es va beneficiar del repartiment de les possessions del seu pare
  • Guntilda (morta el 1331), abadessa de Biblisheim
  • Agnès (1082/1087 a Bar-le-Duc - 1176), comtessa de Langenstein o Langstein (moderna Pierre-Percée) i de Salm.

A la mort del seu pare, va reivindicar la successió del ducat de Lorena, que el seu pare ja havia reclamat. Li fou desestimada per l'emperador Enric IV. En represàlies, va destrossar el bisbat de Metz, però fou vençut per Adalberó III, bisbe de Metz, i el duc de Lorena Teodoric o Thierry II. Reconciliat amb l'Església, va fundar una abadia a Haguenau el 1074 i va fer reconstruir l'església de Montbéliard el 1080. No va participar ni al Concili de Clermont (1095), ni a les croades, però hi envia el seu fill Lluís que hi va participar activament.

El 1100, el bisbe de Verdun li va donar el comtat a títol vitalici, però les relacions entre els poders temporal i espiritual foren conflictius.

Bibliografia[modifica]

  • Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994